El Paleolític
El període cultural més ampli de la nostra història passada és el denominat Edat de Pedra Tallada o període Paleolític, que tradicionalment es ve fent arribar fins a fa un milió d'anys, xifra que freqüentment s'allarga a causa de els constants avanços i descobriments i fonamentalment als cada vegada més moderns mètodes de datació que disposa el prehistoriador.En el període Paleolític, l'etapa més llarga és la qual correspon a les tres primeres glaciacions, i es denomina Paleolític Inferior, amb una etapa de transició enormement complexa que és el Paleolític Mig, per a acabar en l'últim període durant la quarta glaciació, arribant fins a l'any 10.000 en nombres rodons, en el moment dels quals assistim a unes transformacions del medi ambient i de les seqüències culturals.
No són excessius les restes d'aquest període a Aragó. Del Paleolític Inferior, el util del barranc del Salt, al costat de Calatayud, els procedents de Cadrete, en el Huerva o les peces soltes de tipus levallois de Valcardera a i sobretot els bifaces de les terrasses del Guadalaviar en San Blas, al costat de Terol.
Del Paleolític Mig, són bona mostra el covacho de la Eudoviges, en Alacón (musteriense de facies charetiense), o el Castelló de Pla (Pilzan) i graveras de San Bartolomé de Altorricón (musteriense de denticulados) o la cova de la Font del Trucho.
El Paleolític Superior és l'etapa pitjor coneguda centrant-se les troballes en els conjunts d'art rupestre de la Font del Trucho en Colungo (Huesca) o la Cova del Forcón a San Juan de Toledo i possiblement els traços digitals de Peñafiel en Paulés.
El Epipaleolítico o Mesolític
Les últimes revisions d'aquest període a Aragó, se centren en els resultats dels jaciments de la Botiquería dels Moros de Mazaleón (Teruel) i Costalena en Maella (Zaragoza). Des del punt de vista de la indústria material observem micròlits de facies geomètrica i macrólitos situant-se també en el primer horitzó els abrics del Serdá i Sol de la Piñera de Fabara, que documenten maneres de vida caçadors (jabali, cabirol, etc.). La facies macrolítica s'associa amb la tala de grans arbres i es rastreja en la Trapa de Maella, Alcanyís i altres punts.
L'art rupestre llevantí constituïx una de les manifestacions més espectaculars d'aquests temps, conegudes fins al moment en l'Abric de Arpán (Colungo, Huesca), en Cretas, Mazaleón, Valdealgorfa i Santolea, Alcanyís, Casp, zona de Alacón i Albarrasí.
El Neolític
Els mil·lennis V i IV abans de Crist ens posen en contacte amb aquests nous temps, que signifiquen els primers besllums de ramaderia (Cova de Puyuscada) i inicis d'una agricultura complementària i d'escàs relleu.
En el món funerari, la necròpoli de Mina Vallfera de Mequinenza (Zaragoza), amb restes d'inhumacions dobles constituïx un dels jaciments clau de la nostra arqueologia.
Per altra banda, els habitants de Costalena i Botiquería dels Moros, van evolucionar molt poc en els seus hàbits caçadors i recol·lectors durant aquesta etapa.
El Eneolítico
Només a partir del Eneolítico final fa acte d'aparició el metall.
Les maneres de vida segueixen perpetuant l'hàbitat en cova (La Puyascada, el Moro de Olvena, Baticambras de Molins) o en abrics (Botiqueria), debutant a més els poblats de cabanyes circulars (els Rams, Casp) i els denominats tallers de silex a l'aire lliure.
El got campaniforme i el megalitisme són dos dels trets materials més importants, així s'erigeixen als Pirineus dòlmens que avui encara segueixen en peus.
Des de l'any 1800 a. de C. aproximadament es desenvolupa el Bronze Antic, imposant-se ara la pràctica de la fosa del metall.
Es documenten també els primers poblats en elevacions del terreny, al costat dels restants manera de vida ja coneguts (Caucava I a Casp,
Cajal de Sariñena o el molt important de Mocín, en Borja). El metall no és exclusiu, continuant els instruments en pedra i os.
L'explotació ramadera i els cultius cerealistas asseuen les bases econòmiques de les nostres poblacions (Frias d'Albarrasí).
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Índex alfabétic sobre Aragó
Un recull imatges antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Pots contrastar aixó amb les fotografies actuals sobre Aragó.
no et perdis el Mudéjar, Patrimoni de la Humanitat.
Espectacular i únic és el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
La naturalesa aragonesa és rica i variada.
Tot el món està en les fotografies de Jesús Antoñanza.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
Historia d'Aragó. Aragon es así. Prehistòria a Aragó., Huesca, Teruel Zaragoza. Aragó, Osca, Terol, Saragosa, Catala, Naturalesa maps, Asociacio Cultural Aragon Interactivo Multimedia.
Copyright 1996-2023 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
Aigua a Aragó, salut i benestar
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.