Si a Itàlia el renaixement representa una volta als gustos clàssics, a Aragó i Saragossa aquest corrent artístic que es difon al llarg del segle XVI desenvolupa a més de les influències artístiques italianes la de dos corrents estilístiques de forta raigambre en aquestes terres: les del gòtic i mudèjar. L'arquitectura ens oferix clars exponents d'ambdós estils, com la utilització del maó a cara vista, les voltes estavellades, motius decoratius de clara filiació mudèjar, etc.
La Saragossa Renaixentista és una ciutat en plena expansió i no en va la seva població supera la xifra de les 25.000 ànimes. La importància que en aquests moments cobra l'activitat comercial i industrial i a l'abandó per part de la noblesa de les seves antigues residències, els castells, per al seu consegüent establiment en la capital, és el que propicia la important transformació urbana que té lloc en aquest segle.
Al voltant d'uns 200 palaus i cases nobles es calcula que va tenir la ciutat. Els palaus presenten unes característiques generals bé definides. El seu material de construcció és principalment el maó, seguit de la pedra i en menor amidada l'alabastre i estucat, aquest últim utilitzat per a realitzar elements decoratius. Les façanes són de paraments llisos i l'edifici consta de tres pisos . El segon acull a la planta noble que en l'exterior presenta grans ventanals rectangulars, en l'actualitat convertits en balconades volades, i en l'interior grans salons; l'última planta presenta una lògia de arquillos coronada amb el ràfec en la rematada de l'edifici. El centre de vida se situa en un pati interior obert i entorn del com es troben les estades i estances a les quals s'accedeix de manera directa o en el cas de les plantes superiors mitjançant una escala àmplia i ricament decorada.
La Llotja de Mercaders de Saragossa.
Un breu intinerario per Saragossa podria ser el següent:
La Llotja és un bell edifici el disseny exterior del qual va ser projectat per Juan de Sariñena i l'interior per Gil Morlanes fill. La construcció es va realitzar entre 1541 i 1551. La seva arquitectura presenta unes marcades línies Quattrocentistas i florentinas; en l'interior destaquen de manera especial les seves columnes anellades, les voltes estavellades, els medallons renaixentistes i la decoració de grutescos. En l'actualitat és utilitzat com escenari d'exposicions artístiques per l'Ajuntament de la ciutat.
En adreça cap a la Catedral de La Seu i en la calli Dormer vam trobar dos palaus, el de la Maestranza i el de Azara.
El Palau de Donlope, també cridat de La Maestranza, va ser manat construir per do Miguel Donlope, acabalat jurista i un dels més importants intel·lectuals que existian en la ciutat. La seva construcció es va portar a terme entre 1537 i 1547, el pati va ser llaurat pel picapedrer Juan de Landernain, el treball en fusta, és a dir, el ràfec de la façana principal i els sostres, ho va realitzar Juan Faneques i el rejero real Pedro Rebollo va forjar les reixes de la planta baixa. El nom de Real Maestranza li ve donat per la instal·lació des de l'any 1924 de la institució successora de la cofradia de cavallers creada en 1475.
La construcció del Palau de Azara - Casa de Huarte va tenir lloc en els primers anys del segle XVI, motiu pel qual presenta pervivències d'elements gòtics. La seva façana principal s'obre a la calli Dormer i el seu accés es realitza mitjançant un ampli portal en arc de mig punt. El pati interior té dues plantes, la primera amb quatre columnes d'ordre jònic i la segona amb arquillos mistilíneos recolzats en fines columnes de tradició gòtica, conjunt que crea un ambient subtil i delicat.
La seva denominació actual correspon al nom que va anar el seu propietari al començament del segle XX, el marquès de Huarte.
Encara que el seu propietari és Ibercaja, el seu ús actual és el d'Arxiu Històric Provincial de Saragossa sota la gestió del Govern d'Aragó.
La visita continua en el Palau dels Marró que es troba en la calli Espoz i Mina nombre 23. En l'actualitat i després d'haver estat sotmès a una àmplia remodelació allotja el Museu i Intituto Camón Aznar. La façana i el pati és l'única cosa que es conserva del seu estat original. Va Ser construït entre 1550 i 1570. La portada és adintelada i molt senzilla. La major importància l'adquireix el pati que recorda molt de prop al del Palau de la Infanta, té columnes anellades en la planta baixa i toscanes i arcs de mig punt amb motius platerescs en relleu en la planta superior.
Sortint a la plaça de Santa Cruz, situada just davant i en angulo amb el carrer Sant Vot trobem el Palau dels Torrero.
Va Ser construït per Miguel Torrero cap a fins del segle XV i principis del XVI. De la seva estructura original només es conserva el pati i la façana del carrer Sant Vot. El pati presenta elements decoratius de tradició musulmana i motius gòtics. Recentment ha estat remodelat i en l'actualitat és la seu del col·legi d'Arquitectes.
AL sortir pel carrer don Jaime I arribem a la plaça d'Espanya i continuant pel cuso alt en el nº 44 està el palau dels Sástago i més amunt, en el nº 1, el palau del Comte de Morata.
El Palau del Comte de Sástago va ser construït en 1570 per don Artal de Alagón, que a més de posseir aquest títol nobiliario posseïa en aquests anys el càrrec de Virrey. El disseny es deu A Lope Chacho. La façana presenta el sistema de galeria alta coronada per un ràfec de buits adintelados enriquits amb columnillas laterals. En l'interior només el pati, en forma rectangular i amb dues plantes, conserva cert aspecte de la seva forma original. Aquest palau va servir d'allotjament a Felipe II en ocasió de l'enllaç d'una de les seves filles amb el duc de Saboya i en 1814 es va allotjar Fernando VII.
El Palau dels Comtes de Morata, també cridat de Lluna, va ser edificat per do Pedro Martínez de Lluna, primer comte de Morata i Virrey d'Aragó en el moment de la construcció del palau. Les obres van començar en 1551 segons pla general de l'arquitecte Martín Gaztelu. La pedra utilitzada procedeix de Epila i Rueda i va ser llaurada per Juan d'Albistur i Juan de Amezcueta. Especial interès té la portada, amb un arc de mig punt i bellament decorada per l'escultor Guillaume Brimbez. Es troba flanquejada per dues figures de gegants. Hèrcules a la dreta i Teseu a l'esquerra. En el fris es relata el triomf de César, en el costat dret representacions de amorcillos amb el got de la virtut i en l'altre dos faunos, sobre ell i en el timpà les figures de Helios (el sol) i als costats la representació de l'Aurora i la lluna.
Envoltant la poma en direcció a la calli Torrenueva s'arriba a la plaça de San Felipe, on es troba emplaçat el palau dels Arguillo i molt prop està el palau de Fuenclara en el carrer del mateix nom.
Encara que ambdós van ser construïts en el segle XVII presenten una clara pervivència d'elements gòtics i renaixentistes. El Palau de Argillo, molt remodelat, només conserva de la seva estructura original la façana i el pati de forma quadrada. En la façana destacarem la seva clara expressió barroca amb escàs parament, grans buits i un ràfec molt ampli amb motius vegetals.
El Palau de Fuenclara ens oferix en la seva façana ventanals rectangulars simples, tant en la planta noble com en la superior.
Finalment, per a acabar la visita només queda per conèixer la casa dels Morlanes, situada en la plaça de San Carlos, la portada de l'església de Santa Engracia i el denominat Pati de la Infanta, que es troba muntat en la seu central de Ibercaja.
Els Morlanes a més de ser una família de línaje noble i tenir una elevada posició econòmica eren els més importants escultors del moment. La casa s'acabo en 1555, segons data que apareix en el fris d'un dels buits de la façana. De l'estructura inicial només la façana, en maó, conserva part de l'original. La decoració situada en la planta noble és un dels poques restes antics. Les balconades apareixen flanquejats per estipites i coronats amb frontons rectes i corbs que allotgen importants representacions iconogràfiques. Els primers recullen escenes del món romà i els segons de la història d'Israel.
La portada de l'Església de Santa Engracia és l'única cosa que es conserva de l'antic
Monestir Jerónimo de Santa Engracia, que va ser arrasat en la guerra de la Independència.
Va Ser començada per Gil Morlanes, pare i l'acabo el seu fill Gil Morlanes en l'any 1540
. Està flanquejada per columnes abalaustradas i té medallons amb escuts, fornícules amb
escultures, les efigies orantes dels Reis Catòlics a banda i banda de la Verge amb el nen
i en la zona superior un calvari.
En la cripta es poden visitar dos sarcòfags paleocristianos del segle IV d. de C.
El cridat Pati de la Infanta, denominat així perquè va habitar en ell Teresa de Ballabriga, vídua de l'infant don Luis, germà de Carlos III, està considerat com el més bell exponent artístic de l'època. Va formar part del palau de Gabriel Zaporta, acabalat banquer jueu, a qui Carlos V va atorgar el señorio de Valmaña per les seves ajudes financeres. Va Ser construït a mitjan segle XVI i el seu emplaçament original va estar entre els carrers de Sant Jordi, San Andrés i Zaporta. En 1904 quan es va derrocar l'edifici el pati ho adquirio un anticuario parisenc. La caixa d'Estalvis de Saragossa (actualment Ibercaja), ho compro en 1958 i ho va muntar en un espai dedicat a aquest efecte en la seva central bancària.
El Pati és quadrat amb dues plantes. En l'inferior hi ha vuit columnes amb el fust estriat en la zona baixa i figures humanes enllaçades a partir de l'anell. Sobre les columnes uns frisos amb decoració correguda a força de medallons, aixetes, amorcillos, etc. La segona planta presenta una galeria d'arcs de mig punt peraltats. En els ampits hi ha medallons amb representacions de bustos de personatges històrics cèlebres, entre els quals destaqués a Carlomagno, Carlos V, Felipe II, Fernando el Catòlic i el propi Zaporta. A més de diverses representacions mitològiques. Tota la composició del complex programa iconológico és, en definitiva, un homenatge de Zaporta al seu sobirà imperial.
Panoràmiques de Saragossa des de La Seu i el Pilar
Monuments
Una breu relació d'altres importants monuments que poblen la ciutat seria la següent:
- Muralles Romanes.
- Palacio de la Aljaferia.
- Basílica de La nostra Senyora del Pilar.
- Temple de la Seu.
- La torres Mudéjars.
- Altres Esglésies.
- Arc del Dean.
- Renaixement.
- Edificis Modernistes.
- Altres Edificis.
- Museus.
Altres informacions del Municipi
- Zaragoza cabdal Dades bàsics
- Població segles XX y XXI
- Fabrica
- Districtes de l'Acabo Municipal
- Panoràmica
- Alfocea
- Cartoixa Aula Dei
- Cartoixa Baixa o de la Concepció
- Casetas
- Garrapinillos
- Juslibol
- Malpica
- Montañana
- Monzalbarba
- Movera
- San Juan de Mozarrifar
- Torrecilla de Valmadrid
- Venda del Olivar
- Villarrapa
Índex alfabétic sobre Aragó
Una col lecció de imatges guardades del temps podrás comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
Mira també les imatges de natura a Aragó.
de molt interés és també la heráldica municipal i institucional.
Tens una invitació a recórrer la Província de Saragossa.
En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.
Observa fotografies de paisatges.
La Seo |
El Pilar |
Mudéjar |
Goya |
Museu Provincial Zaragoza
Turisme Rural |
en Zaragoza |
Geologia |
Naturalesa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Provìncia |
Comarcas
Índex Alfabètic |
Temàtic |
Direccions Turisme |
Mapas
Aragón es así. Zaragoza ciutat: El Renaixement a Saragossa., Monuments, Zaragoza Provincia de Zaragoza. Saragossa, Catala, Naturalesa, maps, Mudejar, Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Aragó es així. Província de Saragossa
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.