Illueca dades bàsiques Municipi Illueca Zaragoza. Aragó.

Cobreix una superfície de 24,9 Km2
Está a una distáncia de 89 Km de Zaragoza
Situat a una altitud de 599 m
En 1996 tenia una població de dret de 3.282 habitantes
Pertany a la Comarca del Aranda

Ayuntamiento de Illueca

Plaza de España, 11.
50250 ILLUECA (ZARAGOZA)
Telèfon: 976820055 Fax: 976820322
E-mail: illueca@dpz.es

Situació municipi Illueca

Mapa Situació municipi Illueca

Situat a el SO. de la provincia de Zaragoza.
S'accedeix des de la capital per la carretera N-II amb desviament a carretera local, passant el port de Morata (708 m), i a 35 km a l'N. d' Calataiud per carretera local, seguint el curs del riu Xaló, en les proximitats de la serra de la Mare de Déu.

Monuments d'Illueca

Església de Sant Joan Baptista
Cases Històriques de Illueca
Ermita de la Mare de Déu de la Serra (Serra de la Mare de Déu)
Convent (Gotor)

Palacio/Castillo del Papa Luna

El Castell-Palau ocupa la cota més alta de la Vila, assentat sobre un esperó rocós. Allà va transcórrer la infantesa de el Papa Lluna, i allí van tornar les seves restes, quan mort, però segons la tradició i les cròniques de l'època, les restes de Benet XIII, van anar a parar a el Riu Aranda, per avatars de la Guerra del Francès, i només es va poder recuperar el crani, conservat en l'actualitat al palau de Saviñán.

Va ser declarat Monument Nacional el 3 de juny de 1.931. És d'estil mudèjar, renaixentista i barroc. Destaca la seva portada de tres altures i emmarcada per tres torres de planta circular. A la primera planta s'obre la porta d'accés, de mig punt entre pillastres de capitell toscà i frontó partit de volutes, entre pillastres toscans. L'interior està molt deteriorat, l'escala conserva la cúpula sobre petxines i amb interna, i alguna habitació, fris llaceries mudèjars, però els enteixinats han desaparegut.

El mateix esquema segueix el buit de la segona altura però amb un fris llis. El tercer buit és arquitravat sense decorar, tot això està remuntat amb un teulat. Aquesta comparació de la portada està inspirada en el renaixentista Palau Ducar d'Urbino, a Itàlia. La part superior corre una galeria d'arquets en maó típicament aragonès.

A l'interior destaca el saló principal amb enteixinat mudèjar amb una sala renaixentista de el segle XVI i la capella amb decoració barroc-mudèjar, també hi ha sostres de diverses èpoques, l'oratori i la sumptuosa escala, típica de l'art barroc, amb arcuacions, que ocupa l'espai de pati descobert medieval.

Desaparegut part de l'cinturó emmurallat i les fosses estan encegats. Es van esfumar també, el pont llevadís i les barbacanes que com alienats tentacles, es projectaven cap al caseriu de el veïnat, situat a nivell inferior.

Tampoc existeixen ja ni el pati d'armes, ni la torre militar, habitació de l'alcaid i punt vital de el dispositiu de defensa de la fortalesa com a tal. Amb la seva desaparició va quedar oberta la esplanada on s'alça la imponent mola de l'palatí casalot, la façana -més pretensiosa que Bella- vacil·la entre l'estil mudèjar, propi de la zona de l'Xaló, i el renaixentista copiat d'Itàlia.

Història

Les primeres informacions relatives a Illueca són de l'època medieval (segle XII-XIII), on apareix amb dos noms: Illicata i Illoca després. Des d'allà es va exercir una influència decisiva sobre tota la comarca, primer, i sobretot en el Regne d'Aragó, després. En aquest temps va mantenir una important població morisca (normal en aquesta zona ja que el municipi es troba situat en una comarca d'assentaments àrabs, com la ribera de l'Xaló i els seus afluents, entre ells es troben el Aranda i el Isuela) que es va dedicar principalment a activitats mercantils i comercials; com producció tèxtil i adob de pells entre d'altres.

Els habitants registrats en el cens realitzat pel Virrey d'Aragó, Marquès d'Aitona, amb motiu de l'expulsió en 1.610, dóna el recompte: Brea 433 furs, Illueca 98 furs i Jarque, 253 furs (Fur és el nombre de veïns aproximat per habitatge, uns 4,5 habitants).

En 1.120 pertanyia a la comarca moriega de Calataiud sota la jurisdicció de la Corona, i Pedro Taresa, Senyor de Borja, que va tenir en possessió el castell.

Durant el segle XIII, en 1.250, passa a ser juntament amb Gotor una baronia territorial exempta, concedida per Jaume I a l'fill de l'últim Rei moro de Mallorca, després de la seva cristianització i matrimoni amb Donya Eva d'Alagón (Filla de Don Martín Roldan), i li va concedir la baronia de Gotor (1.250) segons consta documentalment. Va morir jove, succeint-seu fill Blasco, que va rebre de Jaume el senyoriu de Illueca (1.263). El tercer senyor, Miguel, va ser desposseït per Pere III (1.286), i la seva dona va aportar Vilueña i Valtorres.

A la segona meitat de segle XIV, l'última hereva d'aquest llinatge es casa amb Juan Martínez de Luna, d'il·lustre família aragonesa els membres van ocupar importants càrrecs i van participar en nombroses batalles en la reconquesta d'Aragó contra els musulmans; després de la victòria a la de Lluna (municipi aragonès proper a Ejea dels Cavallers), rep com a recompensa el rei Sancho Ramírez, en senyoriu, aquesta Vila, el nom va incorporar posteriorment a el cognom de la saga (no se sap què hereu ho introdueix, encara que possiblement fora López Martínez de Luna).

A el morir el quart senyor, Ximén, el va succeir la seva filla, Maria Pérez de Gotor (1.343), casada amb Juan Martínez de Luna, fadristern de la casa d'Almonacid, la línia directa va regir la baronia fins 1.665. Així, es van fusionar els Martínez de Lluna amb els de Gotor i Illueca. El fill segon d'aquest matrimoni, Pere, arribarà a ser cèlebre, arribant ni més ni menys que a ser el Papa Lluna denominat Benet XIII, únic Papa aragonès i espanyol. Pere de Luna i Gotor, va néixer al castell de Illueca a 1.328 i aquí va tornar el seu cadàver un segle després en l'any 1.430. Altres membres de la família van aconseguir gran poder a Castella; l'Arquebisbe de Toledo. Pere de Luna i Albomaz i el condestable Álvaro de Lluna.

Els senyors de Illueca van ser personatges influents en la política de el regne, no van parar d'incrementar-seu patrimoni a la comarca, van ser reconeguts, com una de les vuit grans cases nobiliàries d'Aragó (1.528) i des 1.550 seran coneguts pels Comtes de Morata.

El llinatge Martínez de Lluna amb els de Gotor i Illueca, fins a la segona meitat de segle XVIII, quan la Sra Ana, darrera senyora de la descendència, es casa amb Don Antonio Manrique de Lluna, duc de Galisteo i marquès de Malpica: la seva hereva Donya Ana Polònia Manrique de Lluna, a més del nou canvi en el cognom, va haver de vendre a 1.665, béns, títols, en els quals inclou el senyoriu de Gotor i Illueca al senyor Francisco Sanz de Cortés, primer marquès de Villaverde.

Al segle XIX l'herència dels Sanz de Cortés passa als Muñoz de Pamplona, comtes d'Argillo i posteriorment als Bordiu, els qui van donar el Castell a poble.

Festes a Illueca

Sant Babil 24 de gener;
Sant Joan, 24 d juny;
Sant Roc, 16 d 'agost;
i Sant Crispí i Sant Crispinià, 25 d'octubre.

Altres informacions del Municipi

Conceptes en ordre alfabétic sobre Aragó

Una col lecció de imatges guardades del temps podrás comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
Mira també les imatges de natura a Aragó.
no et perdis el Mudéjar, Patrimoni de la Humanitat.

Digne de veure és el Parc Natural de la Devesa del Moncayo.

La naturalesa aragonesa és rica i variada.

Tot el món està en les fotografies de Jesús Antoñanza.

Illueca dades bàsiques

Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua esperança i futur

Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.

Illueca dades bàsiques Zaragoza. Aragó.

Municipi