L'ocupació del territori pels exèrcits francesos de Napoleó en 1808, va anar el començament de la guerra de la Independència. El poble reacciona valerosament contra la invasió estrangerai es disposa a defensar la seva pàtria desesperadamente.
En Aragó la guerra va ser molt dura. Sobretot a Saragossa, la capital, que va haver de resistir dues terribles llocs dels francesos: de juny a agost de 1808, i de desembre a febrer de 1809. El heroismo dels saragossans en la defensa de la ciutat s'ha fet llegendari. El valor del general Palafox, que rebutjo la rendició, i sobretot, els herois populars, menjo Agustina "d'Aragó", l'oncle Jorge, la Comtessa de Bureta, Casta Alvarez, El Pare Boggiero, el guareix Sas, s'han convertit en simbolos de la resistència del poble aragonès.
Però era una guerra desigual i, enfront d'un exèrcit bé armat i alimentat. no es va poder resistir. Conseqüències de la guerra: nombrosos morts, importants edificis i obres d'art destruìts, fams, malalties i pérdua de collites per a alimentar als exèrcits, van deixar a Aragó enfonsat.
Al llarg del segle XIX aquesta miserable situació s'agreuja per una nova guerra, ara entre espanyols: la guerra carlista.
El rei Fernando IV (VII de Castella) va governar fins al final del seu regnat com sobirà absolut, deixant als seus favorits regentar el regne i perseguint als liberals. Per exemple, set masones van ser executats per haver celebrat una sessió. Fernando no tenia fills barons, però de la seva quarta dona, Cristina, tenia dues filles. La llei de successió establerta pels Borbó a Espanya no admetia en el tron mès que barons. Fernando devia, doncs, tenir per successor al seu germà, D. Carlos, partidari del règim absolutista.
Però Fernando IV, per a deixar el regne a la seva filla primogènita, Isabel, va dictar un va decretar que va restablir l'ordre antic de successió de l'Edat Mitjana, i va reconèixer el dret de les femelles a heretar el tron. Va Fer jurar als <<grans>> de Castella i als representants de les ciutats el reconeixement d'Isabel (1833).
AL morir el rei, la seva vídua, Cristina, va fer proclamar reina a Isabel, d'edat de tres anys, i ella fué regente. Carlos havia protestat contra el canvi de successió, declarant que <<la seva consciència i el seu honor li obligaven a sostenir els seus drets>>. Tenia de la seva part a gairebé tot el clergat, als grans senyors i a la majoria dels habitants. Cristina no tenia més que als funcionaris. Va intentar al principi mantenir el règim absolutista; però els absolutistas es van revoltar i van proclamar rei a do Carlos. Per a resistir-los, Cristina es va decidir a aliar-se als liberals.
Els concedio una amnistia, i els liberals es van declarar al seu favor. Els espanyols es van dividir en dos partits, els cristinos (liberals), i els carlistas (Absolutistas).
Guerra Carlista
Llavors va començar una guerra de set anys entre l'exèrcit regular i els insurrectes carlistas. L'exèrcit era amo de tot el sud i l'oest d'Espanya. Els carlistas tenien les seves forces en les comarques que toquen als Pirineus, províncies vascongadas i navarresa a l'oest, i Catalunya a l'aquest.
Els muntanyesos bascos i navarresos donaven suport a D. Carlos, no només perquè les seves cures l'hi manaven, sinó perquè el pretendent prometia conservar l'antic règim. Per a ells l'antic règim no era el govern absolutista, perquè es governaven ells mateixos, no pagaven contribució ni feien el servei de les armes. Fins as trobaven fora de la línia duanera, que passava per estre el seu territori i Castella, de manera que compraven els productes francesos, a França, sense pagar drets, i els tornaven a vendre a Espanya com contraban. Els liberals volien abolir aquests privilegis per a establir la igualtat entre els espanyols. Aquests privilegis es llamavan furs. Els bascos i els navarresos tenien molta obstinació en conservar-los. Prenien les armes per a defensar alhora la seva religió, que creien amenaçada, i els seus privilegis.
Un basc, coronel de l'exèrcit espanyol, Zumalacarregui, va organitzar un exèrcit amb els muntanyesos carlistas.
En Aragó i Catalunya els aldeanos pobres de la muntanya van ser reunits en un sol exèrcit per Cabrera, que havia estat seminarista. Operava des de les muntanyes inaccessibles del maestrazgo, des de les quals baixava a fer incursions per la plana.
Per ambdues parteixes la guerra fué cruel. Els carlistas, no podent conservar els presoners, els degollaven; i els generals cristinos afusellaven als carlistas. Com Cabrera hagués manat afusellar a un alcalde, un general va manar prendera la mare de Cabrera, anciana, i la va afusellar. Cabrera va respondre afusellant a trenta dones d'oficials de l'exòrcit.
En 1837, el mateix D. Carlos, amb 12.000 infants i 1.500 genets, va arribar a la vista de Madrid, però no es va atrevir a atacar. Esperava que <<Déu volgués canviar els cors>>. Mentres tant l'exèrcit enemic li va sortir al pas.
Dintre d'aquesta guerra civil cruel i despietada tubieron lloc els fets del 5 de març a Saragossa:
En la nit del 5 de març de 1838, el general Cabañero al comandament d'un regiment carlista d'uns 3.000 homes, entro en la ciutat per a prendre-la per sorpresa, però donada la veu d'alarma els propis ciutadans es van aixecar en defensa de les seves llibertats i els van tirar de la ciutat.
Els bascos es van avenir llavors a reconèixer a Isabel, sempre que els deixés els seus privilegis. Cridaven: <<pau i furs>>.
El Govern va encarregar al general Espartero tractar amb els insurrectes.
Pel conveni de Vergara (1839), els soldats carlistas van deixar les armes, i els quals van voler entrar al servei d'Espanya conservant els seus graus. D. Carlos es va refugiar a França amb la resta del seu exércit.
D'altra banda, els béns municipals amb la desamortización es posen en venda i això va empobrir a molts ajuntaments, tot això retarda notablement el desenvolupament industrial i el progrés econòmic d'Aragó, que va quedar retardat en relació amb els nostres veìns, els catalans i els bascos.
Aragó cap al segle XX
Tota Espanya, a la fi del segle XIX, es trobava empobrida. El seu habitates, molts dels quals no sabien ni llegir ni escriure, treballaven en l'agricultura, que es trobava molt retardada pel que fa a Europa. Encara la major part de les terres es trobaven en mans d'uns pocs propietaris, que no les conreaven. La indústria estava sense desenvolupar i els cacics seguien manant al seu antull en els pobles. Per tot això, gents que vivien del comerç o de les petites indústries i alguns catedràtics d'universitat, van denunciar tots aquests problemes i van començar a pensar com podrien solucionar-los.
Dos aragonesos es van destacar llavors: Joaquín Costa i Basilio Paraiso, que des de l'Alt Aragó i Zaragoza, van assenyalar la forma de sortir de l'empobriment. Deien que calia canviar la manera de treballar la terra, fer regadius per a enriquir-la, millorar les escoles, perquè la gent aprengués en elles a llegir i a escriure.
En Aragó, gràcies a comerciants i industrials com Paradís i Baselga, es funden bancs i es construìxen indústries, com les azucareras de la vall de l'Ebre. Però gairebé totes es construìxen a Saragossa i així les gents d'altres pobles, al no viure còmodament en ells, per la pobresa ja comentada, es van a treballar a aquesta ciutat, en les noves indústries. Creix molt Zaragoza, però sempre a costa de despoblar-se els pobles, com tristament ha seguit ocorrent fins a avui.
En aquests anys hi ha gran activitat a Aragó: s'avança en la construcció del ferrocarril de Canfranc, arriben A Zaragoza cientificos a visitar-nos i a ensenyar, i un grup encara petit d'aragonesos comencen a unir-se per a defensar els interessos d'Aragó.
Aragó i la Guerra Civil.
L'Últim rei espanyol fins a 1931 va ser Alfonso XIII. La majoria dels espanyols de llavors no estaven contents amb el monarca per que aquest no havia assolit solucionar els problemes que afectaven als ciutadans. Per això en 1931, els ciutadans van preferir una nova forma de governar: La Republica. En ella, el cap de l'Estat, és a dir, el principal responsable del govern, era triat per tots els habitants majors d'edat del país.
Per aquelles dates havia molts problemes econòmics, el principal era l'atur. La classe obrera s'unia en els sindicats per a superar les seves dificultats i van arribar a tenir tanta força, que els governants no podien dirigir el país sense contar amb éllos.
En Aragó els més importants van ser l'U.G.T. (unió General de Treballadors) i la C.N.T. (Confederació Nacional de Treballadors).
Durant la República es van construir en el nostre pais moltes escoles i instituts. Es va millorar la situació de l'agricultura, i es van començar a conrear, per fi, moltes terres que eren com deserts.
Aquestes reformes no van agradar als privilegiats, tampoc a l'església, pel que al costat de l'exèrcit, es van aixecar en armes contra la República.
Aragó va quedar dividit en dues parts, com la resta d'Espanya: els republicans, i els rebels. Durant tres llargs anys, els aragonesos van estar enfrontats en una cruel guerra. Aragó va sofrir especialment, doncs en el nostre país es van donar les més sagnants batalles, com les de Belchite, Teruel o l'Ebre.
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Índex sobre Aragó
Un recull reproduccions artístiques antigues amb les millors il.lustracions d'edificis i ciutats de segles passats.
Pots documentar-amb algunes publicacions sobre Aragó.
no et perdis el Mudéjar, Patrimoni de la Humanitat.
Tens una invitació a recórrer la Província d'Osca.
Pots personalitzar el teu ordinador amb imatges de fons, sons i animacions.
Observa fotografies de paisatges.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
L'Edat Contemporanea a Aragó. La guerra de la Independència
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
Aigua a Aragó, salut i benestar
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.