La província de Saragossa està situada en l'encreuament de camins que conduìxen des del Cantàbric al Mediterrani i des d'aquest cap a la Meseta. Ocupa la franja central d'Aragó tenint - a més dels naturals contactes amb les províncies d'Osca i Teruel - límits amb les terres navarreses, riojanas, castellanes (Soria i Guadalajara) i catalanes (Lleida i Tarragona).
Els seus 17.194 quilòmetres quadrats formen un triangle el vèrtex del qual freguen els Pirineus, al nord; les Serres Ibèriques amb el Moncayo, a l'oest i la serralada costaner-catalana, a l'orient. El rio Ebre talla la seva superfície a manera de frontissa sobre la qual s'articula bona part de l'activitat provincial. Aquesta es perllonga substancialment, per les lleres dels seus afluents: Arba, Gállego, i Cinca per l'esquerra i Queiles, Huecha, Xaló, Huerva, Aigües, Martín, Guadalop i Matarraña per la dreta.
El paisatge saragossà és d'una gran varietat. Està constituído per serres, travessades per valls i barrancs en el sota Aragó pels estreps muntanyencs del norteño prepirineo; pel "sostre" del Moncayo (2.315 metres) i el seu somontano, per les planes trigueras de les Cinc Viles; pels erms de La Violada i Els Monegres; per les fèrtils valls del Gállego, del Xaló i del Jiloca; pels plans de vinyers que van des del camp de Borja i L'Almunia de Donya Godina cap a Cariñena i Belchite.
La tònica general del clima és de carácter continental, sense excessos, amb abundants cels nets i lluminosos. En el centre de la Vall de l'Ebre s'aixeca la capital, Zaragoza, envoltada de "queixals". És el centre polític i econòmic d'Aragó. Constituïx un important nucli de comunicacions que organitza comercial i culturalment un extens territori superior als propis límits provincials o regionals.
Pròxima als set-cents mil habitants agrupa a les tres quartes parts de la població provincial. La resta dels 250.000 saragossans es reparteixen per altres tres-cents municipis, Calataiud, Ejea dels Cavallers i Tarazona són els principals.
En el subsòl perduren els vestigis de civilitzacions mil·lenàries: jaciments prehistòrics, ibèrics, romans o visigots afloren amb abundància. Des del romànic fins al neoclàssic se succeïxen els exemples artístics, amb especial incidència del romànic en les Cinc Viles, el gótic en el Sota Aragó, el mudéjar se sobreposa a tota època i lloc.
Zaragoza, ciutat de gairebé set-cents mil habitants, capital de la província i d'Aragó, és a més nucli d'atracció de tot la vall de l'Ebre. Situada en una immillorable situació geogràfica constituïx un nus de comunicacions amb fàcil accés des de l'altiplà castellà, Catalunya, Llevant, Navarra, La Rioja i el Pais Basc. A la vora del riu Ebre, en la seva confluència amb el ric Gállego pel nord i el ric Huerva pel sud, es donen cita en els carrers de Saragossa tot tipus d'incentius. Des dels esportius fins als gastronòmics passant pels artístics i els culturals. Espectaculos i atraccions, Fira de Mostres, Festes d'Octubre, juntament amb una variada infraestructura hotelera i una dinàmica hostaleria componen el perfil d'una ciutat, que la seva bimilenaria història li ha conferit un caràcter obert, acollidor i sincer.
Centre dinàmic, industrial, judicial, religiós i universitari de primer ordre a més de reconeguda Ciutat de Congressos, Zaragoza també conta en les seves proximitats amb artístics llocs com la Cartoixa d'Aula Dei i la Cartoixa Baixa i atractius barris rurals.
Són festes d'especial significació les del Corpus en Daroca així com les de Calataiud, Tarazona, Cariñena, Ejea dels Cavallers o Casp.
Al seu torn les festes del Pilar a Saragossa, el 12 d'octubre, estenen la seva fama més enllà de l'àmbit nacional.
La data del 23 d'abril, festa de Sant Jordi, tradicional patró d'Aragó està declarada "Dia d'Aragó".
Entre els costums festius locals destaca el "balli": farsa pastoril sobre la festa del patró, que intenten destorbar els moros. Les danses són de pals, espases, arcs, cintes o castanyoles i fins i tot en certs casos, menjo Tauste, es completen amb l'elevació de "torres humanes". La singular "contradanza" de Cetina té arrels cèltiques.
Bon nombre de festes es completen amb alguns esports autòctons com la bola aragonesa o el tir de barra que en la conca del Xaló arriben a la seva màxima difusió.
La jota és el canti i ball saragossà per excel·lència, les seves diferents varietats com la cridada "pura", la ràpida "ballada", la "alta" de Bujaraloz o la separada de Uncastillo són comunament acceptades.
Amb la jota va ser molt popular el "bolero", amb modalitats assenyalades a Casp i Lluna; així com les "seguidillas" de Leciñena.
L'habitatge i el vestit popular és altra manifestació de la personalitat dels pobles saragossans. Destaquen per la seva originalitat el de les Cinc Viles i el del baix Aragó. El mocador lligat en el cap dels homes, "el cachirulo", és nota comuna i generalitzada.
La artesania es manté viva en els tradicionals alfares de Alhama d'Aragó, Ateca, Tobed, Villafeliche, María de Huerva o Fonts d'Ebre. Esment especial mereix el Alfar-escola de Muel, regentado per l'Excma. Diputació Provincial.
La cuina saragossana és senzilla i exigeix l'autenticitat. Nodrida per la qualitat de fruites i verdures, carns de lanar i porcino, s'acompanya amb la qualitat dels vins de Borja i Cariñena o aquells altres del Xaló, Daroca o Belchite.
Rostits, chilindrones, ous al salmorrejo, fritadas i firigollas, madeixes, capón de corral i tants altres plats típics tenen les seves lògiques postres en el préssec amb vi; préssec i fruites en general, que resulten exquisides al costat del Xaló.
Una col lecció de fotografies i il lustracions antigues amb mostres de vestits tradicionals.
També pots conéixer les noves imatges de pobles i llocs.
la realitat simbólica es representen en els seus banderes.
Com un Nil que creua el desert, el Ebre travessa l'estepa.
La naturalesa aragonesa és rica i variada.
Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.
La Seo |
El Pilar |
Mudéjar |
Goya |
Museu Provincial Zaragoza
Turisme Rural |
en Zaragoza |
Geologia |
Naturalesa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Provìncia |
Comarcas
Índex Alfabètic |
Temàtic |
Direccions Turisme |
Mapas
Província de Saragossa, Descripció, clima i paisatge Naturalesa
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.