Els Arabes a Aragó. Historia d'Aragó Els Arabes a Aragó. Historia d'Aragó.

El període de preponderància dels àrabs comprèn tres èpoques: el Gualiato (711-756), l'Emirat (756-912) i el Califato (912-1031).

D'Aràbia, peninsula asiàtica, procedian els àrabs, que units i animats per la religió de l'Islam, en menys d'un segle es van fer amos de Síria, Palestina, Persia i tot el Nord de Africa.

La unitat del poble àrab es deu A Mahoma que de les religions hebrea, arriana i nestoriana, va formar la religió de l'Islam, el llibre religiós del qual, civil i polític és l'Alcorà.

Els seus principals dogmes són la unitat de Allah (Déu) i la missió profètica de Mahoma.

Admet un Paraiso i un Infern, ambdós materials.

L'oració , el dejuni i l'almoina són les seves més importants preceptes.

Despues de les expedicions de Tariq i Muza per la Peninsula Ibèrica que van tenir per objecte rebre ostatges dels habitants de les muntanyes i apoderar-se de les places fortes, cridats ambdós cabdills pel Califa Gualid I para respondre de la seva gestió a la cort de Damasc, el fill de Muza, Abdelaziz, continu la conquesta.

El Gualiato

Assassinat Abdelaziz, acusat d'aspirar al tron de la Hispania àrab, la cort de Damasc organitzo un Gualiato (Govern) amb el pais conquistat, nomenant Guali (Governador) a Ayub, nebot de Muza. Entre els gualíes que van succeir a aquest, els més notables van anar: Alahor, Abderraman el Gafequi, Ocba i Abul Jatar.

L'Emirat

Va tenir set emires omeyas, el principal Abderraman I (756), que fundo l'Emirat (principat independent) de Cordoba, en la ciutat del qual mano construir la gran Mesquita aljama, que acabo el seu fill Hixén I (788). Els altres emires van anar: Alhakán I, Abderraman II, Muhammad I, Almondir, i Abdallah.

El Califato

Califato és el govern religiós i politico absolut que van tenir en l'A el-Andalus àrab els Omeyas durant la major part del segle X i en el primer terç del segle XI. Procedeix la paraula de Califa o Jalifa (lugarteniente o vicari), per considerar-se els Califas vicaris de Mahoma.

Va arribar al seu apogeu el Califato amb Abderraman III (912), Alhakán II (961) i el gran guerrer Almanzor, que goberno en nom de Hixén II (976-1002).

Durant veintitres anys (1008-1031) van governar, més o menys nominalment, Muhammad II, Suleiman I, Hixén II (per segona vegada), Alí, Abderraman IV, Casin, Abderraman V, Yahia i Hixén III.

Govern de Abderraman III

El primer emir de Códoba que prenc el titulo de Califa va ser Abderraman III, qui, després de vèncer a tots els seus enemics als setze anys de regnat (928), al fer-se amo del Magrib (El Marroc) i vèncer al Mahdi va prendre la lakbah (bandera) dels califas i mano fer en els seus estats la jothba (oració pública) en el seu nom en els cinquanta anys del seu regnat (912-961) no va haver rebel que no sotmetés, distingint-se per la bona administració, i tolerància amb les creences dels demas.

Abderraman III, nét del emir Abdallah I, va succeir al seu avi quan la guerra civil cundia per tota la peninsula, però va acabar amb ella dirigint les campanyes contra els seus enemics personalment.

Va Ser vençut pels cristians en San Esteban de Gormaz i en Simancas, peró els derroto en unes altres menjo Valdejunquera, s'apodero de Cantàbria, va fer pagar tribut a Navarra i col·loco en el tron de Lleó a Sancho el Craso, casant al seu fill Alhacan II amb la princesa navarresa Aurora (Sobeya).

Govern de Alhacan II

Fill de Abderraman III, goberno durant 15 anys (961-976), si bé es va distingir pel seu amor a les ciències i la seva erudicció portentosa, també va manar expedicions contra els cristians, a qui prenc les places de San Esteban de Gormaz i Calahorra, que va agregar als seus dominis vencent als edrisitas de Mauritània que li havien negat l'obediència.

Regnat de Hixen II

Pocs mesos abans de morir Alhacan II, va fer reconèixer menjo Califa al seu fill Hixen II, d'onze anys d'edat, sota la regència del docte Moshafi i la reina Aurora la seva mare.

Sent el titulo de Califa equivalent no només al de Gran Principe, sinó al de Pontifice màxim de la religió de l'Islam, era inusitat que un nen tingués tal autoritat suprema religiosa i civil, per la qual cosa el seu oncle Moghira va aspirar a reemplaçar-li, morint escanyat, asegurandose en el tron Hixén II.

Almanzor

Muhammad dels Beni Abi Amir conegut amb el nom de Almanzor per les seves victòries, va arribar a ser primer ministre d'Aurora i porto a terme prop de setanta expedicions contra els cristians, prenent Barcelona (985), Burgos (987), Pamplona, León (988), saquejant els santuaris de San Millán a Castella i de Santiago (997), així com nombrosos monestirs.

Després de devastar el monestir de San Millán de La Cogolla i gairebé tota la regió de La Rioja, tub una escaramuza en Calatañazor (1002), morint poc després de resultes de les ferides, sent enterrat en Medinaceli el 10 d'agost de 1002.

Decadéncia del Califato

Després de Almanzor, després de la mort, en l'any 1009 i prop de Qurtuba, del seu fill Abd al-Rahman Sanyul (el famós Abderramán Sanchuelo, que va pretendre ser Abderramán IV del-Andalús, després d'arrencar el nomenament com successor seu per part del mateix Hisham II al-Murtadá), que es creu que havia enverinat al seu germanastre Abd al-Malik "al-Muzzafar" en l'any 1008. Després va venir la Gran Fitna, la guerra civil que va descompondre totalment el califato d'Occident, quan s'estenia entri Siyilmasa fins a Alger-Bugia-Orà a Àfrica i des del Duero i l'Ebre fins a Gibraltar en Hispania.
Assassinats els fills de Almanzor, es va enfonsar el poder dels àrabs en AL Andalus, Cordoba va ser saquejada tant pels regnes cristians com per berberiscos, continuant després la guerra civil els últims califas omeyas amb els principes Hammuditas africans, que també es ciñeron la corona dels Abderrahmanes, fins que els cordovesos van proclamar la República i els gualies de les províncies i alguns alcaides d'importants fortaleses es van declarar independents, destronant a Hixen III (1031).

Divisió de la peninsula durant el califato

Es va dividir el Andalus en temps dels califas en quatre regions militars:

el Nord, en poder dels cristians, però sotmès en part per Abderrahman III i despues reduït a tribut de Almanzor; l'Orient, el Pais del mig i l'Occident.
La Ax-xarquia o terra d'Orient comprendia les províncies de: Arthe, cabdal Zaragoza; Aseitun, captal Lerida; Asahla, capital Albarrasí; Murbeter, cabdal València; Denia, cabdal Denia i Todmir, cabdal Murcia.
La Musata o terra d'enmig: Ax-xerat, capital Toledo; Alulga, cabdal Calatrava; Elvira, cabdal Magrana; Almeria, cabdal Archidona.
El Algarbe o terra d'Occident: Merida, capital Badajoz; Lisboa, capital Lisboa; Sevilla, capital Sevilla; Boira, capital Huelva i Silves cabdal Far.

Organització social

L'organització política es asento amb la creació o recuperació de grans ciutats com seu del poder polític i religiós.

Situades en estratègics enclavaments defensius, constituïen grans places fortes defensades per castells i recintes fortificats.

Intramuros, entorn d'una trama urbana de caràcter irregular, s'aixecava el caserio on destacaven els edificis més representatius del poder civil i religiós, tals com la Zuda i les Mesquites, els quals després de la conquesta cristiana van ser, en el millor dels casos, transformats de manera irreversible.

Exemples com el mirhab de la Mesquita de Tórtoles, el castell de Calataiud o l'urbanisme d'Albarrasí, Tarazona, Calataiud, Daroca o Ejea dels Cavallers, així com la important herència islàmica recollida per l'art mudèjar, denoten la interessant petjada del món musulmà en el desenvolupament cultural i social del territori aragones.

Altres conceptes sobre Història d'Aragó
Conceptes bàsics. Heràldica. Història Geològica d'Aragó. Edat Antiga. Prehistòria. Protohistoria. Iberos. Prerromanos. Romanització. Edat Mitjana. Els Barbaros. Els Visigots. Musulmans a Aragó. Formació del Comtat d'Aragó. El Regne d'Aragó. Reyes d'Aragó: de Regne a Corona d'Aragó. La Militia Caesaragustana fins a l'arribada de l'Ordre Militar del Temple a Aragó. L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó. Els Víkings a Aragó. Edat Moderna. Monarquia Catalina d'Aragó. Els Cent Ducats La Guerra de Successió en 1708. El Señorio en Híjar en 1744. Edat Contemporanea. Visita Pastoral en 1803. Tres documents sobri Pignatelli. Mapa polític - Adiministrativo d'Aragó en 1816. Pantà de Escuriza. Crisi Finisecular. Maestro de Gramática en Híjar en 1828. Descripció de Híjar en el segle XVIII. Ajudes a la Lactància en l'Antic Règim. La instal·lació de la Caserna de la Guàrdia Civil en Híjar en el segle XIX. Centenari de la benedicció de l'ermita de la Verge del Carmen en Híjar. Centenari de l'arribada dels Capuchinos a Híjar. Viatge de ateneista de Saragossa en 1906. Santiago Salvador, L'Anarquista del Liceu de Barcelona. La Setmana Tràgica (1909) a Alcanyís. La Grip de 1918 en la Comarca del baix Martín. L'obra de les Missions Pedagògiques en Híjar. Conferència de Kerenski en 1933. La resposta de l'Església Catòlica davant la Qúestió Social, a fins del segle XIX i començament del XX, en alguns pobles del baix Aragó: Híjar, Urrea de Gaén, Etc. Eleccions a Andorra durant la II República. El Front Popular en l'Ajuntament de Hijar. Repressió en temps de Franco. Els Raconers de Híjar, 2 víctimes de la Guerra Civil. Regions devastades: Adopció de Hijar per Franco. Adoración Yuste Moreno. El nom d'Aragó. El nom d'Aragó segon Gregorio García-Arista. Els colors d'Aragó. Roger de Lauria y la expansión de Aragón en el Mediterráneo. Aragó és molt més. La Petjada d'Aragó a Malta. La Petjada d'Aragó a Nàpols. L'Armada Aragonesa entrant a Nàpols. La Petjada d'Aragó en Rodas. Almogàvers. Mites i Llegendes. La Campana d'Osca El Sant Grial II II b III IV V V b Més informació en "El Sant Calze" Els Camins de Santiago a Aragó. Enllaços de interes sobre història d'Aragó.

Altres conceptes sobre Història d'Aragó

Conceptes bàsics.

Heràldica.

Edat Mitjana.

Edat Moderna.

Edat Contemporanea.

Moneda de Juan (Ioanes) II

Interes

Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.