La conquesta
La línia de l'Ebre ja va servir de frontera amb els cartaginesos en el tractat de l'any 226 a. de C. peró els territoris aragonesos no es veuran freqüentats per Roma fins al imicio de les guerres succeídes entre l'any 217 a. de C. i la presa de Cartagena en el 209, que incidiran sobretot en el territori del baix Aragó, arribant els seus efectes arrasadores fins i tot fins al poblat de Azaila en la seva primera fase, és a dir, fins al ric Aguasvivas, com demostra l'arqueologia per la destrución d'una sèrie de poblats de tipus fronterer, com el Castellet de Tivisa al nord de la Serra de L' Espasa.
En el riu Algues, el jaciment de la Gessera (Casolanes), i en el Matarranya el Castellans, Torre Cremada i San Antonio de Calaceite, ampliant-se encara la llista de jaciments de poblats destruíts amb els punts de Casejo del Tio Anico i Pilón de San Pablo en Parras de Castellote, en el Guadalop, a més de la Tancada d'Andorra en la conca del Regallo.
Les campanyes de Catón, com a conseqüència del progrés de la conquesta, seran també molt importants a partir de l'any 195 a. de C., afectant a les gents del ric Gállego i conca del Xaló, concloent la primera fase de la conquesta en l'any 178 a. de C., amb límits en Vareia referent a la Vall de l'Ebre.
En la primera guerra celtibérica les muralles de Ségeda primer (153-151 a. de C.) i l'episodi de Nertóbriga després, seran protagonistes d'actes violents, en els quals es veuran embolicats les tribus dels belos i titos.
La segona guerra celtibérica incidirà encara en la comarca del Xaló (148-146 a. de C.).
Les lluites civils que els romans portaran a la Peninsula després, tindran fortes repercussions en la Vall de l'Ebre, on sertorianos i pompeyanos es faran amb fortes clienteles i els sagnants episodis es reflectiran en l'ocultació de tresors i en la destrucció de ciutats com la primera ibèrica de Azaila.
Si s'acudeix al bronze de Ascoli, es pot apreciar la influència del partit pompeyano en l'Ebre. La concessió en aquest document de la ciudadania romana a genets de la turma salluitana, amb els seus noms, és una dada d'enorme interès.
Altre esdeveniment de transcendència cabdal en la Vall de l'Ebre és la victória cesariana sobre els pompeyanos en Ilerda en l'any 49 a. de C.
La colónia Victrix Iulia Lepida primeron i Celse després seran el centre de gravetat durant el període republicà fins a la fundació de Saragossa en l'any 14 a. de C., en el moment del qual l'eix polític sofreix un desplaçament a favor de la colónia d'Augusto.
La republica
En l'etapa republicana són primordials certs nuclis urbans per a conèixer el progrés de l'obra de Roma en l'ambient indigena: Contrebia Belaisca (Botorrita, Zaragoza), La Caritat de Caminreal (Teruel), el Cabezo d'Alcalá de Azaila (Teruel) o la capital sertoriana en el nord d'Aragó, Osca que només ara està desvetllant els seus secrets.
En l'arquitectónic trobarem com formes de construcció el opus quadratum, l'o. vittatum, capitells d'ordre toscà i jónic itàlic i pintures del primer estil pompeyano.
Coneixem bé l'arquitectura domèstica i alguns monuments singulars, com el templito i les termes de Azaila, el possible horreum de Contrebia Belaisca, i poc més.
La ceràmica campaniense suposa el principal fosil director per a aquest moment.
L'imperi
L'etapa d'Augusto significa la vertebració del territori i la sistematització dels seus nuclis, especialment dels urbans. Des del punt de vista estratègic sobresurt la fundació de Caesaraugusta, amb la reafirmació de la xarxa viària des d'aquest punt.
Altres nucleos importants sobre els quals es té notícia són: la colónia Celsa, la Urbs Victrix Osca, el Turiasu i Augusta Bilbilis, així com Segia, Bursao, Arcobriga i altres menys conegudes.
La romanització, en sentit ampli, solament es conseguira a partir de l'etapa julioclaudia i entesa inicialment com un fenomeno essencialment urbà, envoltat d'un indigenisme que es transparenta en multiples manifestacions de la cultura material o espiritual. L'etapa julioclaudia veurà la continuació de tots les programes edilicios en les ciutats, especialment, propulsados per Tiberio i Claudio, aixecant-se teatres, basíliques, termes i monumentalizandose en grau vari.
La reorganització que afecta a nombroses ciutats i altres nuclis en l'etapa neroriana i flavia, es mediatiza en l'arquitectónic per noves concepcions i formes d'expressió que es poden seguir a molt dures penes en el nostre territori.
En el segle II s'ha culminat el procés d'ajustament en les ciutats, a l'una que en el camp assistim a la creació o reorganització de nombroses i importants propietats. El començament de l'etapa trajeana es traduíx en el nostre àmbit en una certa prosperitat palesa tant en Bilbilis menjo en Caesaraugusta.
El primer terç de la III centúria constituíx una fosca etapa en el refente al món aragonès. L'esdeveniment més important del segle és el període de les invasions bàrbares, fenomen al que s'uneix la inestabilitat social per la qual travessa la península íberica. Aixó produíx abundants canvis socials i l'abandó de bon nombre d'assentaments rurals. Caesaraugusta igual que altres ciutats bé protegides, no sofrirà aquestes destruccions, encara que en el segle IV, en el material assistirem a una certa decadència urbana.
Els segle V i VI segueixen també una tendència semblant.
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Índex sobre Aragó
Un recull reproduccions artístiques antigues amb mostres de vestits tradicionals.
També pots conéixer les noves imatges de pobles i llocs.
no et perdis el Mudéjar, Patrimoni de la Humanitat.
Espectacular i únic és el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.
Sergio Sanz fa fotografies d'Aragó allà per on passa.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
La Romanització a Aragó.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
L'aigua esperança i futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.