Zaragoza ciutat: Escola d'Arts (Plaza dels Llocs). Arquitecte Felix Navarrès. Zaragoza Zaragoza. Aragó.

Va ser el tercer edifici construït amb la subvenció de dos milions i mig que va oferir l'Estat per a commemorar el Centenari dels Llocs. La Junta Magna va acordar dedicar-lo a les funcions d'Escola d'Arts i Oficis, Arts Industrials i Escola Superior de Comerç, amb el que van quedar refoses en un sol organisme les dues primeres institucions citades que funcionaven fins a llavors amb caràcter independent i que tenien problemes d'allotjament com ho demostra la nota apareguda en el Heraldo d'Aragó el 24 de febrer de 1906, que diu, "(...) es reunia en la Diputació la Comissió mixta que ha de tractar de buscar locals on poder instal·lar les Escoles de Industriar i Belles Arts (...)".

La decisió del seu emplaçament es va prendre en la primera reunió de la Comissió Executiva i es va disposar que fora en la poma A de la urbanització de l'horta de Santa Engracia, sent necessari expropiar amb tal fi una petita parcel·la que no era propietat de l'Ajuntament.

La seva construcció es va encarregar a l'arquitecte Félix Navarro i amb tal motiu es va sol·licitar informe de les necessitats de l'edifici als directors de les escoles Superior de Comerç, Arts i Oficis i Belles Arts.

La presentació del projecte va tenir lloc en la sessió de la Subcomissió d'Obres, de 17 de març i, una setmana més tard, la citada subcomissió va acordar:

(...) comissionar al senyor Lasierra perquè, d'acord
amb el senyor Navarrès, s'introdueixin algunes modifica-
ciones en la façana principal de l'edifici d'Escoles;
així com alguns altres de poca importància com cam-
bio de càtedres en l'interior.

Amb un pressupost total de 600.000 pessetes, la Comissió Executiva del Centenari va aprovar els plieglos de condicions en els primers dies d'abril. D'aquest pressupost general cap destacar la queixa de l'arquitecte, senyor Navarrès, per l'escassesa dels diners concedits per a l'aixecament d'un edifici de tan grans proporcions, pel que proposava algunes mesures d'estalvi que permetessin ampliar les despeses dedicades a pintura i imprevists. A més, deixava a la seva lliure elecció la designació de l'escultor que realitzés els diferents relleus de l'edifici.

En les partides, escultura de la porta i frisos fi-
gurales (...) la condició essencial és la del mestratge
artístic i ha de deixar-se al arquítecto la llibertat d'acceptar
o proposar el personal idoneo que executi
tals obres bé i dintre dels pressupostat, ja amb
el seu cost mínim raonable (...).

Les normes generals en totes les partides manaven que a càrrec del contractista corregués qualsevol tipus de defectes en els materials o retard en el lliurament. Finalment, és d'assenyalar la procedència de la pedra, fonamentalment de La Pobla, Calatorao, Alacant i Tafalla.

Poc després van començar els concursos, doncs es desitjava que els treballs s'emprenguessin en el menor termini de temps possible.

...

La col·locació de la primera pedra es va realitzar en la tarda del 10 de maig de 1907 i tres dies més tard van donar començament els treballs. Van sorgir alguns problemes al reclamar un grup d'obrers que se'ls donés treball però el contractista, senyor Brassó, considerava que era suficient amb els 25 amb que ja contava per a les primeres tasques; això va originar la suspensió dels treballs fins que el contractista va assegurar que anirien en augment el nombre de treballadors fins a arribar a un total de 200.

Resolts els problemes, el senyor Navarro va proposar a la Subcomissió d'Obres la substitució del terraplenado per uns sotanos, el que va ser acceptat per aquesta en la seva reunió del 24 de juny de 1907.

Gran importància va tenir la proposició presentada pel senyor Pano, president de la secció 2ª, a la Comissió Executiva, i que aquesta va aprovar, que consistia en la modificació parcial del decorat exterior de l'edifici:

(...)es va reunir ahir trigui la Comissió Executiva (...)
va aprovar unes proposicions presentades pel senyor
Pano, president de la secció segona. Aquestes propo-
siciones modifiquen, en part, el decorat de l'exterior
de l'esmentat edifici, entenent-se que la fa-
chada ha de manifestar la doble destinació del mateix, en
el que per una banda es refereix a l'ensenyament de les
arts i d'una altra, a la commemoració dels Llocs de
1808 i 1809, però respectant, per descomptat, el deco-
rado general i tot allò lligat amb l'ideal docent,
sofrint variació el motiu de la porta i tot
el que afecta al segon i tercer cos de l'edifici. Les dates
memorables de 1808, 1809 i 1908 s'esculpiran
en làpides orleadas per corones de llorer o d'alzina;
en grans cartelones es contindran els noms dels
generals, caps, oficials i soldats, paisans i
eclesiàstics que es van distingir en l'epopeia dels
Llocs, assenyalant-li amb una creu aquells que
van morir en defensa de la independència. Com rema-
te de ambdues inscripcions es posarà la següent en
la porta d'entrada. "Els noms dels bons patri-
cios es gravaran en marbres i bronzes. Palafox, 2 de
febrer de 1809". Els ampits de les finestres de les
tres façanes serviran d'altres tants centres per a
inscriure els noms dels oficials i soldats que
més es van distingir, formant una veritable corona
d'honor al voltant de l'edifici. Per mitjà d'aquestes mo-
modificacions i altres que no és el moment ressenyar, vaig donar-
cho edifici contindrà simbolisme que portaran a la
imaginació records de l'heroisme dels nostres davant-
passats. En el centre de la façana superior i en es-
gundo terme es col·locarà un rellotge. Aquestes modifi-
caciones en la ornamentación de l'edifici d'escoles
van ser aprovades per la Comissió Executiva (...).

Escuela de Artes de Zaragoza en construcción
Escola d'Arts en construcció
© 2004 Coleccion particular de Francisco Javier Mendivil

Referent a això, en la reunió de la subcomissió d'Obres de 7 de setembre de 1907 es va examinar el projecte de la torre del rellotge, presentat pel senyor Navarrès, aprovant-lo en principi i indicant-li "que ha de desaparèixer l'emblema de la Verge del Pilar que ha col·locat en la rematada a manera de parallamps".

De la marxa de les obres i sistemes de treballs informa un article molt interessant del Heraldo d'Aragó del dia 11 d'agost de 1907, on es pot llegir:

(...) Es troba ja replantejat l'edifici i molt
aviat quedaran cobertscobrits els soterranis. Els obrers
ocupats en els treballs de cantería i albañileria han
oscil·lat diàriament entre 150 i 200, treballant en
l'actualitat de 110 a 120 homes. (...) La gairebé totalitat
de la pedra s'hagi ja preparada ad hoc i, de seguir
així, sense interrupció els treballs, això és, si el metall
no escasseja, l'edifici quedarà acabat per a la data
assenyalada en el contracte, o sigui, per al mes de març
pròxim. Els materials que s'empren en l'obra
són morters hidràulics, construint-se algunes
voltes amb ladrilleta a l'estil de Catalunya. Perquè
la fonamentació de l'edifici (...) oferís les condicio-
nes de seguretat precises hi ha hagut necessitat de pro-
fundizar set metres. Els fonaments han estat re-
omplerts amb formigó hidràulic per al seu bon resul-
tado; havent-se emplaçat damunt dels mateixos els
murs de maó que formen el soterrani de l'edifici, el qual
serà cobert en la seva major part amb bigues de hie-
rro laminat i bovedillas compostes de ladrilleta, ce-
mento i sorra. Per a donar idea de la importància de l'obra
basta consignar la dada que en ella entraran,
segons càlcul aproximat, tres milions i mig
de maons i mig milió de ladrilleta. (...)

Al començament de 1908 van tornar a presentar-se inconvenients, aquesta vegada relatius al pressupost i al consegüent retard de les obres, amb el que es va arribar a pensar que no podria acabar-se l'edifici per a la data prevista, amb la finalitat de que això no succeís, el governador, don Joan Teixó i Marín, com Comissari Regi, va decidir sol·licitar de l'arquitecte la seva opinió de si podria concloure les obres amb el pressupostat per a, en cas contrari, conducta a una reducció major o menor de la decoració. A això es va oposar la premsa local per considerar que es podria minvar la qualitat d'ensenyament de les futures escoles i que, per tant, no s'havia de regatejar els diners per a la seva completa terminació.

Les dificultats van semblar resoldre's després de la reunió de la Comissió Executiva el 18 de gener de 1908 per a tractar el problema. Aquesta mateixa comissió va decidir el 14 de març que els locals s'anessin lliurant a mesura que es concloguessin, el que va ocórrer en algunes instal·lacions el dia 20 d'Abril.

Les oficines de la Comissaria Règia, salvo referent a l'Exposició d'Art Retrospectiu, van quedar instal·lades en l'edifici al començament de maig.

Les necessitats d'espai van dur a ampliar l'edifici "amb un extens pavelló cobert de cristalls que suporten esvelta i atrevida obra de fusteria".

Els desfasaments en el pressupost causats pels problemes sorgits durant l'aixecament de l'edifici van haver de ser resolts mitjançant l'aprovació per la Subcomissió d'Obres en la seva reunió de 24 d'agost de 1908 del següent pressupost extraordinari:

ALBAÑILERIA ..........	36.746,57 ptes.
CANTERIA ............	2.444,43 ptes.
CARPINTERIA ..........	16.809,06 ptes.
PINTURA ..............	4.398,66 ptes.
DECORACION EN GUIX ...	2.835,14 ptes.
HERRERIA (bigues de ferro) ...	2.236,32 ptes.
FERRO LAMINAT .....	16.025,95 ptes.
FERRO COLAT .......	8.310,16 ptes.
PLOMERIA .............	4.986,96 ptes.
VIDRIERIA ARTISTICA ..	1.307,25 ptes.
VIDRIERIA ORDINÀRIA ..	2.732,39 ptes.
TORRE DEL RELLOTGE ..	4.275,00 ptes.
	-----------
TOTAL ..........	103.107,89 ptes.

Escuela de Artes de Zaragoza durante la Expo de 1908
Escola d'Arts durant la Expo de 1908
© 2004 Coleccion particular de Francisco Javier Mendivil

Escuela de Artes de Zaragoza principio siglo XX
Escola d'Arts principi segle XX
© 2004 Coleccion particular de Francisco Javier Mendivil

Textos basats en el llibre de Jesús Martrínez de Verón:
"Arquitectura de ls Exposició Hispà-Francesa de 1908".

Altres Edificis de Felix Navarrès

Palacio de Larrinaga.
Mercat Central de Saragossa.
Monument a Juan de Lanuza "El Justícia" (Plaza Aragó).
Escola d'Arts (plaça dels Llocs)".
Teatre Pignatelli (derrocat)
Litografia Portabella (derrocat).
Clínica del Doctor Ufanós (Lagasca 2)

Monuments

Una breu relació d'altres importants monuments que poblen la ciutat seria la següent:

Altres informacions del Municipi

Índex alfabétic sobre Aragó

Un recull reproduccions artístiques antigues podrás comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
Mira també les imatges de natura a Aragó.
la realitat simbólica es representen en els seus banderes.

Com un Nil que creua el desert, el Ebre travessa l'estepa.

Localitza la situació d'Aragó en un mapa.

Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.

Aragón es así. Zaragoza ciutat: Escola d'Arts (Plaza dels Llocs)., Arquitecte Felix Navarrès., Zaragoza Provincia de Zaragoza. Saragossa, Catala, Naturalesa, maps, Mudejar, Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Aragó es així. Província de Saragossa

Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur

Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.

Zaragoza ciutat: Escola d'Arts (Plaza dels Llocs). Zaragoza. Aragó.

Arquitecte Felix Navarrès.

Altres Edificis de Felix Navarrès

Monuments

Altres informacions del Municipi

Índex alfabétic sobre Aragó