Aragó es así > Teruel > Calaceite
Calacetino al Taller de Goya
Felip Abbàs Aranda, va ser pintor municipal de Madrid
Membre de Fijetespaña
Que Calaceit és un preciós poble de la província de Terol ho sabem els que hem nascut en aquesta Vila, els que hi viuen i els que la visiten. Però el que ignoràvem molts, és que entre els fills d'aquest poble va sobresortir un pintor anomenat FELIP ABAS ARANDA a què Don FRANCISCO DE GOYA I Lucientes va fer el seu deixeble i va nomenar pintor de l'Ajuntament de Madrid.
Aquesta informació em va arribar per un amic de la infància, Miguel Berenguer Gascón, a què vol molt la nostra família i que viu en un poble proper a l'meu anomenat Valjunquera, l'afició a la lectura l'ha portat a ser un estudiós de tot el que es relaciona amb el Baix Aragó.
Per despertar la meva curiositat periodística, va ser suficient aquesta informació de Berenguer i, portada d'entusiasme, vaig escriure a l'actual alcalde de Madrid perquè em posés en contacte amb la persona idònia i així localitzar dades i, si escau, l'obra de l'artista, ja que va ser pintor de l'Ajuntament de Madrid per designació de l'propi Goya. Per indicació de l'alcalde Sr. Ruiz Gallardón, em va contestar la regidora d'Estudis i Programes informant-me que donava trasllat de la meva carta a la regidora de Govern de les Arts de l'Ajuntament de Madrid i per indicació d'aquesta, es m'informo des de la Direcció de Patrimoni cultural, que en les col·leccions municipals no hi ha constància de cap obra d'aquest autor, però que igualment, traslladaven el tema a el Museu Municipal perquè fos atesa la meva sol·licitud.
Consultant l'enciclopèdia Espasa Calp, vaig confirmar part de la informació que Miguel Berenguer em va facilitar i vaig poder llegir que Abbàs (Felipe) nascut a Calaceit a 1777 i mort a Madrid el 1.813, va ser deixeble de Goya i va deixar diversos retrats de Carles IV i de la seva primera esposa. Va ser pintor de l'Ajuntament de Madrid.
També en els programes de l'exposició Goya i el goyesc, que es va realitzar al Palau de la Torrassa de Lozoya, a Segòvia, en els mesos de juny a agost de l'any 2003, es parla i es ressenya el nom de l'calaceità Felip Abbàs.
Com considero interessant, encara que sigui insuficient, la informació obtinguda sobre aquest personatge que enalteix al nostre poble, m'ha semblat oportú oferir-la tot seguit: L'any 1.777 neix a Calaceit el 30 d'Abril, Felipe Abbàs Aranda, i és batejat l'1 de maig . És el tercer dels fills de el matrimoni que van contraure Manuel Abbàs i Francisca Aranda en 1.770. Va ingressar com alumne, en l'Acadèmia de Sant Lluís de Saragossa en 1.793 i rep d'aquesta Acadèmia el primer Premi de Primera Classe de Pintura i és reconegut posteriorment per la mateixa com a Acadèmic Supernumerari. Va continuar els seus estudis a Madrid, sota la direcció de Don Francisco de Goya i va optar en els anys 1.802 i 1.805 als Premis de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, encara que no els va aconseguir. De la seva obra, van arribar a el Museu Provincial de Saragossa dos quadres: El Samarità i Jesucrist Ressuscitat, còpies de dues obres de Goya. El Museu em confirma que només hi ha un retrat de Don Manuel del Castillo.
Però hi ha una qüestió sense resoldre: Segons el fullet de presentació de l'exposició Goya i el goyesc, els deixebles i col·laboradors de l'Taller de Goya no es relacionen directament amb el treball de l'mestre i tampoc es relacionen les obres que d'aquest Taller surten. La gran demanda de retrats reals per part d'organismes oficials i encàrrecs particulars, amb motiu de l'arribada a l'Tron d'Espanya dels reis Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, van tenir necessàriament, per explicar al Taller de Goya amb col·laboradors i deixebles per reproduir tantes pintures. Mas tot just es coneixen obres d'aquests: Ascenio Julià, Luis Gil Sanz, Felip Abbàs Aranda, Lleó Ortega, Dionisio Gómez Coma, Roser Weis. ... L'enciclopèdia Espasa coincideix també en aquesta opinió, quan parla de Goya: El 1789 va pintar els primers retrats de Carles IV i de la seva esposa. Difícil és que tots els que d'aquests reis s'atribueixen a l'artista, siguin realment del seu pinzell.
Per la seva part en el Butlletí d'Història i Geografia de el Baix Aragó, a el tom II, citant la Galeria Biogràfica d'Artistes Espanyols de segle XIX, d'Ossorio i Bernard, en la seva segona edició ampliada (Madrid 1883- 84), s'apunta entre els treballs de pintor calaceità els retrats de el Príncep Ferran, després rei d'Espanya i de la seva primera esposa, dos autoretrats, i un oli d'una de les seves filles, diverses miniatures, dibuixos i un esbós representant a Santa Orosia, el quadre anava destinat a la església de Calaceit, però que mai va acabar perquè va sorprendre abans la mort. Aquest projecte el va concebre en honor de la seva àvia Orosia; d'aquí l'elecció de la Santa. També es cita entre l'obra d'Abbàs, el Retaule de Sant Josep per a una església d'Aragó, sense dir quin, i es parla de la col·lecció que la família conserva en la qual figura un oli de el Papa Sant Gregori.
En 1.813 Goya li va atorgar el títol de pintor de l'Ajuntament de Madrid; pocs dies després de l'nomenament, Abbàs Aranda va morir, quan només comptava 36 anys d'edat.
També van arribar d'altres llocs en diferents èpoques qui van ajudar a la conservació de el ric patrimoni cultural i van deixar la seva art a l'església parroquial, tan admirada i envejada al Baix Aragó. Així llegim en els comptes municipals de 1.637 les cites d'alguns dels pintors que fan referència a el retaule de l'Altar Major com la de Armingot, anomenat el va pintar, per la visura que havia fet de la pintura d'el retaule al·ludit, rebent pel seu treball 18 lliures jaquesas, el 8 d'agost de 1.637. I de Juan de Asín, que en 1.658, es va associar a l'pintor flamenc Godofredo de Stanimola per treballar a l'oli el retaule de les Ànimes, que a l'Església Parroquial de Calaceit li van encarregar els Jurats de la Vila, d'acord amb la traça que es dissenya toscament en l'escriptura de l'conveni. En aquesta escriptura s'especifiquen els assumptes dels compartiments de l'Retaule i s'exigeixen els fons o camps de blau fi o blanc i les entretalladuras daurades. El preu de l'obra ascendeix a 50 lliures. No hi falta l'acostumada reserva de fer visurar o inspeccionar l'obra per pintor idoni.
Totes aquestes pintures, inclòs el retaule de l'Altar Major, van desaparèixer, i els bombardejos de l'any 1.936 van destruir bona part de l'arxiprestal església però no d'el tot la magnífica façana barroca que obre el Temple en tres portes, totes elles plenes de claus forjats en gran relleu. En la reconstrucció de l'església va tenir especial interès el Rector Mossèn Vicent Ortí Sebastià, que va aconseguir el seu propòsit amb suport eclesiàstic, oficial i particular. Cal destacar el fet que, al desembre de 1941, Don Agustín Aguiló Segarra, llavors alcalde de la Vila, acordés fer una contribució en metàl·lic per a l'obra, i encapçalés al consistori, una moció convidant als veïns a una contribució personal de dos jornals o el seu equivalent en pessetes.
El gust artístic de Calaceit no només ha tingut exponent en aquest i en altres artistes que hi ha hagut al llarg de la seva història. Avui el Temple, després de la seva solemne consagració celebrada el 12 d'Octubre de 1.948, segueix sorprenent a el visitant per la seva esplendor. També és objecte d'admiració el senyoriu dels edificis que s'alineen els carrers, circumden les Places, i es fan notar en bells balcons i arcades.
Calaceit, Kalat-zeit, és un poble que gaudeix de reconeixement històric-artístic. Visitar Calaceit és trobar-se amb el seu passat àrab engalanat amb detalls venecians que es descobreixen en graciosos balcons. La fàbrica de les seves millors edificis fa sorgir a Itàlia en el record. D'altra banda, la bona taula justifica la seva inclusió en les millors guies gastronòmiques d'Espanya.
No sent historiadora, sinó periodista i amant del meu poble, he volgut recollir aquestes notes disperses sobre Felip Abbàs Aranda amb l'afany de deixar constància d'una de les figures notables de totes les que ha tingut la vila en què vaig néixer.
Un recull imatges antigues podrás comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
Pots documentar-amb algunes publicacions sobre Aragó.
.
Digne de veure és el Parc Natural de la Devesa del Moncayo.
En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.
Mira els dibuixos a ploma de Miguel Brunet.
Albarracin |
Maestrazgo |
Mudejar |
Província |
Turisme Rural |
en Teruel |
Inici
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques
Geología |
Naturalesa |
Bestiari |
Índex Alfabétic |
Temátic |
Adreces Turisme |
Mapes
Aragón, Teruel, Calaceite, Felipe Abas Aranda un Calacetino al Taller de Goya, Personaje. Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. Aragó, Teruel.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua esperança i futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.