La Serrania del Maestrazgo. Comarca turística Teruel. Aragó.

La Serrania del Maestrazgo. Teruel. Aragó.

Comarca turística

Aragó > Teruel

La comarca del Maestrazgo és una Terra d'Història plena de Conjunts Històrics i Urbans i on destaca El seu Patrimoni Natural.
El Parc Cultural del Maestrazgo és un valor afegit que no pots perdre't, per a això has de saber Com arribar al Maestrazgo i també t'interessaran algunes Adreces de interes en el Maestrazgo

La comarca del Maestrazgo

"El Maestrazgo és una comarca aïllada; en realitat, independent de València i d'Aragó és com una plataforma alta, estarrufada de forests com cons truncats, veritables castells naturals, limitada pels antics regnes de Catalunya, Aragó i València i estesa fins al mediterraneo.
El Maestrazgo és un país sec, àrid, fred; però no obstant aixó, té recursos per a la seva població.
És un país de guerrillers ..."

La Venda de Mirambel. Pío Baroja.

"Escolteu-me els meus cavallers us diré jo la veritat.
A minvar aviat comença qui es queda en un lloc.
Demà al matí, de seguida, a cavalcar;
deixem aquests reals i seguim més enllà".

Cantar del Meu Cid.

"Qui el teu fé i devoció prova.
La dama del Olivar ha de cridar-se aquesta terra, consagrant-la el meu nom i honrant-la la meva presència.
L'olivera significa misericòrdia, i l'Església s'enllumena amb el seu licor.
Misericòrdia és clemència, la clemència a ningú mata; sent aquesta veritat tan certa, neci és qui en aquesta olivera donar-te mort cec intenta".

La Dama del Olivar. Tirso de Molina.

Terra d'Història

El llegat històric és un dels elements que millor defineix i proporciona identitat cultural a aquesta singular comarca del Maestrazgo.
En aquesta terra podem trobar vestigis del més antic poblament. Una mostra d'això és el primitiu "art rupestre llevantí" en els abrics del Torico, el Arquero i la Vacada en Ladruñan.
Romans, cartaginesos, visigots, àrabs ... tots ells van ensenyorir aquestes serranias recorregudes per Do Rodrigo Díaz de Vivari, el Cid Campeador, al capdavant dels seus mesnadas en la seva ruta del bandejament.
El nom de "Maestrazgo" surgio para denominar el territori sota jurisdicció dels antics "maestres" de les Ordres Militars que durant el medievo van dominar aquestes muntanyes. Els dominis territorials dels Calatravos arribaven a fins a Molins i Ejulve. La repoblació de la vall mitja de Guadalop i l'Alt Maestrazgo va ser obra dels Templarios. L'Ordre de l'Hospital de San Juan de Jerusalen va fundar Aliaga.
En el segle XIX amb les guerres carlistas es popularitza el nom del Maestrazgo. Aquestes serres montaraces es converteixen en baluard del carlisme alçat en armes, on destaca la figura del "Tigre del Maestrazgo": el general Cabrera. Cantavieja va ser fortificada i es erigio en capital polític-administrativa dels amplis dominis conquistats.
L'herència cultural del seu passat històric i la adusta personalitat de les seves gents, petits entre els petits, grans entre els grans, que treballen amb voluntat de futur, fan del Maestrazgo uneixi historia viva.

Conjunts Històrics i Urbanisme

Durant l'Edat Mitjana es van incorporar al Regne d'Aragó els territoris de la Vall del Guadalop i el Maestrazgo, amb suport de diferents Ordres Militars. D'aquest convulsivo període són els castells d'Aliaga i Castellote. El medievo també ha llegat bells exemples d'arquitectura gòtica religiosa, com les esglésies de Molins i de Castellote, amb fórmules constructives del "gòtic llevantí". Entre l'arquitectura civil medieval destaquen les llotges, concebudes a manera de porxo en els baixos dels ajuntaments, com s'aprecia en Cantavieja o La Iglesuela del Cid.
El segle XVI correspon a un període d'esplendor de l'arquitectura civil renaixentista, amb valuosos exemples de "palau aragonès" amb influència napolitana. Els més bells models de casa-palau es troben en La Iglesuela del Cid i Mirambel.
Resulten exemplars les places majors amb boniques arquejades com les de Ejulve, Molins o Cantavieja.
L'arquitectura barroca religiosa dels segles XVII i XVIII és la més nombrosa, amb un ampli ventall de temples i ermites d'admirable construcció.
L'arquitectura popular es materialitza en la construcció d'abundants masadas (explotació agropecuàries de tipus familiar), mases fortificats, torrasses, fonts o safarejos.
Moltes de les viles del Maestrazgo han estat declarades conjunts històrics, menjo Cantavieja, Castellote, Cuevas de Cañart, La Iglesuela del Cid, Mirambel, Miravete de la Serra, Mosqueruela, Puertomingalvo, Villarluengo, Villarroya de les Pinedes i Tronchón.

El Patrimoni Natural

El Maestrazgo turolense està configurat per un ampli ventall de paisatges, vertebrats pel riu Guadalop i els seus afluents, on se succeïxen serres, barrancs, vegas, parameras i boscos frondosos.
En les terres altes de la comarca, el relleu està marcat per la successió de valls encaixades i robusts queixals individualitzades per la xarxa fluvial. Bell exemple són els saludables pins silvestres de Molgui Monchén en Cantavieja.
En espaioses zones de Cantavieja, Mosqueruela, Fortanete i Villarroya de les Pinedes, es desenvolupen extensos i homogènies pinedes sobre relleus tabulessis i profunds barrancs.
Existeixen múltiples espais naturals en Castellote i Ejulve, que destaquen pels seus valors faunísticos i paisatgístics.
El curs mig del Guadalop discorre entre serres de turmentada orografia, amb encaixats rius, crestes punxegudes i estrats verticals que donen lloc a relleus vigorosos de gran valor natural, com els Òrgans de Montoro, els congosts del Guadalop o l'atractiu Pont Natural.
Les foces dels rius Pitarque i La Canyada Crispeta mostren també un impressionant espectacle. En el ric Pitarque es poden trobar nutrias i en els tallats que ho flanquegen en la seva zona alta, voltors i altres rapaços.
Per l'abundància de roques calcàries, no és difícil trobar coves i avencs, destacant per la seva bellesa les "Grutas de Cristall" o Cova de les Graderas de Molins, cavitat endokárstica de gran longitud amb espectaculars formacions d'estalactites i estalagmites.

Parc Cultural del Maestrazgo

El Parc Cultural del Maestrazgo neix a la calor d'un projecte de desenvolupament rural integral acollit a la iniciativa Comunitària LEADER. Partint de la prèvia avaluació i posterior promoció dels recursos propis que està dotada la comarca, particularment del seu ric patrimoni natural i cultural. Consu creació es pretén que dita patromonio jugui un paper dinamitzador dels projectes d'inversió ja incentivats anteriorment pel centre per al Desenvolupament del Maestrazgo i es converteixi a més en factor que aglutini nous programes en matèria turística i mediambiental.

L'acció conjunta de la naturalesa i l'home en el curs dels temps, queda reflectida en el Parc Cultural de Molins, coordinat per l'Institut Aragones d'Arqueologia en itineraris geològics, paleontológicos, de flora i fauna, història i art, i sales temàtiques en el Museu de Molins, que s'articulen amb la meravella de les seves "Grutas de Cristall".

El Museu de Mas de les Mates és el resultat de la important labor d'investigació sobre el passat històric i de defensa del patrimoni portada a terme pel grup d'Estudis Masinos, la qual s'ha materialitzat així mateix en la recuperació d'altres espais expositius com són el molí harinero de Mas de les Mates o la almazara de Jaganta.

El Parc Paleontológico de Galve consta d'una sala d'exposicions que alberga restes fòssils, de nombrosos jaciments que es poden visitar, així com de les reproduccions a grandària natural de dos saures que van habitar aquestes terres durant el Cretácico Superior: Iguanodón i Aragosaurus. José María Herrero ha realitzat en el curs dels anys un important treball d'investigació en col·laboració amb universitats europees per a la recuperació del valuós patrimoni paleontológico.

La varietat i singularitat de les formacions geològiques de la zona queda evidenciada en el Parc Geològic d'Aliaga . La instal·lació de taules d'interpretació i la creació d'itineraris són la base d'un centre d'interpretació destinat a investigadors i estudiants universitaris.

Al costat d'aquestes unitats existeixen altres projectes d'actuació vinculats a la riquesa ecològica i paisatgística d'alguns espais naturals, com és el Centre d'Interpretació de la Naturalesa de Villarluengo o al valuós patrimoni arquitectònic de la comarca que té la seva millor targeta de presentació en Mirambel (Premi Europa Nostra 1981), on se situa el Centre d'Interpretació del Patrimoni Arquitectonico del Maestrazgo.

Aquests parcs temàtics i centrol d'exposició conformen rutes culturals, amb taules de lectura del patrimoni arquitectònic i paisatgístic, que poden complementar-se admirant l'obra d'importants creadors contemporaneos com Pablo Serrano. El Maestrazgo és també Terra d'Artistes.

Com arribar al Maestrazgo

Sortint de Terol per la carretera a València (330) per Sagunt, un quilometro després de Pobla de Valverde, es troba el desviament a l'esquerra que conduïx a Mora de Rubielos, Vila aquesta dominada pel magnifico castell dels Fernandez d'Heredia, que la seva parteix més antiga correspon al segle XIII. És monument nacional, així com la Plaça Major i La Col·legiata, gòtica, un grandiós exemple de temple aragonès d'una sola nau.

Cap al Nord, a divuit quilòmetres, vam trobar Alcalá de laSelva , centre neuralgico de l'estació de neu i tradicional residència estiuenca. Abunden les pinedes i les fonts. Al voltant del Santuari de la Vega sorgeixen importants nuclis hotelers i residencials.

Rubielos de Mora reune un extraordinari nombre de cases blasonades. L'església, renaixentista, correspon a la primera cambra del segle XVII. Considerable importància revesteixen el convent de les Agustinas i els portals del Carmen i San Antonio, entrades de l'antic amurallamiento.

En un dels més bells paratges de la província està enclavada Linares de Mora. És notable per les joies que tanca la seva església, construïda a la fi del Segle XVIII, entre elles un bellíssim tríptic flamenc en esmalt, que duu la signatura de Maret, una taula atribuïda a Juan de Juanes, així com una creu procesional gòtica de plata esmaltada.

A onze quilòmetres, en Puertomingalvo, els resta d'altre castell pertanyent als arquebisbes de Saragossa, envoltat encara de llenços de muralla, i una església parroquial barroca de portada gòtica.

A mil cinc-cents metres d'altitud, pròxima a frondoses pinedes dels quals ragen diverses deus, Mosqueruela va ser uneixi vila totalment fortificada, però d'aquestes defenses solament queda el típic portal de San Roque.

Vila típica amb diverses cases senyorials gòtiques i renaixentistes, La Iglesuela del Cid, a mil quatre-cents metres d'altura, respira tota ella un ambient medieval; en el seu Ajuntament, antiga fortalesa del més pur estil gòtic, destaca la torre de l'homenatge. La població deu el seu nom a l'ermita de La nostra Senyora del Cid, davant la imatge de la qual va orar el Campeador en el seu recorregut cap a terres llevantines.

En ple i abrupte paisatge del bravio Maestrazgo s'aixeca la població de Cantavieja envoltada de fortificacions. La casa de Bayle va ser caserna general del cabdill carlista Cabrera. Dignes d'admiració són la plaça porticada, l'Ajuntament i, sobretot, la seva imponent església parroquial, d'aspecte catedralicios.

Villarluengo està assentat sobre una roca, a la vora d'un immens abisme per on s'ha obert pas en la gegantesca trencada el Crispeta, afluent del Guadalop. El" Balconada del Foraster" és un immillorable lloc per a admirar aquesta perspectiva.

A escassa distància, en Pitarque, el naixement del Guadalop, la deu del qual brolla de la roca viva, formant una expléndida cascada. La ribera abunda en vegetació i l'aigua de truchas. La màxima expressió, si podem dir-lo així, d'aquest salmónido, la trobarem en l'Hostaleria de la Trucha, situada aigües baix del Crispeta, cap a Montoro, on es pot degustar aquest exquisit peix en tota la seva puresa i fins i tot capturat pel propi consumidor.

Más al Nord, ja en la marge del Guadalop, els "Organos de Montoro" presenten el meravellós espectacle del grandiós treball orogràfic realitzat per l'erosió.

La torre fortificada de la seva església renaixentista i la seva plaça són els monuments més típics de la localitat de Ejulve, a mitjan camí entri Villarluengo i Molins, vila aquesta que posseïx la meravella natural de les grutas conegudes com "El Palau de Cristall"; en el nucli urbà, la seva església parroquial és gòtica, així com algunes cases.

Alcorisa es troba a dotze quilòmetres de l'última població citada. Com gran part dels pobles de la zona, posseïx una plaça porticada molt pintoresca i l'església parroquial barroca d'elevada torre. Quinze quilòmetres més endavant, cap a Castellote, Mas de les Mates té una església parroquial semblant a l'anterior.

Castellote, està situat en la faldilla d'una serralada d'elevades roques que s'estén d'O. a I. en terreny tan trencat com pintoresc. En les proximitats, el Pantà de Santolea ofereix meravelloses perspectives naturals.

Cal desfer una bona part del tros recorregut des de Ejulve para trobar, a seixanta quilòmetres, la vila de Montalbán, l'església parroquial de la qual, gòtica, és monument nacional. La torre és del S. XIV, de planta octogonal a semblança de la de Albalate de l'Arquebisbe. Una altra de les mateixes característiques posseeix Muniesa, en l'església de les quals es conserva un llenç de Bateu; no obstant això, s'exclou aquesta població de la ruta, ja que s'allunya massa del camí de tornada a Teruel. El mateix pot dir-se de Segura dels Banys i Alacón; interessant la primera pel seu balneari i imponents congosts, i la segona per les pintures rupestres del Cerro Cello i del Barranc del Morter, que comprenen diversos abrics, sent l'home la figura principal en les seves representacions.

Descendint de Montalbán cap a Terol , en el primer desviament a l'esquerra, que discorre per la estribación Sud de la Serra de San Just, s'arriba a la vila d'Aliaga . El seu nom deriva de l'àrab i significa "Vall Trencada". A més de la serra ja citada, vam trobar la de Ejulve, els Alts de les Corones, Sierra de La Llastra, Lloma de Albuj, Sierra del Pobo i Serra dels Arcs del Pla. En aquests agrests paratges, tallats en ocasions pels profunds congosts del riu Guadalop, abunda la caça major. Pròxim a la població s'aixeca l'antic castell de l'Ordre de San Juan.

En els vint-i-set quilòmetres que intervenen fins a Allepuz, es travessen els pobles de Camarillas i Jorcas; Allepuz és poble de tradició minera de carbó. En el seu terme, l'ermita de Sollavientos posseïx un pòrtic renaixentistes interessant.

Gudar és l'última etapa del retorn a Teruel . Situada a la marge esquerra del riu Blanc, la seva regió muntanyenca oferix bells paisatges que disten paroximadamente quaranta quilòmetres de la capital turolense.

Adreces de interes en el Maestrazgo

Centro para el desenvolupament del Maestrazgo
Plaza Major,1
44556 MOLINS (Teruel)
Tel. 978/ 849431 - Fax. 978/ 849303
e-mail: cedemate@arrakis.és

Oficina d'Informació Turística del Maestrazgo
c/ Nova, 47
44560 CASTELLOTE (Teruel)
Tel./Fax 978887561
e-mail: maestraz@arrakis.es

MAESTUR
Associació del Maestrazgo para el desenvolupament del Turisme Rural Plaça de l'Om, 1
42142 LA IGLESUELA DEL CID (Teruel)
Tel. 964 443349.

Plaza Crist Rei, s/n.
44140 CANTAVIEJA (Teruel)
tel./Fax: 964 - 18 52 43
e-mail: maestur@arrakis.es

CAIRE (Centre Aragonès d'Informació Rural Europea)
Plaça Major, 1
44556 MOLINS (Teruel)
Tel./Fax: 978 849453
e-mail: cedemate@encomix.es

I.A.N.A
Escola d'Activitats en la Naturalesa "Maestrazgo"
Paratge Perogil s/n
44560 CASTELLOTE (Teruel)
Tel 978 723019 - 978 609000.

Maestrex Experience
Vacances Actives
Turisme d'Aventura
C/ San Valero, 39
44550 ALCORISA (Teruel)
Tel./Fax: 978 883214
www.maestrex.es
e-mail: info@maestrex.es



Conceptes en ordre alfabétic sobre Aragó

Una col lecció de imatges que atresoren anys amb les millors il.lustracions d'edificis i ciutats de segles passats.
Pots documentar-amb algunes publicacions sobre Aragó.
.

Gaudeix seus variades Comarques.

Pots personalitzar el teu ordinador amb imatges de fons, sons i animacions.

Observa fotografies de paisatges.



Albarracin | Maestrazgo | Mudejar | Província | Turisme Rural | en Teruel | Inici
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Comarques
Geología | Naturalesa | Bestiari | Índex Alfabétic | Temátic | Adreces Turisme | Mapes



La Serrania del Maestrazgo.

Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)

Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos

Avís Legal. Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur

Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.