Aragó es así > Teruel > Mirambel
Cobreix una superfície de 45,5 Km2
Està a una distància de 113 Km, de Teruel
Situat a una altitud de 993 m
En 1996 tenia una població de dret de 144 Habitants
Pertany a la comarca Maestrazgo
Entre muralles, a 900 metres sobre el nivell de la mar, trobem la vila de Mirambell, amb els seus 160 habitants que, l'any 1982, va conquistar per les seves tasques d'embelliment i restauració, la Medalla d'Or, el més preuat guardó que atorga la prestigiosa organització denominada "Europa Nostra".
Un breu recorregut pels seus carrers, les seves menges i els seus festes ens reconfortaran l'ànim.
Santuari Sant Martí, Ermites de Sant Cristòfol, Sant Josep al puento Valls, Verge del Pilar i Santa Anta,
Així com la Font de l'Prior, Molí Ronda, Cims de l'Cantalar i GR-8.
Vistes Panoràmiques: Cabezo Moragues i Sant Cristòfol.
Església de Santa Margarida (Gòtic i Barroc)h
Casa Consistorial: Segle XVI
Casc Urbà: Declarat Conjunt Històric Artístic.
Forn Municipal I Castell.
Un panorama encantador s'ofereix a la nostra mirada quan descendim per la carretera de Cantavella i a l'ascendir des de la Mata de Morella.
Si ens situem sota la umbel·la de les alzines mil·lenàries que poblen el cabezo de Moragues, en lloc proper a al Mas de Valero, vam veure un amfiteatre a sorprenent en què s'assenten set pobles famosos pels seus fets històrics descrits per aquell gran novel·lista Pío Baroja en la seva novel·la "La Venta de Mirambell". Cantavieja, Olocau de Rei, Morella, La Mata, La Cuba i Castellfort. I Mirambell, naturalment.
Centrant-nos en aquesta vila, el paisatge i l'ambient és captivador. El color de les muralles, les torres, l'antic Convent de les Mares Agustines, el seu gran i bell temple parroquial annex a l'esvelta torre campanar, l'Ajuntament, les cases senyorials, les teulades ...
Fora de la població trobem el Santuari de Sant Martí i la bellesa paisatgística de l'Pont Vallès, on s'alça l'ermita de Sant Josep.
Mirambell, integrada a la Mancomunitat Turística de l'Maestrat, i al Centre d'Iniciatives i Turisme de l'Alt Maestrat, és una vila peregrina, sempre senyorial i un tant lliurada a la son dels segles, relíquia venerable, lloc de poesia i silenci.
Els que la visiten per primera vegada, queden sorpresos davant el Portal de les Monges i els llenços de muralla amb pàtina de segles.
Creuem aquest portal i vam arribar a pensar si no hem comès una profanació.
A la dreta el convent que fundés el rei Felip II; edifici de grans proporcions que van ocupar fins fa poc les Monges Agustines que, entre els seus murs, van realitzar brodats exquisits i van resar durant segles per la salvació de la humanitat.
Al davant la rectilínia carrer Major de pis empedrat, com va estar antany i, a el fons al Portal de l'Estudi.
Arribem fins a la plaça, observant els edificis de portes dovellades amb escuts i blasons en les seves façanes, i els finestrals defensats per reixes i balcons de ferro forjat. Allà ens trobarem amb el temple parroquial construït en 1679, incendiat pel cap carlista sobrenomenat "El Serrador", i reconstruït en 1843. Al davant, l'Ajuntament; edifici sòlid i elegant de pedres carreus. Una construcció napolitana molt ben aconseguida, tancada per tres arcs de mig punt:
2 fronterers a el temple parroquial recolzats en una pètria columna cilíndrica, i l'altre mirant a l'migdia. A sobre la gran sala amb els seus finestrals, i en l'angle exterior l'escut d'armes de la població amb la data 1583. També a la Plaça hi ha la casa de la família Pastor, que és avui la Casa rectorial, i la no menys antañosa casa dels Zurita, que està al costat de l'Portal de la Font i tanca la plaça harmoniosa i bella.
Seguim transitant pels carrers apartades i places, entre les quals destaca la de Nicolau Ferrer, fill predilecte de la vila, que flanquegen cases pairals dels ràfecs prolongats, de fusta llaurada a la manera antiga aragonesa. Els seus restauracions són el símbol de l'aportació particular a la gran tasca reconstructora que va dur a terme la Direcció General d'Arquitectura -des de fa temps- per intersecció de don Francisco Pons Sorolla, nét de l'famós pintor Sorolla i, per tant, oriünd de Cantavieja, ja que el seu besavi va néixer en aquesta bonica població.
L'entranyable vila de Mirambell, sense perdre el seu caràcter medieval, està remozándose dins les seves muralles.
Els edificis religiosos i civils, el castell-palau dels Templers, tots de noble traça, sembla que volen explicar-nos greus secrets d'eternitat, d'aquella vida pretèrita en temps llegendaris i romancers de reconquesta protagonitzada pel Rei En Jaume I i els seus mainades i per altres legions en temps més propers i remenats de la nostra història.Mirambell és un lloc cobejat per al descans, tan desitjat per tots els habiten ciutats populoses immerses en una vida de ritme trepidant.
El viatger trobarà bons menjars i alberg a la Fonda "Trinitari Guimerà", al carrer Agustín Pastor, 28. Alli podran degustar les seves especialitats en cuit, entremesos a força de xarcuteria de país, carn de porc en adob, guatlles i be guisats; quallada. També trobaran bona cuina a la Tasca "Les Teules", al carrer Raval de les Eres, 1; on podran assaborir els seus entremesos, carns a la brasa, embotits i conserves; fruits secs i mel.
Mirambell celebra les seves festes majors de l'14 a l'16 de agost en honor de Sant Lamberto i Sant Roc.
L'1 de maig celebren romeria a l'ermita de Sant Cristòfol.
El dia 12 de Maig celebren romeria a l'ermita de Santa Anna.
La romeria a l'ermita de Sant Martí se celebra l'11 de novembre, oficiándose una Missa a les 12.
Es menja en aquest lloc i a les 6 de la tarda s'emprèn el retorn per retornar a la població sobre les 8 del vespre. El dia 23 d'abril van en romeria a aquest mateix ermitori, en honor de Sant Jordi, que és el Patró de Aragó.