Zaragoza ciutat: El Modernisme. El Modernisme en Zaragoza Zaragoza Zaragoza. Aragó.

Aragón és així > Saragossa > Zaragoza

Zaragoza ciutat: El Modernisme. Zaragoza. Aragó.

El Modernisme en Zaragoza

Zaragoza a principis del segle XX sofreix una important transformació urbana i econòmica. Amb la urbanització de l'horta de Santa Engracia, que es converteix en zona residencial, el passeig de Sagasta, que neix imitant als bulevares francesos de l'època, el passeig de Pamplona i la remodelació de la plaça de Lanuza amb la construcció del Mercat Central, l'expansió urbanística de la ciutat és una realitat.

Per la seva banda la burguesia industrial i la banca jugaran un important paper en la projecció de l'economia local i comarcal, encara que en el cas aragonès aquest apogeu econòmic es deixés sentir de manera diferent que a Catalunya.

El Modernisme o "Art Nouveau" adquireix la seva máxima expressió en els paísos europeus entre 1890 i 1915 i afecta principalment a l'arquitectura, disciplina que integra a la major part de les arts. La seva intenció és la de ser naturalista amb un clar predomini de les formes i línies corbes.

Encara que la irrupció de l'estil Modernista a Saragossa va ser molt tardá i es va trobar especialment vinculat a la difusió del Modernisme catalá del prestigiós arquitecte Lluís Doménech i Montaner, la ciutat conta amb bells i bells exemples de l'arquitectura que s'ha denominat de "estil floral".

Mercado Central de Zaragoza

Aquesta arquitectura es desenvolupa a Aragó de manera especial en la dècada dels anys 1905-1915, coincidint amb el gran moment de l'auge de l'economia burgesa. Aquest peculiar estil arquitectònic, de carácter especialment urbá, se centra gairebé de manera exclusiva a Saragossa amb molt pocs exemples en l'área aragonesa.

Els seus arquitectes, Ricardo Magdalena, Félix Navarro, Manuel Martínez de Ubargo, Francisco Albiñana, Luis de la Figuera i altres, incorporen a l'arquitectura modernista de la ciutat belles estructures metál·liques com el conjunt del Mercat Central i el denominat "Quiosc de la Música", a més de desenvolupar i promocionar els treballs artesanals de la forja i cerrajeria artística, carpinteria decorativa, cristaleria i una llarga sèrie d'oficis que satisfarien de bellesa les construccions d'aquesta època.

Els edificis es troben envaíts per una ornamentación vegetal molt carnosa, amb ritmes moguts i un clar predomini del tema floral. Aquesta decoració es desenvolupa en els brancals, llindes, columnes, etc. Les façanes dels edificis es completen amb la utilització de ferro forjat en balconades, reixats i miradors, utilitzant en aquests últims el cristall per a completar la decoració. En algunes cases s'utilitza el maó a cara vista i la pedra carreu, seguint les antigues tradicions renaixentistes i mudèjars. Un nou material, el ciment, será utilitzat freqüentment.

Itinerari Modernista a Saragossa

És recomanable començar el recorregut en el Nou Mercat de Saragossa o Mercat Central, edifici que s'inscriu entre els quals corresponen a una fase premodernista en la qual encara s'acusen petjades d'estils artístics històrics.

El seu arquitecte, Félix Navarro, ho dissenyo en 1895 i va ser inaugurat en 1903. En la seva construcció es va utilitzar la mateixa tècnica de l'armat metál·lic que en la torre Eiffel. L'edifici té dues plantes (soterrani i planta del mercat), la superior és d'estructura basilical de tres naus, separades per columnes metál·liques que tenen el fust anellat i capitell cúbic de tradicción granadina. S'alça sobre una plataforma amb escalinates en els testeros i en el centre de les línies laterals. El seu element estructural básic, el ferro, va ser fos en els tallers saragossans Pellicer i Juan. La urbanització de la plaça de Lanuza amb les seves belles porxades sobre columnes metál·liques és disseny de l'arquitecte municipal Ricardo Magdalena.

Molt prop en el carrer Manifestació, nº 16, es troba una casa de Ricardo Magdalena i en la calli Prudencio, nº 25, un edifici amb la façana de maó a cara vista, però amb una bella decoració floral en l'arc d'ingrés i una admirable forja en els seus miradors.

L'edifici de la calli Espoz i Mina, nº 31, és una construcció de Ricardo Magdalena en el carrer Jaime I, nº 35, está la Casa Marín Corralé, de Francisco d'Albiñana (1917), i a Sant Jordi, nº 3, la de Juan Fabiani, dissenyada per Ricardo Magdalena.

En direcció a la plaça d'Espanya i en el Cuso, nº 29 es situa la coneguda façana del Centre Mercantil, Industrial i Agrícola, obra de Francisco d'Albiñana (1914). La ornamentación es presenta molt barroca i abigarrada de manera especial se situa sota la volada de les balconades i miradors. La façana consta de planta baixa i tres pisos. Les columnes estan decorades amb un bell capitell de corona floral.

Mas dalt, en el carrer Alfonso I, nº 2, i fent cantó amb el Cuso está la Casa Molins amb un bell pati inundat per la decoració floral i una decidida façana modernista segons disseny de Ricardo Magdalena.

Abans d'arribar al passeig de Sagasta és obligada la visita a la casa de la calli Cadiz nº 12 i a la casa nº 2 del carrer Capitá Portolés, ambdues amb la façana de maó a cara vista.

En la plaça dels Llocs s'eleva el Monument als Llocs de Saragossa. Realitzat per Agustín Querol en 1908 narra les fetes del Poble de Saragossa en la guerra de la Independència. S'integra en un basamento alçat sobre un airós pedestal. Els personatges sorgeixen entre boires i telons i el monument es corona per una figura femenina en bronze que representa una visió abstracta de Saragossa que marxa assotada pel vent. Aquest record històric va formar part de l'Exposició Hispá-Francesa que es va celebrar en aquest any. L'exposició va anar en els seus monuments arquitéctonicos tota una mostra del modernisme renaciente.

En la mateixa plaça dels Llocs encara romanen en peus dos dels edificis emprat en aquesta exposició: El Museu Provincial i l'Escola d'Arts de Saragossa.

Un pavelló dels quals es utilizarón ha arribat fins a nosaltres i en l'actualitat es troba instal·lat en el parc Primer de Rivera. El denominat "Quiosc per a Música", construít segons disseny de Manuel Martínez de Ubargo, está muntat sobre una plataforma octogonal en pedra i té una estructura en forma de baldaquí. Unes fines columnitas de fosa suporten una coberta guerxa amb un cupulín el·líptic, rematat en cerámica que presenta un viu colorit. El ferro forjat manifesta uns ritmes lineals, corbs i elástics que amb les estilizaciones vegetals de la barana creen en el conjunt un aire definitivament modernista.

En la calli Lagasca es poden visitar els edificis nombres 4 i 6, i molt pròxim, el del carrer Cervantes, nº 5. Presenten façanes de tipus historicista que presenta un gust de l'època en la decoració i forja de balconades i finestres.

El Passejo Sagasta

Molt proper a aquests edificis es troba el Passejo Sagasta, una visita pel mateix ens permet contemplar els més bells i rics edificis de l'època. Encara conserva, fins a cert punt, l'aire dels típics bulevares francesos amb el seu magnifica arboleda en el centre.

En nº 11 está Casa Juncosa, projecte de Ricardo Magdalena (1906) i on s'acusa un estil modernista molt pur que prescindeix d'elements historicista, és a dir, no s'utilitza el maó a cara vista ni el ráfec de fusta. L'edifici té cinc plantes i la façana es troba dividida en tres franges verticals. La decoració vegetal i floral es va executar en la pedra llaurada, en els capitells de les columnes adossades i en la forja de balconades i finestres. És també destacable la decoració floral del sostre del pati i els buits lobulados de la caixa d'escales tancades amb vidrieres, on destacarem les taques grogues i violetes i una expléndida flora aquática. La casa Juncosa és, sens dubte, l'obra més significativa de l'època i va anar al seu torn la més costosa del moment, i per això difícilment repetible per la burguesia saragossana.

A continuació, en el nº 13, Casa Retuerta, construída per R. Magdalena i coetánia de l'anterior La ornamentación es localitza gairebé exclusivament en la cresteria que remata la façana i el seu efecte compositivo s'assoleix mitjançant la utilització de la línia. El mirador del xamfrá adquireix a una importáncia extraordinária.

La casa nº 19 és disseny de Ricardo Magdalena, i la nº 40, amb la façana de maó a cara vista, de Luis de la Figuera.

La Casa Carlos Palao, en el nº 76, va ser construída per R. Magdalena. Només el pis 66inferior es troba decorat amb columnes de capitell floral, per a la resta dels pisos la ornamentació s'ha aconseguit mitjançant la combinació de línies corbes i ondades.

En el nº 37 del passeig de Rossinyols, la Casa Emilio Ostalé, amb un preciós reixat d'accés en ferro forjat i un relleu escultòric de Dionisio Lasuén. En el nº 39, la Casa Costa, amb miradors que tenen arcs de triple va i la utilització de cerámica i vidrieres.

En Mestre Extremiana, nº 1, se situa altra casa construída per Luis de la Figuera. Presenta columnes de capitell floral que flanquegen els accessos al jardí. La porta i el vestibulo tenen una bella decoració amb motius vegetals i florals de tipus marí.

El Pont d'Amèrica, sobre el Canal Imperial d'Aragó, construít en ferro i que es troba al final del passeig de Cuellar, és també de cort modernista.

Panorámiques de Saragossa des de La Seu i el Pilar



Monuments

Una breu relació d'altres importants monuments que poblen la ciutat seria la següent:



Altres informacions del Municipi



Conceptes en ordre alfabétic sobre Aragó

Un recull imatges antigues podrás comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
També pots conéixer les noves imatges de pobles i llocs.
la realitat simbólica es representen en els seus banderes.

Tens una invitació a recórrer la Província de Terol.

Localitza la situació d'Aragó en un mapa.

Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.



La Seo | El Pilar | Mudéjar | Goya | Museu Provincial Zaragoza
Turisme Rural | en Zaragoza | Geologia | Naturalesa
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Provìncia | Comarcas
Índex Alfabètic | Temàtic | Direccions Turisme | Mapas



Aragón es así. Zaragoza ciutat: El Modernisme., El Modernisme en Zaragoza, Zaragoza Provincia de Zaragoza. Saragossa, Catala, Naturalesa, maps, Mudejar, Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Aragó es així. Província de Saragossa

Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)

Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua esperança i futur

Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.