A la mort de Dª Isabel, va heretar la corona de Castella la seva filla Dª Juana, casada amb el Archiduque d'Áustria, Felipe I el Bell, fill de Maximiliano I, emperador d'Alemanya.
Reconeguda com reina de Castella per les corts de Toro, quedo de regente D. Fernando d'Aragó fins que vinguessin els nous reis, conforme es disponia en el testament de D'Isabel.
La malaltia de Juana, a qui se li coneix amb l'àlies de "la Boja", i les desavinences que van sorgir entre Fernando i Felipe, van ser causa que aquell es retirés als seus estat d'Aragó i que figurès com regente de Castella Felipe I el Bell, que murio abans d'un any. Casado Fernando de nou, intento aconseguir un hereu per a Aragó però va morir abans d'aconseguir-lo.
Do Fernando retorn d'Itàlia i va ser regente de Castella fins a la seva mort en 1517, que Carlos I hereto la Corona d'Aragó.
Pèrdua de les institucions polítiques
Després de la unió de les corones d'Aragó i Castella, els interessos comuns que lligaven els estats de la Corona d'Aragó es van anar dissolent a poc a poc, encara que mai va existir una unió real amb Castella.
Els successors dels Reis Catòlics, Carlos I i, sobretot, Felipe I (Felipe II a Castella), van intentar sotmetre sota la seva persona als diferents regnes de la peninsula Ibèrica, sense tenir en compte la seva diferent forma d'ésser i de pensar. Un gran nombre d'aragonesos es van oposar a aquesta política, que atemptava contra els seus furs i llibertats, i es van enfrontar al rei més poderós de la terra, Felipe I.
Dominis de Felipe I a Europa.
Antonio Pérez i les alteracions d'Aragó.
Antonio Pérez, era secretari de Felipe I a qui servia fidelment, però mantenia relacions sentimentals amb la princesa de Eboli, vídua en aquells moments. Gelós el monarca d'aquest comportament, aprofito el retorn de Juan Escobedo, secretari de don Joan d'Áustria, embolicat en intrigues palatines, i el seu assassinat per a llançar contra ell, a la Inquisició (organo de repressió política i religiosa).
El rei va decretar la presó de Pérez, va ser ingressat sense càrrecs concrets en la presó de la inquisició a Castella, i després de molts anys sense judici es va escapolir de la presó fugint a Calataiud i acollint-se, com aragonès, al privilegi de manifestació. Pérez fué conduít a Saragossa, i ingressant en la presó de la Manifestació a la disposició del Justícia d'Aragó.
El rei demostrant el seu total mancada de moralitat, va trencar la seva juramente donat als furs, i comandament el seu exercito contra la legalitat, El Justícia i els aragonesos. Enmig de la revolta el poble va alliberar a Antonio Pérez que va fugir a França.
Antonio Perez Alliberat pels Saragossans.
Aquest enfrontament va acabar amb l'ocupació militar d'Aragó, en 1591. A continuació el monarca va manar assassinar, sense cap tipus de judici com solia fer, al Justícia, el personatge més important del regne, i va llevar les llibertats als aragonesos, de les quals tant s'enorgullien.
Aragó va quedar totalment sotmès a la monarquia. Ella va poder disposar, sense cap limitació, dels seus recursos econòmics i humans.
El fanatisme religiós de Felipe I ho va exercir en una sèrie interminable de guerres, doncs, preferia els paises devastats, que fossin tolerants amb la religió.
Felipe II (1598-1621) va ser un rei indiferent als assumptes de govern, dedicandose a cacerias i altres diversions, així com a actes religiosos, com corresponia al seu natural devot, lliuro el govern a ministres amb plena autoritat i als quals es va aplicar el nom de privats.
El fet més greu del seu regnat sucedio en 1610, ordenant l'expulsió dels moriscs, concediendoles un termini de tres dies per a presentar-se en els ports d'embarqui i autoritzant-los per a dur-se solament els béns mobles. Aquesta neteja ètnica tub resultats desastrosos sobre l'economia i la població del regne.
Durant tot aquest segle -el XVII- es van imposar grans tributs que el Regne va poder pagar amb enormes sacrificis.
A fins del segle XVII, Aragó estava totalment arruìnat i habia perdut la seva personalitat.
Durant la Guerra de Successió espanyola, el rei va actuar de manera sobirana per última vegada. Aragó, com Catalunya, València i Mallorca, va donar al archiduque Carlos contra Felipe V.
Després de la batalla d'Almansa (1707), Felipe V va abolir els furs aragonesos, mitjançant una ordre, que es coneix amb el nom de Decrets de Nova Planta, va adoptar diverses mesures centralistes i van ser anul·lades totes les antigues disposicions polítiques del regne. Aragó es va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell va ser absorbit pel consell de Castella.
Els il·lustrats aragonesos
Aragó a l'iniciar-se el segle XVIII, es trobava en una autèntica ruína econòmica i humana. La indústria havia desaparegut, el comerç es trobava molt minvat, el camp estava molt mal conreat i el poble carecia d'accés a l'educació.
Davant aquesta situació, un nombrés grup d'aragonesos va començar a treballar intensament per la seva terra. Comenzarón amb la reforma de l'agricultura, gràcies a la creació de nous regadius, el Canal Imperial d'Aragó, la introducció de noves plantes, l'ocupació d'abonaments. També van promoure la indústria i el comerç. En tota aquesta tasca va tenir una importància fonamental la Reial Societat Econòmica Aragoneses d'Amics del País; formada per diverses persones de la noblesa, el clergat i la burgesia.
Canal Imperial d'Aragó al seu pas per Torrero, cap a 1900,
creat no sol per al regadio sinó per a la navegació i el comerç.
Ótra preocupació d'aquests grans aragonesos va ser la instrucció del poble. Van escriure llibres sobre agricultura, indústria i comerç. Van crear escoles elementals, destinades a la formació del poble; i superiors -de matemàtiques, ciències naturals, agricultura, economia-, per a formar als dirigents d'Aragó.
A aquests aragonesos se'ls coneixia amb el nom de "il·lustrats" i el seu lema era millorar econòmica i culturalment al poble. Però l'inconvenient era que ho feien des del poder, sense contar amb l'opinió i les veritables necessitats de les gents senzilles. Encara amb tot, la seva labor, per a millorar l'economia i la cultura, va ser beneficiosa per a Aragó.
| RII I S DI AR AG ON | |
|---|---|
| . UNION DE CASTELLA I ARAGON Monarquia Espanyola | |
| 1516. | Juana I i Carlos I |
| 1555. | Carlos I (sol) |
| 1556. | Felipe I (II de Castella) |
| 1598. | Felipe II (III de Castella) |
| 1621. | Felipe III (IV de Castella) |
| 1665. | Carlos II |
| 1700. | Felipe IV, (V de Castella) |
| 1701 a 1713. | Carlos, Archiduque d'Áustria |
| 1724. | Luis I. |
| 1724. | Felipe IV, (per segona vegada) |
| 1746. | Fernando III, (VI de Castella) |
| 1759. | Carlos III. |
| 1788. | Carlos IV. |
| 1808. | Fernando IV, (VII de Castella) |
| 1808. | Isabel I, (II de Castella) |
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Índex sobre Aragó
Un recull imatges antigues podrás comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
També pots conéixer les noves imatges de pobles i llocs.
no et perdis el Mudéjar, Patrimoni de la Humanitat.
Gaudeix seus variades Comarques.
Hi ha altres pàgines sobre Aragó a Internet per completar la teva informació.
Coneix un món en les fotografies de Serafín Urzay.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
Edat Moderna a Aragó. Historia d'Aragó.
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
Aigua a Aragó, salut i benestar
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.