S'estén des de l'any 409 al 466, que Eurico va agregar a les seves tropes els ostrogodos i tom el titulo de Rei. En l'any 406 va tenir lloc la invasió dels bárbars en l'Imperi d'Occident. Durant tres anys van saquejar les Galias i en l'any 409 van envair la península ibèrica (1).
Els bárbars
Tots els pobles de l'Antiguitat van mirar amb desdeny als seus veíns. Els clássics van donar el nom de bárbars a tots els estrangers de les comarques frontereres amb l'Imperi, i amb els quals van lluitar, si bé es limita la consideració als quals, ocupant a Europa les comarques al nord de l'Imperi, van envair aquest, apoderant-se de la seva part occidental.
Aquests poble formaven tres grups: el de raça groga (avars i hunos); el de raça blanca eslava (benes, en el que avui és Polònia), sármatas, entre el Danubi i el Theis, i alanos, a la vora del mar Negre, i el de raça blanca germánica, grup del com ens ocuparem més especialment.
Els germans eren indoeuropeos, com els grecs i llatins. En ells les aficions guerreres es mostren en grau summe, al parell que el treball es considera com menys digne. Havia home privilegiats, nobles i plebeus, existint també l'esclavitud. La pátria potestat tenia un concepte bastant análeg, en l'absolut, al dels romans. Encara que el general era la monogamia, la poligámia apareix admesa entre els nobles. Respecte al penal, no existeix autoritat judicial pròpia i que investigui els delictes; cal que venja la querella o instáncia de l'ofès, que es resol per una compensació material i pena pecuniária (composició o verghel).
La seva religió era naturalista, sent els seus principals déus Wodan o Odin, que s'identifica amb Mercuri, i l'esposa dels quals, Freya, és la deessa germánica per excel·lència. Odin no acollia en el seu paradís (Walhalla) més que als guerrers caiguts en els combats.
La raça germánica pot considerar-se dividida en dues grans branques: la teutónica i la gòtica. En la primera tenim als francs, al costat del Rhin, sajones, entre el mar del Nord, el Rhin i el Elba; i al nord d'ells els anglos; al costat del Elba, els longobardos; entre el Oder i el Vístula, els borgoñones i els vàndalos. Altre poble era el dels godos, que es dividia en dos: visigots o godos de l'oest i ostrogodos o godos de l'aquest.
Aquests pobles s'havien anat infiltrant en l'Imperi, que va donar entrada a molts individus, primer en els cossos auxiliars de l'exèrcit i després en les mateixes legions.
També al despoblar-se els camps van ser col·locats en ells com colons. Després ve el període de les invasions, sent de les més terribles la de suevos, vàndalos i alanos (405), i la dels visigots, que van entrar a Itália acabdillats per Alàrico (410).
A la península ibèrica només van venir representants de la raça germánica tant gòtica, com teutónica o escíta: a la primera pertanyien els visigots (2) i suevos (3), i a la segona els alanos, vàndalos i hérulos.
Religió dels bárbars
Els bárbars professaven dues religions, uns idolatria sabea i uns altres la cristiana barrejada amb la herejía arriana.
Els sapigueu-vos adoraven el Sol, la Lluna i la deessa Terra, creient en genis i fades que intervenien en la destinació dels mortals.
Usos i costum
Empraven la compensació o pagament per la sang vessada, mutilaven i turmentaven als seus presoners, no enterraven els cadávers, incendiaven les ciutats, els sembrats i els boscos, encegaven els pous, enverinaven la fonts i destruïen les obres d'art, models de bellesa, només pel plaer de destruir. Entre ells l'esclavitud era molt dura, la dona en general poc considerada, la poligámia usada pels caps a causa de la política de les aliances. Només al convertir-se al cristianisme és quan la dona germana va assolir una consideració i respecte per part d'un poble que no havia tingut anteriorment. Els germans es reunien en Assemblees convocades pels seus caps militars o reis, en les quals intervenien els sacerdots i els homes lliures.
(1) Del 28 al 29 de setembre.
(2) Visigots, en realitat Wisigodos, significa "godos de l'Occident", van passar de la Gothia (Suècia) a Gotha (Sajonia) i després a la Gál·lia (França).
(3) De l'actual Baviera.
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Índex alfabétic sobre Aragó
Un recull reproduccions artístiques antigues amb mostres de vestits tradicionals.
Pots documentar-amb algunes publicacions sobre Aragó.
de molt interés és també la heráldica municipal i institucional.
Espectacular i únic és el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
Hi ha altres pàgines sobre Aragó a Internet per completar la teva informació.
Observa fotografies de paisatges.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
Els Bárbars. Edat Mitjana a Aragó.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.