Aragón és així > Saragossa > Caspe
La data de l'23 d'abril, festa de Sant Jordi, tradicional patró d'Aragó està declarada "Dia d'Aragó".
Entre els costums festives locals destaca el "dance": farsa pastoral sobre la festa de l'patró, que intenten destorbar els moros. Les danses són de pals, espases, arcs, cintes o castanyoles. La singular "contradansa" de Cetina té arrels cèltiques.
La jota és el cant i ball saragossà per excel·lència, les seves diferents varietats com l'anomenada "pura", la ràpida "ballada", l'"alta" de Bujaraloz o la separada d'Uncastillo són comunament acceptades.
Amb la jota va ser molt popular el "bolero", amb modalitats assenyalades a Casp; així com les "seguidilles" de Leciñena.
L'habitatge i el vestit popular és una altra manifestació de la personalitat dels pobles saragossans. Destaquen per la seva originalitat el d'el Baix Aragó. El mocador lligat al cap dels homes, "el cachirulo", és nota comuna i generalitzada.
La cuina saragossana és senzilla i exigeix l'autenticitat. Nodrida per la qualitat de fruites i verdures, carns de llana i porcí, s'acompanya amb la qualitat dels vins de Borja i Cariñena o aquells altres de l'Xaló, Daroca o Belchite.
Rostits, chilindrones, ous a l'salmorrejo, fritadas i firigollas, madeixes, capó de corral i tants altres plats típics tenen el seu lògic postres en el préssec amb vi; préssec i fruites en general.