Aragó es así > Teruel > Cabdal Teruel
La ciutat de Terol està vinculada a una tradició madieval de sabor i bellesa romàntics:
la dels Amants. Constituïx una de les més belles pàgines d'amor del món, i repetidament ha anat el seu tema al teatre, a la literatura i a l'art.
Vivien en el segle XIII en Teruel dues famílies nobles i influents: Segures i Marcillas.
Filla de la primera era Isabel; descendent de la segona, Diego. Ambdós es van estimar des de l'adolescència però els Marcillas eren molt pobres en cabals, i tal enllaç no semblava convenient als orgullosos Segures, pel que Diego va sol·licitar i va obtenir un termini per a buscar fortuna en llunyanes terres. Van transcórrer els anys, i Diego va conquistar en la guerra la glòria i la fortuna somiades; però al trepitjar de nou Teruel, a les portes de la ciutat, va escoltar com les campanes totes de la vila repicaven a noces. Isabel, expirat ja el termini convingut, contreia matrimoni amb el ric i poderós senyor d'Albarrasí, don Pedro de Azagra.
El mateix dia de les noces, Diego assoleix entrevistar-se amb Isabel. A l'acomiadar-se per a sempre d'ella, li demana un petó. Isabel està ja casada i l'hi nega. Diego no pot suportar l'angoixa i la tensió d'aquell comiat, i mor de dolor als peus d'ella.
AL següent dia se celebren en l'església de San Pedro els funerals de Diego. Isabel, vestida de noces, el rostre ocult entre els seus vels, avança per la nau central i s'acosta per a donar al cadàver de Diego el petó que li nego viu. Isabel expira abraçada al cos de Diego.
El fet va impressionar de tal manera a la ciutat sencera, que està @decidir
Actualment reposen en una capella annexa a l'església de San Pedro.