Aragó > Historia > Historia d'Aragó

L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó. Part Segona: Les institucions. Historia d'Aragó.

Les Diputacions.


Són una derivació o hijuela de les Corts, una continuació d'aquestes per a arribar a un entenimentat reduint el nombre de diputats, però preferentment una comissió encarregada de recaptar la part del subsidi o servei que el regne reunit en Corts havia concedit al sobirà.

Aquestes concessions eren el motiu gairebé únic de convocar-les, i desconeixent-se els emprèstits i el deute i el paper moneda, era menester recollir en metàl·lic la quantitat sencera; per cada braç es nomenaven dos diputats que repartien la part corresponent a aquest entre els seus, i aquests comissionats constituir les primeres Diputacions.

Aviat van veure els rics i poderosos la conveniència de variar el procediment del cobrament, i de l'impost directe van passar a l'indirecte, creant tributs sobre la producció i circulació de la riquesa, doncs com ells no produïen ni eren comerciants quedaven d'aquesta manera lliures. Els comerciants també van veure el canvi de grat, doncs van quedar exempts de pagament, ja que el tribut ho van carregar sobre els preus : d'aquesta manera va venir a recaure el pes dels impostos sobre la part més pobra del país.

El trànsit era conseqüència de l'evolució cap al capitalisme i individualisme que s'infiltrava en aquella societat; a l'antic principi que la riquesa és la qual ha de sostenir les càrregues de l'Estat, i que va determinar aquest axiomático que << a qui gens posseïx, el rei ho fa franc>>, va substituir el principi igualitari que tots els ciutadans han de sufragar-les, i per a obligar als desheretats a això, es va imposar el tribut sobre la vida, carregant-lo sobre els articles de primera necessitat.

Les Diputacions, cregudes que pel seu origen eren la més genuïna representació del regne, estimulades pels de la seva classe i encoratjades pels reis, es van constituir en el més alt cos de l'Estat després del rei i amb aquest caràcter van passar a l'Edat Moderna.

La concepció medieval de l'Estat

Per la manera d'entendre la propietat inseparable de l'autoritat, l'Estat, que no és altra cosa que el conjunt d'organisme sota els ordres del qual es mou i regeix la societat societat, era concebut de molt diferent manera que avui. Com no és possible la vida social sense coordinació d'esforços i voluntats i aquesta coordinació exigeix subordinació d'una a altra (aquesta és la raó de l'existència dels Estats) l'Edat Mitjana va conèixer l'organització que avui donem aquest nom, però de manera distinta, gairebé oposat.

La disgragación de l'autoritat ho imposava : no era com és avui, parlant metafòricament, una columna, un menjo o una piràmide en la base de la qual estava el poble i en el seu cúspide o rematada el poder central dirigint-lo tot i ordenant sobretot; no eren els col·locats en els més alts posats els únics caps pensadores ni els únics braços; més aviat assemblaven la clau de diversos arcs convergents en ella, i que gràcies a ella se sostenien sense enfonsar-se.

Cadascun d'aquests arcs cumplia la seva fi dintre del conjunt i aguantava el seu pes amb independència dels altres; l'Estat era vist no com un organisme, això és, com un sistema d'òrgans sense vida pròpia, encara que amb funcions pròpies, l'existència de les quals no depenia exclusivament d'ell, sinó de tots els altres; era vist com un conglomerat, cadascuna de les parts de la qual podia viure per si mateixa independentment de les altres, al com era possible agregar altres territoris i tambien segregar-los, perquè ni allò ni això influïa en la vida social i política; l'agregació augmentava el poder, la segregació ho disminuïa; mes ni això es considerava mutilació capaç de produir la mort, ni allò enrobustiment de la vida orgànica de la nació.

L'Estat era territorial, no autoritari, és a dir, es recolzava en la terra i no en l'autoritat; estava al seu cap el rei i eren el seu últims membres els ciutadans, els peus dels quals estaven com humdidos i clavats en el sòl.

Dintre del desdeny, no de llavors sinó posterior, amb que fué mirat el pagès, l'home de les viles, el villano, era la classe rural la preponderant, la qual s'imposava, la qual donava el to a la nació; les classes entre el rei i aquest poble rural vivien de atavismo, de tradicions i encara que aparentaven manar eren manats, i encara que eren propietàries no posseïen. I la possessió era la riquesa, i la riquesa era llavors com sempre la font de la cultura i de la llibertat civil i política.

El creixement del poder real dícese que es va fer a costa del de la noblesa i si no en benefici del poble donats els reis pel poble. Tal vegada el fet sigui cert: aquest poble rural va estar sempre al costat dels reis quan aquests es van veure combatuts pels nobles i els ciutadans i amb ell sometio el rei als revoltosos; però la transformació de l'Estat no va seguir els rumbs que aquesta conducta sembla determinar, sinó els oposats.

L'anul·lació de la noblesa fué només parcial: els nobles van cedir als reis la part d'autoritat que tenien sobre els seus senyorius, conservant no obstant això les terres amb un major domini útil, i van anar els rurals els quals van carregar amb el pes sencer de l'Estat; llavors aquest va prendre en la seva mà l'autoritat absoluta i es va declarar propietari eminent del sòl.

Aquest que havia estat fins a llavors l'Estat, la nació (queda encara en el llenguatge aquest record, doncs es diu es va aixecar Espanya pels espanyols), va deixar de ser-lo, per a ser del rei, el qual va poder des d'aquell moment disposar d'ell tirant impostos, va poder disposar dels seus conreadors o vassalls i convertir-se en rei absolut.

El conceptp de llibertat política que va tenir l'Edat Mitjana va desaparèixer; per als homes d'aquella Edat consistia no en la facultat dels éssers humans d'anar i venir i establir-se en un municipi i votar, si l'hi concedien, sinó en la facultat de disposar del territori propi del nucli social que formava part, sense intromissió alguna i sense més traves que les nascudes de l'ordre moral.

Extraido de: L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó d'Andrés Giménez Soler
Editorial Labor, S. a., Madrid. 1930

Indice

El país La població

PART PRIMERA

Límits de l'Edat Mitjana.
Antecedents de la invasió musulmana.
Ruïna de la monarquia goda. Batalla del Guadalete.
Les causes de la ruïna del Regne godo.
Els costums.
L'estat social.
L'exèrcit.
La decadència de les ciutats.

La conquesta musulmana i el seu caràcter
Les expedicions musulmanes a la Gàl·lia gòtica
Les terres de la Corona d'Aragó sota el poder musulmà
La pretesa influència musulmana
La Reconquesta

Les seves origenes

Constitució dels nuclis cristians del Pirineus. La seva història fins a la seva independència.
Comtat d'Aragó

Ribargorça
Urgel, Cerdaña, Marca hispànica

Procés de la Reconquesta
Navarra i Sobrarbe

Alfonso I el Batallador
Casament d'Alfonso el Batallador amb donya Urraca de Castella
Els comtes de Barcelona anteriors a Ramón Berenguer IV
Les conquestes d'Alfonso el Batallador
La Campana d'Osca

Ramón Berenguer IV i les seves dues immediats successors
Regnat de do Jaime I el Conquistador
L'home
Els primers anys del regnat
Adquisicions territorials a costa dels moros
El Tractat de Almizra
La croada a Terra Santa
El tractat de Corbeil
La política peninsular i interior
L'expansió marítima aragonesa

El segle XIV
Regnat de Jaime II
L'home
Espanya segons Jaime II
La Reconquesta, idea nacional de Jaime II
L'empresa de Tarifa
Ruptura entre Jaime II i Sancho IV de Castella
La qüestió de Múrcia
Relacions amb El Marroc
Novament la Reconquesta. Negociacions que van precedir al lloc d'Almería.
El lloc de Almeria.
Política peninsular de Jaime II.
Incorporació de Còrsega i Sardenya a la Corona d'Aragó.
Extinció de l'Ordre del Tremp.
Expedició dels almogàvers a Orient.

Els quatre reis successors de Jaime II en el segle XIV.
La Reconquesta.
Reintegració de les Balears a la Corona d'Aragó.
El problema de Sardenya.

La política peninsular d'Aragó en els quatre regnats del segle XIV.
Causes de la guerra entre Aragó i Castella.
Guerra entre Castella I Aragó.

El segle XV.

Compromís de Casp.
Política peninsular d'Aragó.
Qüestions interiors d'Aragó, Catalunya i el principe de Viana.
Expansió aragonesa pel Mediterraneo.

Relacions d'Aragó amb França en el segle XV.
El cisma d'Occident.
Retrat de Benedicto XIII.
El problema de la frontera catalana.

Regnat de Fernando el Catòlic. Fi de l'Edat Mitjana.
L'home.
La unitat nacional. Els pretendents d'Isabel la Catòlica.
Com fué la unió dels regnes.
La fi de la Reconquesta. Conquesta de Granada.

Descobriment d'Amèrica.
Política mediterrània de Fernando el Catòlic.
Conquesta de Nàpols.
Conquita de Berbería.

Política internacional de Fernando el Catòlic.
Política d'unitat Peninsular.

PART SEGONA

Les Institucions

L'Estat medieval.
Caràcter social de l'Edat Mitjana.
Orígens de l'Edat Mitjana.
El Rei i la reialesa a Aragó durant l'Edat Mitjana.
Lugarteniente i governador.
Els nobles.
Origen i evolució dels señorios.
Municipis.
Evolució dels municipis.
El capitalisme, causa de la decadència municipal
Organització interna dels municipis
Jueus i moros
Els vassalls i homes de condició.
La servitud de la gleba : remensas.
Administració de justícia.
La curia real i el Justícia d'Aragó.
Jurisdición de jueus i moros.
Estat de l'Administració de justícia i responsabilitat judicial.
Les Corts.
Les Diputacions.
La concepció medieval de l'Estat.
La Legislació.

La vida material.
Divisió del territori.
Juntes i veguerías.
Defensa del territori.
Els domicilis.
Explotació del territori.
Comunicacions.
Indústria i comerç.
Les monedes.

La vida espiritual
La Religió
Organització eclesiàstica
Monestirs i ordres religioses
La Beneficiencia
La vida intel·lectual
Les Llengües parlades en la Corona d'Aragó
L'ensenyament
La Vida Artística
Arquitectura religiosa
La pintura, l'escultura i la rajola

Conclusió
Bibliografia
Indice alfabètic

Il·lustracions

Mapa I: Mapa físic de la regió íbero-mediterranea (101 Kb)
Mapa II: Conquestes de la Corona d'Aragó (447 Kb)
Mapa III: El mediodia de França en temps de Pedro II (119 Kb)
Mapa IV: Expansió catalano-aragonesa pel Mediterraneo (107 Kb)

Altres conceptes sobre Història d'Aragó

Moneda de Juan (Ioanes) II



Conceptes en ordre alfabétic sobre Aragó

Una col lecció de reproduccions antigues amb les millors il.lustracions històriques.
Les fotografies actuals sobre Aragó et mostraran una societat viva.
i afegir al teu visualització unes imatges de Sant Jordi Patró de Aragó.

Tens una invitació a recórrer la Província de Terol.

La realidad tecnológica y social també és d'interés.

Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.



Conceptes | Edat Antiga | Edat Mitjana | Moderna | Contemporanea | Historia d'Aragó
Corona d'Aragó | Militia Caesaragustana | Arabes i musulmans | Naixement | Reyes d'Aragó | Monarquia
Mudéjar | Islam | Arxiu històric Huesca | Museu Provincial Huesca | Museu Provincial Saragossa
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Comarques | Indice Alfabétic | Mapes



Historia d'Aragó. Aragon es así. L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó. Part Segona: Les institucions., Huesca, Teruel Zaragoza. Aragó, Osca, Terol, Saragosa, Catala, Naturalesa maps, Asociacio Cultural Aragon Interactivo Multimedia.

Copyright 1996-2023 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)

Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur

Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.