Municipi Alagon
Entorn de la plaça de l'castell es va situar el més antic assentament humà conegut, la ciutat ibèrica de Alaun. Era la més oriental de les ciutats vascones i va encunyar moneda amb inscripcions en alfabet iber. Els seus habitants ja coneixien l'agricultura de regadiu, com es desprèn de el bronze de Contrebia, que amb data de 15 de maig de l'any 87 abans de Crist, relata un plet entre els habitants de Alaun i Salduie (Saragossa) motivat pel traçat d'una sèquia per terrenys comprats als sosinestranos. En l'actualitat aquella antiga sèquia segueix en funcionament, avui cridada de l'Almozara, sent probablement una de les més antigues d'Espanya.
Amb el nom de Allabone, durant el període romà era una de les mansions de la via que per Turiaso (Tarazona) es dirigia a Asturica (Astorga) procedent de Caesaraugusta ( Saragossa).
L'any 714, l'Islam arriba a la Vall de l'Ebre, sent Alagón població important de la Marca Superior d'Al-Andalus, de la qual Saragossa era la seva capital. En el seu castell va dormir el 14 d'octubre de 935 el califa Abderraman III. D'aquest període, que acaba en 1118 amb la conquesta cristiana d'Alfons I, es conserven part de les seves muralles, el minaret de la seva mesquita (avui campanar de Sant Pere), i abundant toponímia com la plaça de l'Alhóndiga, on se situava la posada o "funduq" i el barri de la Jarea (As-šarī'a), lloc extramurs on es reunia tot el poble en certes festivitats.
Al llarg de l'Edat Mitjana, Alagón, on es van celebrar Corts Aragoneses, va ser centre cristià d'una comarca amb majoria de població mudèjar dedicada a l'agricultura. Al costat dels cristians hi havia a Alagón una poderosa aljama jueva, situada al voltant de la replaceta Virto.
A partir del segle XVI, el caseriu s'estén cap al NE al voltant de carrer Major i la plaça Nova (avui d'Espanya), englobant barris preexistents com el de Sant Joan.
Al segle XVIII, els jesuïtes edifiquen un col·legi, dedicat a Sant Antoni, al solar de l'antiga Jueria. A finals de segle, el Canal Imperial d'Aragó salva en Alagón el major escull que tenia per arribar a Saragossa, construint-se un magnífic aqüeducte sobre el riu Xaló, popularment conegut com El Caragol.
Finalment el segle XX suposa per a Alagón el naixement d'activitats industrials que s'afegeixen a les tradicionals agrícola i comercial, instal·lant el 1905 l'Azucarera i finalment, el 1980, Opel Espanya a la veïna localitat de Figueruelas.
Azucarera d'Alagon
Altres informacions del Municipi
Índex alfabétic sobre Aragó
Un recull reproduccions artístiques antigues podrás comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
També pots conéixer les noves imatges de pobles i llocs.
de molt interés és també la heráldica municipal i institucional.
Tens una invitació a recórrer la Província d'Osca.
En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.
Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.
La Seo |
El Pilar |
Mudéjar |
Goya |
Museu Provincial Zaragoza
Turisme Rural |
en Zaragoza |
Geologia |
Naturalesa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Provìncia |
Comarcas
Índex Alfabètic |
Temàtic |
Direccions Turisme |
Mapas
Aragón es así. Alagón i la seva Història, Història, Alagón Provincia de Zaragoza. Saragossa, Catala, Naturalesa, maps, Mudejar, Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Aragó es així. Província de Saragossa
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.