Aragó > Historia > Historia d'Aragó

L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó. Part Segona: Les institucions. Historia d'Aragó.

Les Corts.


De la curia real van néixer les Corts; era dita curia un consell del rei format pels nobles que acompanyaven al rei, i els ciutadans que volien intervenir; no es limitava la funció d'aquest consell a fallar causes civils o criminals i entenia en assumptes d'altra indole. Quan aquests ho exigirien segons el parer del monarca, reunia una espècie de curia extraordinària cridant a tots els nobles i ciutadans per a tractar amb ells de l'assumpte en qüestió i aquestes curias generals són les Corts: el seu nom ja ho indica; l'adjectiu general implica en oposició a aquest l'adjectiu particular. Podria creure's que aquest qualificatiu de general s'aplicava a les reunions dels tres Estats, Aragó, Catalunya i València i serien llavors particulars les de cada regne, mes el epiteto s'aplica a les de cada Estat el mateix que als de tota la Corona. Sent aquestes reunions evolució de la curia i tot el pertinent a elles efecte del costum i no de la llei, és inútil investigar quins van ser les primeres Corts.

A mesura que creix l'Estat i els negocis, es fa més defícil la consulta dels nobles i ciutadans de tot ell, i és menester per tant covocarlos expressament i amb freqüència.

La reunió de les Corts era funció del rei, i encara que tots els nomenaments de lugarteniente contenen autorització per a reunir-les, no es dió el cas de convocar-les altra persona fins al regnat d'Alfonso V; no obstant això, els d'elles van protestar sempre i fué doctrina jurídica que només al monarca competia aquest dret.

No havia termini entre dues convocatòries ni lloc fix de la seva reunió. En el Privilegi general es va demanar que tots els anys s'ajuntessin a Saragossa les aragoneses, però no fué cumplidad aquesta clàusula del privilegi i més tard fué derogada; després es va manar que cada dos anys, i tampoc va ser observat.

Les aragoneses es componien de quatre braços; barons, nobles o rics-homes, cavallers i infanzones, clergat, i estat pla o poble; les catalanes i valencianes de tres, per fusió dels nobiliarios en un sol. La convocatòria es feia per carta individual a cadascun dels quals havien d'assistir i en ella se'ls avisava la data i el lloc de la reunió, sense indicació alguna del que anava a tractar-se: d'aquí que els procuradors fossin lliures de mandat imperatiu.

Poques vegades o mai van ser obertes el dia anunciat; els diputats acudien tardanament i els mateixos reis presumien de no importar-los gens la puntualitat; el corrent era que a Aragó el Justícia, a Catalunya i València el Governador anessin recollint les actes que acreditaven als diputats com representants d'un municipi o entitat religiosa i prorrogués l'obertura d'un dia a un altre, de vegades per més d'un mes.

Clergat i poble solien ser sempre els mateixos, no així els nobles que variaven d'una reunió a una altra extraordinàriament: cap llei reglamaentaba el dret d'aquests a estar present en les Corts.

Els braços es col·locaven junts; els nobles i prelats als costats, el poble enfront del solio. Tots els diputats tenien veu i vot menys els del braç popular; aquests votaven pel seu municipi i tampoc era consuetudinari ni reglamentari el nombre de representants de cada poble, cabildo o entitat jurídica; cadascun enviava un, dos o més; Zaragoza, Barcelona i València solien enviar fins a sis, però amb solament un vot.

Presidia el rei les sessions solemnes, les de deliberació el Justícia o els governadors; en la d'obertura el monarca llegia un discurs, veritable sermó, molt laudatorio de les virtuts dels seus súbdits; contestábale el representant del clergat més caracteritzat i de més alta categoria, i en les sessions successives es plantejaven les qüestions perquè les Corts havien estat convocades.

Recordant el seu caràcter judicial proponíanse primer els greuges o greuges que el rei hagués fet a particulars o entitats, i això era un motiu d'estancament; fins que no es donava satisfacció a aquests agraviats no es passava a altre assumpte: d'aquí l'eternitat de les Corts, augmentada pel sistema de discutir per escrit i pel costum de ser necessària la unanimitat per a prendre acords. Alguna cosa mitigava aquest rigor de la unanimitat el reunir-se els braços particulars i nomenar tratadores que s'entenguessin amb els altres braços. Les actes es duien per tants notaris com braços.

La durada d'aquestes reunions era tal, que al cap d'algun temps quedaven molt pocs diputats, doncs com aquests anaven retribuïts pels seus poderdants eren cridats als seus pobles, deixant solos als promovedores de la dilació.

De vegades els reis, per a guanyar temps, convocaven en un mateix lloc les Corts dels tres Estats, mes com no es fonien els estaments i encara que junts, estaven separats, els inconvenients de les Corts de cada Estat es multiplicaven; amb bona voluntat de part de tots aquestes reunions haguessin estat el gresol on es fonguessin els tres Estats, però va faltar aquesta bona voluntat i les diferències es van accentuar en comptes d'esfumar-se.

Extraido de: L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó d'Andrés Giménez Soler
Editorial Labor, S. a., Madrid. 1930

Indice

El país La població

PART PRIMERA

Límits de l'Edat Mitjana.
Antecedents de la invasió musulmana.
Ruïna de la monarquia goda. Batalla del Guadalete.
Les causes de la ruïna del Regne godo.
Els costums.
L'estat social.
L'exèrcit.
La decadència de les ciutats.

La conquesta musulmana i el seu caràcter
Les expedicions musulmanes a la Gàl·lia gòtica
Les terres de la Corona d'Aragó sota el poder musulmà
La pretesa influència musulmana
La Reconquesta

Les seves origenes

Constitució dels nuclis cristians del Pirineus. La seva història fins a la seva independència.
Comtat d'Aragó

Ribargorça
Urgel, Cerdaña, Marca hispànica

Procés de la Reconquesta
Navarra i Sobrarbe

Alfonso I el Batallador
Casament d'Alfonso el Batallador amb donya Urraca de Castella
Els comtes de Barcelona anteriors a Ramón Berenguer IV
Les conquestes d'Alfonso el Batallador
La Campana d'Osca

Ramón Berenguer IV i les seves dues immediats successors
Regnat de do Jaime I el Conquistador
L'home
Els primers anys del regnat
Adquisicions territorials a costa dels moros
El Tractat de Almizra
La croada a Terra Santa
El tractat de Corbeil
La política peninsular i interior
L'expansió marítima aragonesa

El segle XIV
Regnat de Jaime II
L'home
Espanya segons Jaime II
La Reconquesta, idea nacional de Jaime II
L'empresa de Tarifa
Ruptura entre Jaime II i Sancho IV de Castella
La qüestió de Múrcia
Relacions amb El Marroc
Novament la Reconquesta. Negociacions que van precedir al lloc d'Almería.
El lloc de Almeria.
Política peninsular de Jaime II.
Incorporació de Còrsega i Sardenya a la Corona d'Aragó.
Extinció de l'Ordre del Tremp.
Expedició dels almogàvers a Orient.

Els quatre reis successors de Jaime II en el segle XIV.
La Reconquesta.
Reintegració de les Balears a la Corona d'Aragó.
El problema de Sardenya.

La política peninsular d'Aragó en els quatre regnats del segle XIV.
Causes de la guerra entre Aragó i Castella.
Guerra entre Castella I Aragó.

El segle XV.

Compromís de Casp.
Política peninsular d'Aragó.
Qüestions interiors d'Aragó, Catalunya i el principe de Viana.
Expansió aragonesa pel Mediterraneo.

Relacions d'Aragó amb França en el segle XV.
El cisma d'Occident.
Retrat de Benedicto XIII.
El problema de la frontera catalana.

Regnat de Fernando el Catòlic. Fi de l'Edat Mitjana.
L'home.
La unitat nacional. Els pretendents d'Isabel la Catòlica.
Com fué la unió dels regnes.
La fi de la Reconquesta. Conquesta de Granada.

Descobriment d'Amèrica.
Política mediterrània de Fernando el Catòlic.
Conquesta de Nàpols.
Conquita de Berbería.

Política internacional de Fernando el Catòlic.
Política d'unitat Peninsular.

PART SEGONA

Les Institucions

L'Estat medieval.
Caràcter social de l'Edat Mitjana.
Orígens de l'Edat Mitjana.
El Rei i la reialesa a Aragó durant l'Edat Mitjana.
Lugarteniente i governador.
Els nobles.
Origen i evolució dels señorios.
Municipis.
Evolució dels municipis.
El capitalisme, causa de la decadència municipal
Organització interna dels municipis
Jueus i moros
Els vassalls i homes de condició.
La servitud de la gleba : remensas.
Administració de justícia.
La curia real i el Justícia d'Aragó.
Jurisdición de jueus i moros.
Estat de l'Administració de justícia i responsabilitat judicial.
Les Corts.
Les Diputacions.
La concepció medieval de l'Estat.
La Legislació.

La vida material.
Divisió del territori.
Juntes i veguerías.
Defensa del territori.
Els domicilis.
Explotació del territori.
Comunicacions.
Indústria i comerç.
Les monedes.

La vida espiritual
La Religió
Organització eclesiàstica
Monestirs i ordres religioses
La Beneficiencia
La vida intel·lectual
Les Llengües parlades en la Corona d'Aragó
L'ensenyament
La Vida Artística
Arquitectura religiosa
La pintura, l'escultura i la rajola

Conclusió
Bibliografia
Indice alfabètic

Il·lustracions

Mapa I: Mapa físic de la regió íbero-mediterranea (101 Kb)
Mapa II: Conquestes de la Corona d'Aragó (447 Kb)
Mapa III: El mediodia de França en temps de Pedro II (119 Kb)
Mapa IV: Expansió catalano-aragonesa pel Mediterraneo (107 Kb)

Altres conceptes sobre Història d'Aragó

Moneda de Juan (Ioanes) II



Índex sobre Aragó

Una col lecció de reproduccions antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Pots contrastar aixó amb les fotografies actuals sobre Aragó.
de molt interés és també la heráldica municipal i institucional.

Tens una invitació a recórrer la Província de Saragossa.

En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.

Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.



Conceptes | Edat Antiga | Edat Mitjana | Moderna | Contemporanea | Historia d'Aragó
Corona d'Aragó | Militia Caesaragustana | Arabes i musulmans | Naixement | Reyes d'Aragó | Monarquia
Mudéjar | Islam | Arxiu històric Huesca | Museu Provincial Huesca | Museu Provincial Saragossa
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Comarques | Indice Alfabétic | Mapes



Historia d'Aragó. Aragon es así. L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó. Part Segona: Les institucions., Huesca, Teruel Zaragoza. Aragó, Osca, Terol, Saragosa, Catala, Naturalesa maps, Asociacio Cultural Aragon Interactivo Multimedia.

Copyright 1996-2023 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)

Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
Espera acostar-Aragó a casa teva.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua

Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.