Els moriscs turolenses van destacar sempre en l'art de la ceràmica i en el de la construcció, fent de Teruel focus del mudejarismo més bell de tota la regió i, per tant, d'Espanya. Amb el transcórrer dels segles, Teruel no ha perdut l'empaquetatge mudèjar i la inclinació a la gràcia del bell estil hispà-musulmà, fins al punt de ser el seu caràcter mudèjar un clar definidor del paisatge urbà.
Teruel és per antonomàsia la ciutat mudèjar, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L'aportació musulmana dels alarifes i cientificos dels segles XII i XIII ha llegat les joies arquitectòniques mudèjars de les Torres de San Pedro, San Martín, el Salvador i la Catedral. La riquesa monumental d'aquestes torres es perllonguen en els seus respectius temples, i una vegada visitats, Teruel abunda en la seva interes monumental mitjançant els llenços i torrasses de l'antic recinte amurallado, o les importants mostres arquitectonicas dels segles XVI i XVII.
El mudèjar té àmplia representació també en la província, sent de destacar:
- Sant Martin del Riu, la Torre de l'església de Sant Martin (s. XV) i la porta de la Sacristia.
- Báguena, la torre (s. XVI) de l'església de l'Assumpció.
- Santa Eulalia del Camp, la torre antiga de l'església de la Immaculada.
- Muniesa, la bellíssima i famosa torre octogonal de l'església de l'Assumpció.
- Montalbán, l'església dedicada al Apostol Santiago, una de les més interessants del mudèjar d'Aragó.
Es va construir durant els segles XIII i XIV. Es va començar a força de pedra carreu (estil gòtic-cristià) i es va concloure amb el maó típic de l'estil mudèjar. Posseïx nau única, capelles laterals i absis de 7 costats. En l'exterior, és de gran interès la Torre composta per la Torre Principal i altra interior que fa funció d'escala. Però el més destacat és la part superior mudèjar de l'Església que posseïx un paseador donant-li caràcter militar a la construcció. L'horari de visita és el mateix que l'horari de culte. - Albalate de l'Arquebisbe, la torre de l'església de l'Assumpció.
- Peñarroya de Tastavins, en l'ermita de la qual de la Verge de la Font es troba un artesonado de gran valor.
Està edificada en pedra carreu i és d'única nau. El seu inici es data en el segle XIII, continuant la seva construcció durant el segle XIV. Cal destacar la techumbre de carpinteria de decoració mudéjar.
La ruta presentada aqui gráficament és un mapa del tram de la carretera N-330 de Terol al límit amb la província de Saragossa.
Les localitats en la ruta que segueix la N-330 són els següents: