Aragó > Historia > Historia d'Aragó

L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó. Part Segona: Les institucions. Historia d'Aragó.

La Legislació.


Catalunya fué la qual abans va sentir la necessitat d'una codificació de costums; a això la va induir la varietat d'influències que en el seu territori van exercir els francs en pugna amb les tradicions hispà-visigodes. Cap a 1066 el comte Ramón Berenguer I va promulgar un codi cridat dels Usatges, veritable llei consuetudinària que constava en la seva primera redacció de cinquanta-sis articles i fué a poc a poc augmentant per agregació de noves disposicions.

En Aragó el primer codi fué el d'Osca, compilat per do Vidal de canellas, bisbe d'aquesta diocesis, en 1217; al codi aquest es van anar afegint els furs que anaven decretant les Corts El codi d'Osca és una compilació de sentències generalitzades, és a dir, decisions de jutges de bon sentit, aliens a tota influència jurídica. En el pròleg de la mateixa es condemna tot altre dret i s'ordena que <<deficient fòrum, ad naturalem sensum recurratur>>.

El Dret romà va minar no obstant això molt aviat la legislació consuetudinària així catalana com aragonesa. << Les Partides>>, cridades ja per Jaime II d'Aragó <<Lleis d'Espanya>> van contribuir molt a aquesta infiltració del Dret romà en els tribunals. Pedro IV fins a va intentar traduir-les al català i el que és més, substituir per elles la legislació feudal aplicant-les a Sardenya.

A principis del segle XV les Corts catalanes declaráronlo dret supletori; en 1412 es va disposar una nova ordenació de les constitucions de Catalunya i a semblança d'aquesta, els Justícies Juan Giménez Cerdán i Martín Díez de Aux van completar l'obra de Jimén Pérez de Salanova, donant ordre als furs i fixant les observances o costums.

Qüestió històrica molt greu és la de les causes d'haver-se rebut el Dret romà pels pobles que ho tenien proscrit; els seus admiradors afirmen que tals motius radiquen en la ciència mateixa d'aquella legislació, la <<razón escrita>>; els quals no creuen en això, comprenent que si anés veritat la humanitat no ho hagués menyspreat mai, busquen motius històrics, i uns ho troben en l'interès dels reis la tendència dels quals a gaudir del poder dels césares jutgen molt natural, però la raó desapareix amb només considerar que la recepció del Dret romà és anterior a les monarquias absolutes; uns altres, en canvi, assenyalen com causa la influència dels juristes i de les universitats. Aquestes en efecte van divulgar el coneixement d'aquell Dret, mes també el del canònic, i no obstant això, aquest que en el privat no va exercir la menor influència, no va tenir cap en el públic. Els juristes, a més, no van defensar mai als reis contra els senyors ni contra els ciutadans; tots van ser partidaris de la tradició. No van ser, doncs, els juristes els introductores del Dret romà.

El fet de les compilacions legislatives s'atribuïx a influències romanista, i tampoc això és del tot cert: aquests codis no tenen altra fi que el d'uniformar els usos locals donant unitat a la nació en matèria tan important com el Dret. Però a l'arribar la societat a conèixer-se varia, i al demanar la unitat demostra que ja se sentia una, la qual cosa revela una nova manera de ser, una tendència desconeguda abans i que com influïx en això, influïx en tot; les codificacions no són fets ni aïllat ni sense sentit; responen a un sentiment i a una necessitat de l'època.

Però aquests codis admeten en el privat disposicions de el < <Corpus juris civils>> i del canònic, mes no en el públic; i no obstant això, aquest va evolucionant cap a la mateixa fi àdhuc contra les lleis.

Per quines això? Simplement perquè la societat es fué aproximant al Dret romà i no, com es ve dient, aquest a la societat; no fué la humanitat la preparada o modelada pel dret justiniano, sinó aquest el qual la societat va modelar per a ficar-se en el seu motlle. Quan la propietat va començar la seva marxa cap a la concepció romana, la recepció del Dret romà era segura. ALS homes ens sembla natural el que veiem practicat.

Extraido de: L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó d'Andrés Giménez Soler
Editorial Labor, S. a., Madrid. 1930

Indice

El país La població

PART PRIMERA

Límits de l'Edat Mitjana.
Antecedents de la invasió musulmana.
Ruïna de la monarquia goda. Batalla del Guadalete.
Les causes de la ruïna del Regne godo.
Els costums.
L'estat social.
L'exèrcit.
La decadència de les ciutats.

La conquesta musulmana i el seu caràcter
Les expedicions musulmanes a la Gàl·lia gòtica
Les terres de la Corona d'Aragó sota el poder musulmà
La pretesa influència musulmana
La Reconquesta

Les seves origenes

Constitució dels nuclis cristians del Pirineus. La seva història fins a la seva independència.
Comtat d'Aragó

Ribargorça
Urgel, Cerdaña, Marca hispànica

Procés de la Reconquesta
Navarra i Sobrarbe

Alfonso I el Batallador
Casament d'Alfonso el Batallador amb donya Urraca de Castella
Els comtes de Barcelona anteriors a Ramón Berenguer IV
Les conquestes d'Alfonso el Batallador
La Campana d'Osca

Ramón Berenguer IV i les seves dues immediats successors
Regnat de do Jaime I el Conquistador
L'home
Els primers anys del regnat
Adquisicions territorials a costa dels moros
El Tractat de Almizra
La croada a Terra Santa
El tractat de Corbeil
La política peninsular i interior
L'expansió marítima aragonesa

El segle XIV
Regnat de Jaime II
L'home
Espanya segons Jaime II
La Reconquesta, idea nacional de Jaime II
L'empresa de Tarifa
Ruptura entre Jaime II i Sancho IV de Castella
La qüestió de Múrcia
Relacions amb El Marroc
Novament la Reconquesta. Negociacions que van precedir al lloc d'Almería.
El lloc de Almeria.
Política peninsular de Jaime II.
Incorporació de Còrsega i Sardenya a la Corona d'Aragó.
Extinció de l'Ordre del Tremp.
Expedició dels almogàvers a Orient.

Els quatre reis successors de Jaime II en el segle XIV.
La Reconquesta.
Reintegració de les Balears a la Corona d'Aragó.
El problema de Sardenya.

La política peninsular d'Aragó en els quatre regnats del segle XIV.
Causes de la guerra entre Aragó i Castella.
Guerra entre Castella I Aragó.

El segle XV.

Compromís de Casp.
Política peninsular d'Aragó.
Qüestions interiors d'Aragó, Catalunya i el principe de Viana.
Expansió aragonesa pel Mediterraneo.

Relacions d'Aragó amb França en el segle XV.
El cisma d'Occident.
Retrat de Benedicto XIII.
El problema de la frontera catalana.

Regnat de Fernando el Catòlic. Fi de l'Edat Mitjana.
L'home.
La unitat nacional. Els pretendents d'Isabel la Catòlica.
Com fué la unió dels regnes.
La fi de la Reconquesta. Conquesta de Granada.

Descobriment d'Amèrica.
Política mediterrània de Fernando el Catòlic.
Conquesta de Nàpols.
Conquita de Berbería.

Política internacional de Fernando el Catòlic.
Política d'unitat Peninsular.

PART SEGONA

Les Institucions

L'Estat medieval.
Caràcter social de l'Edat Mitjana.
Orígens de l'Edat Mitjana.
El Rei i la reialesa a Aragó durant l'Edat Mitjana.
Lugarteniente i governador.
Els nobles.
Origen i evolució dels señorios.
Municipis.
Evolució dels municipis.
El capitalisme, causa de la decadència municipal
Organització interna dels municipis
Jueus i moros
Els vassalls i homes de condició.
La servitud de la gleba : remensas.
Administració de justícia.
La curia real i el Justícia d'Aragó.
Jurisdición de jueus i moros.
Estat de l'Administració de justícia i responsabilitat judicial.
Les Corts.
Les Diputacions.
La concepció medieval de l'Estat.
La Legislació.

La vida material.
Divisió del territori.
Juntes i veguerías.
Defensa del territori.
Els domicilis.
Explotació del territori.
Comunicacions.
Indústria i comerç.
Les monedes.

La vida espiritual
La Religió
Organització eclesiàstica
Monestirs i ordres religioses
La Beneficiencia
La vida intel·lectual
Les Llengües parlades en la Corona d'Aragó
L'ensenyament
La Vida Artística
Arquitectura religiosa
La pintura, l'escultura i la rajola

Conclusió
Bibliografia
Indice alfabètic

Il·lustracions

Mapa I: Mapa físic de la regió íbero-mediterranea (101 Kb)
Mapa II: Conquestes de la Corona d'Aragó (447 Kb)
Mapa III: El mediodia de França en temps de Pedro II (119 Kb)
Mapa IV: Expansió catalano-aragonesa pel Mediterraneo (107 Kb)

Altres conceptes sobre Història d'Aragó

Moneda de Juan (Ioanes) II



Índex sobre Aragó

Una col lecció de imatges que atresoren anys et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Les fotografias actuals et mostraran un Aragó actiu.
.

Com un Nil que creua el desert, el Ebre travessa l'estepa.

En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.

Mira els dibuixos a ploma de Miguel Brunet.



Conceptes | Edat Antiga | Edat Mitjana | Moderna | Contemporanea | Historia d'Aragó
Corona d'Aragó | Militia Caesaragustana | Arabes i musulmans | Naixement | Reyes d'Aragó | Monarquia
Mudéjar | Islam | Arxiu històric Huesca | Museu Provincial Huesca | Museu Provincial Saragossa
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Comarques | Indice Alfabétic | Mapes



Historia d'Aragó. Aragon es así. L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó. Part Segona: Les institucions., Huesca, Teruel Zaragoza. Aragó, Osca, Terol, Saragosa, Catala, Naturalesa maps, Asociacio Cultural Aragon Interactivo Multimedia.

Copyright 1996-2023 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)

Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur

Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.