Segona Edat de Ferro
El període comprès aproximadament entre l'any 450 a. de C. i el començament de la conquesta del nostre territori per Roma ve sent conegut com la Segona Edat de Ferro, l'etapa en la qual aquest metall es difon de forma massiva.
Des d'ara els testimoniatges literaris ens permetran conèixer pels seus nom als més representatius habitants del nostre territori, des dels pobles pirinencs fins als celtíberos més meridionals.
La ceràmica a torn, l'alfabet i la moneda van a ser sens dubte els elements més representatius en la cultura material, juntament amb implantacions urbanes definides i la jerarquització de l'espai habitat.
Ilergetes occidentals, ilergavones, sedetanos, celtiberos citeriores (belos, lusones, titos), vascons, iacetanos, suessetanos, i altres grups menors van a repartir-se el mapa del territori aragones.
Comencem a observar la penetració de les primeres ceràmiques a torn de tècnica ibèrica, exceptuats els objectes del comerç fenici (San Cristóbal de Mazaleón) o les seves imitacions (Tossal Redó, Mas de Flandí) i les ceràmiques gregues (Els Castellans, San Antonio de Calaceite, Azaila) entorn de l'any 500 a. de C.. Les dates C-14 així ho comproven en Juslibol i altres elements culturals al Tossal Redo del Matarraña o la Lloma dels Brunos en el Guadalop.
Continuan els assentaments del Ferro I evolucionant o sorgeixen nous nuclis que es reafirmen sobretot en el segle IV a. de C. que, juntament amb la tercera centúria, suposen una gran floració de centres "urbans", tant en l'àrea ibèrica com en la celtibérica.
El segle II registra una enorme densitat de població, els noms de la qual coneixem des d'ara en gran mesura gràcies als textos clasicos.
El poblat de Ferrera dels Navarresos, consta de carrer central, amb doble muralla i fossa, torrassa en un extrem i cases flanquejant el carrer, va ser abandonat al començament del segle II a. de C., però el seu materials estan recollits en el Museu Provincial de Saragossa.
Contrebia Belaisca (Botorrita), Azaila o el Palomar de Oliete, poblats destruïts durant les guerres sertorianas, són altres jaciments representatius, amb bones mostres d'arquitectura pública (gran edifici d'atovó de Botorrita, temple de Azaila) o privada i ceràmiques decorades amb enorme personalitat.
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Índex sobre Aragó
Un recull imatges antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Mira també les imatges de natura a Aragó.
la informació territorial es reflecteix en els Mapes sobre Aragó.
Com un Nil que creua el desert, el Ebre travessa l'estepa.
Hi ha altres pàgines sobre Aragó a Internet per completar la teva informació.
Observa fotografies de paisatges.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
L'aigua esperança i futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.