Com el cognom a la persona és l'escut o blasó a la localitat que l'ostenta com a propi, per ser la millor manera de ressaltar i distingir la seva personalitat pretèrita i present. Hi poblacions en no petit nombre que no tenen resposta heràldica, bé pel seu desconeixement de l'passat, bé per la seva modernitat.
No passa així amb Illueca, que entra en la Història d'Aragó com a vila moriega en 1120, figurant adscrita a la Comunitat de Calataiud i el seu domini jurisdiccional, és a dir, el de la Corona, fins 1263, en què es converteix en una baronia territorial, exempta, a l'ésser atribuïda pel rei Jaume I el Conqueridor al senyor Blasco de Gotor, Alferes del Regne, i el seu parent. Va lliurar aquest a canvi el patrimoni que posseïa a la vila d'Alagón, com a herència de la seva mare donya Eva. Del seu pare, Jaume, fillol del rei aragonès, havia rebut la vila de Gotor, que va ser seva per liberal donació del seu regi padrí, atorgada en 1250. Era don Jaime de Gotor fill de Said-ben-Alhaken, últim rei moro de Mallorca, i el seu baptisme a La seu de Saragossa, en 1234, va constituir un esdeveniment important per la seva significació politicoreligiosa.
Amb la quarta senyora d'Illueca, de la nissaga Gotor, s'introdueixen els Lluna en la representació de la Casa d'Illueca. Aquest llinatge, també de regi llinatge, procedia per varonía de les Cases reals d'Aragó i de Pamplona, un dels membres del -don Bacalla- havia conquerit als moros la vila de Lluna en 1091, adoptant-la com cognom. Deu personatges d'aquesta raça i família detindran la dominicatura d'Illueca des de principis de segle XIV fins a la primera meitat de segle XVII, sent la darrera la senyora Ana Martínez de Luna i Ramírez de Arellano, casada amb don Antonio Manrique de Lluna, duc de Galisteo i comte d'Osorno.
L'hereva d'aquests últims, la senyora Ana Polònia Manrique, és la segona mutació familiar, que comença i acaba en la seva persona, per no tenir successió en el seu matrimoni amb don Baltasar Barroso de Rivera, marquès de Malpica. Veient-assolida en les seves rendes, res petites, la senyora Ana Polònia ven en 1665 tots els seus béns aragonesos a lletrat saragossà don Francisco Sanz de Corts, qui personifica la tercera i última mutació en la sèrie dels senyors i barons d'Illueca, un dels descendents s'honra amb aquest títol i dignitat des de 1955.
Des del punt de vista heràldic, en l'Escut d'Armes de Illueca conflueixen els blasons de Gotor, dels Lluna i dels Sanz de Corts, organitzats en tres casernes, posats en pal. El primer està constituït per un creixent ranversado de plata i faixa del mateix a la punta, sobre camp de gules, que és Lluna; Al segon quarter, d'or, amb quatre bastons de gules, mantelado de sabre amb serp de sinople, que és Gotor-Aragó; la tercera caserna, de plata, amb pi de sinople, terrasado, de què penja una caldera de sabre i a peu de la mateixa figuren dos llops afrontats, que és Sanz de Corts. A posta vam proposar com a caserna central el dels Gotor com a nucli inicial de l'Senyoriu, iniciativa que l'Ajuntament va fer seva, a l'acordar l'adopció d'uns blasons locals propis el 3 de maig de 1960, que van ser aprovats pel Decret nombre 829 de la Prefectura de l' estat de data 6 d'abril de l'any 1967, aparegut en el Butlletí Oficial de l'estat de l'25 d'abril de el mateix any, en què va començar a tenir existència legal l'Escut d'Armes de Illueca.
Un recull imatges antigues amb les millors il.lustracions d'edificis i ciutats de segles passats.
Les fotografies actuals sobre Aragó et mostraran una societat viva.
de molt interés és també la heráldica municipal i institucional.
Com un Nil que creua el desert, el Ebre travessa l'estepa.
La naturalesa aragonesa és rica i variada.
Sergio Sanz fa fotografies d'Aragó allà per on passa.
La Seo |
El Pilar |
Mudéjar |
Goya |
Museu Provincial Zaragoza
Turisme Rural |
en Zaragoza |
Geologia |
Naturalesa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Provìncia |
Comarcas
Índex Alfabètic |
Temàtic |
Direccions Turisme |
Mapas
Aragón es así. Illueca. Escut tradició històrica, Heràldica, Illueca Provincia de Zaragoza. Saragossa, Catala, Naturalesa, maps, Mudejar, Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Aragó es així. Província de Saragossa
Copyright 1996-2023 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.