El Baix Aragó de Teruel és una regió carregada d'història i tradició, que es reflecteix en el seu so més característic, el retrunyir dels tambors i els bombos de Setmana Santa. Des de les altures dels Ports de Beseit i Pena-roja, tocant amb les províncies de Castelló i Tarragona on s'uneixen les tres al Tossal dels Tres Reis a 1356 m., Tocant amb la província de Castelló, fins als plans d'Alcanyís i Calanda, els diferents pobles de arabitzats noms han sabut mantenir intactes les seves tradicions, combinant-les amb les necessitats de la vida moderna, en una clara mostra del seu caràcter obert a les novetats i hospitalari amb els forans.
L'Estanca i les Salades d'Alcanyís: Són llacunes endorreiques formades per aigües subterrànies. 'Estanca d'Alcanyís és una antiga llacuna salada, avui d'aigua dolça per l'afluència artificial del riu Guadalop. Amb una extensió de 875.000 m2, està habitada per Anades i aus estepàries. És vedat de pesca. Molt properes es troben les Salades d'Alcanyís, interessants llacunes endorreiques poblades per aus estepàries.
Els Ports de Beseit i Pena-roja: El riu Matarranya i els seus afluents han format en el seu naixement una orografia abrupta i espectacular de tallats i barrancs: Els Ports de Beseit. L'estret de El Parrisal marca el naixement del riu Matarranya, originant un profund canó de 200 m. de longitud, 60 d'altura i tan sols 2 d'ample. És Reserva Nacional de Caça, amb cabra hispànica, llúdria, senglar i rapinyaires, i posseeix una zona recreativa de bosc de pi. Altres paratges interessants són els barrancs de la Pesquera o Ulldemó, de L'Escresola, les Penyes de Masmut i els cursos dels rius Algás i Tastavins o la font de la poma, la Samarreta i el barranc dels Nogués a Monroyo.
Les Grutes de Cristall de Molins: Úniques a la seva regió. La sala principal el Palau de Vidre, és la més interessant per les estalactites excèntriques, que es desenvolupen no en vertical, sinó inclinades i fins horitzontals.
La Sima de Sant Pere: A prop d'Oliete, amb 90 metres de diàmetre.
De Azaila fins Alcanyís, se succeeixen les terres de pa, seques i polsoses, després cap al sud, i l'est desapareixen substituïts per oliveres que produeixen sens dubte l'oli més fi de l'món, hortes a les hortes i on arriba la sèquia camps de presseguers, tan rics els d'Alcanyís i Valderrobres com a bons i famosos els de Calanda.
I a la serra una naturalesa suau i variada: Pins, alzines i roures.
Un altre encant més: la llengua materna que encara es conserva.
Que no és igual a Monroyo que a Peñarroya i de Fuentespalda per sota es va semblant una mica més a l'català encara que de-roures cap Calaceit baichen i puchen, sobretot en la Fresneda i Valchunquera però on es parla de forma més inversemblant i potser més autèntica és des de La Codonyera a Aguaviva.
La arquitectura popular ha donat lloc a pobles que conserven el seu sabor rústic o medieval, com Oliete, Ariño, Samper, Híjar, Mont-roig, Beseit, Calaceit o Arenys de Lledó, destacant Albalate i la seva moreria, Vall de Roures i la Fresneda.
Art Rupestre: S'han trobat pintures d'estil llevantí amb escenes de caça a la cova de Val d'el Toll de l'Aigua Amarga, prop d'Alcanyís i en 8 abrics de Alacon. També hi ha pintures en Massalió, Queretes, Beseit, Castellote i Ariño.
Art iber-romà: Hi interessants poblats visitables a Oliete (del Palomar, amb muralles), i Azaila (iber-celto-romana, única a Espanya, amb carrers, torres i fossats i amb un temple romà in antis), i en Alloza (El Castelillo) i Calaceit.
Gòtic: Sta. Maria La Major de Valderrobres s'inspira en el gòtic llevantí, i amb les onze arquivoltes apuntades de la seva façana i el seu bell rosetó va influir en tot el Baix Aragó.
De la mateixa època és el proper castell-palau emmerletat.
L'església de Molins és flamígera, d'inspiració llevantina i presenta una bella façana.
També són gòtics el castell episcopal d'Albalate, la llotja d'Alcanyís, la torre de l'Castell d'Alcanyís, amb pintures francogóticas, i les esglésies de Lledó i Arenys de Lledó.
Mudèjar: A Pena-roja de Tastavins destaca a l'ermita gòtica de la Mare de Déu de la Font seu interessant sostrada. També són interessants les torres de les esglésies d'Alcorisa, Crivillen i Muniesa i l'església de Híjar.
Renaixement: El monument renaixentista més important és l'ajuntament a la plaça d'Espanya d'Alcanyís, d'aspecte italianitzant per les seves galeries o loggia. També són importants els ajuntaments d'Alloza, Vall de Roures, la Fresneda, i el de Mont-roig amb la seva plaça porxada. I l'església d'Andorra molt manierista.
Barroco: El monument més atractiu és la col·legiata de Sta. Maria la Major d'Alcanyís, situada a la plaça d'Espanya, amb bella façana flanquejada per dues torres, i l'església de el Carme i el palau de el Castell, avui Parador Nacional. També són barroques les esglésies d'Urrea, Ariño (molt rococó), Alacón, Samper i la façana de la d'Alcorisa.
Jaciments paleontològics: El Barranc de l'Escresola a Peñarroya de Tastavins, amb la recent troballa d'un dinosaure fossilitzat.
Ruta el tambor i el bombo: Espectacular i sorollosa celebració de la Setmana Santa al Baix Aragó, declarada d'interès turístic, en què bombos i tambors recorden el sotrac que va sacsejar la naturalesa quan va morir Jesucrist i arrela amb les tradicions precristianes dels ritus de l'renamiento de la primavera després de l'hivern.
Està formada per Albalate, Alcanyís, Alcorisa, Andorra, Calanda, Híjar, La Pobla, Samper i Urrea. En gairebé tots ells hi ha ascensions a el Calvari i "ROMPIDAS" de l'hora.
Les processons de Híjar són molt severes, i estan dominades pel color negre de la túnica i el tercerol (caputxa prisada). Destaquen la pujada a l'Calvari i el "trencar" l'hora, a les 0 h. de el Divendres Sant.
Calanda, bressol de Luis Buñuel, celebra el seu espectacular trencar l'hora a les 12 h. de el Divendres Sant amb un estrèpit que dura 26 esgotadores hores i acaba amb la marxa palillera.
Carnaval de Valderrobres: Recuperat carnaval que s'obre amb una "fantasmada" i l'arribada de Carnestoltes, un ninot que es cremarà la darrera nit. El dissabte es reparteix "calmant" entre els assistents fins ben entrada la matinada.
Romeria d'homes a l'Llovedor: b> En Castellote l'1 de Maig, només per als homes, per demanar la imprescindible pluja a la Verge.
Fires de gran esplendor en altres temps s'han recuperat de manera espectacular, oferint artesania, cultura, gastronomia autòctona, i mercat, destaca la de Mont-roig el primer dissabte i diumenge de novembre si no coincideix amb Tots Sants i en caps de setmana successius les de Ràfels i Aguaviva.
Cal destacar l'esforç dels pobles més petits en fer que les seves festes siguin populars, amb tots els seus actes i actuacions gratuïtes per als seus visitants.
Tradicions que es recuperen:
En Monroyo un grup de dolçainers locals format el 1990 per 5 joves entusiastes, amb gran dedicació, han tornat el so d'aquest ancestral instrument que tocava a principis de segle l'oncle Gaité, a cada festa de poble, recuperant balls populars com la Samarreta.
Muntanyisme:
Escalada, en Penya Galera 2 vies equipades i Masmut amb més de 12 vies informació a Posada Guadalupe de Mont-roig trobarà rutes d'escalada, barranquisme senderisme i bicicleta de muntanya, safari fotogràfic en rutes guiades 4x4 per conèixer els paratges més bells des de la nostra serralada Ibèrica fins a les salades d'Alcanyís o el desert de Calanda, les seves ermites, masies, fauna, i flora cultura i tradicions, de
trekking i senderisme poden practicar-se en els Ports de Beseit i en els pantans de Cova Foradada, Santolea i Gallipuén.
Els aficionats a la bicicleta de muntanya tenen nombrosos camins, pistes i sendes de ferradura d'aquestes zones que són també fàcils recorreguts per aquesta afició.
Es pot Muntar a cavall a Valderrobres i Aguaviva.
Esports aquàtics: A les plàcides aigües dels pantans es pot fer windsurf, vela, esquí aquàtic, piragüisme i altres esports. Hi ha instal·lacions hostaleres i de lloguer de material esportiu en els pantans de Santolea, Gallipuén i Cova Foradada ia La Estanca d'Alcanyís.
Caça: A la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit amb abundància de cabra hispànica ... i els vedats de Pena-roja, Mont-roig, Fontdespatla, Torredarques i La Sorollera amb abundància de Senglar i on s'organitzen batudes cada diumenge de temporada. A La Sorollera té lloc anualment, al febrer un concurs de gossos de rastre per a la caça de l'conill.
Pesca: Mas de les Mates i Calanda al riu Guadalope, i Beseit i Valderrobres al riu Matarranya són excel·lents vedats truiters. També es pesquen altres espècies en els pantans de Cova Foradada, Gallipuén, Santolea i La Pena.
Hi ha una àmplia xarxa de restaurants de totes les categories, alguns molt pintorescos, per poder assaborir les especialitats de la terra. Al Baix Aragó destaquen els derivats de l'porc, la caça i la truita, els escabetxats i els guisats trufats. Formatges d'ovella i cabra a Alcanyís, La pobla de Hijar, Samper de Calanda i Pena-roja de Tastavíns.
Especialitats famoses són els préssecs de Calanda, l'oli (un dels millors d'Espanya) i els vins de Calaceit i Valderrobres, i el famós Pernil de Terol, amb denominació d'origen, a Peñarroya de Tastavins (Mare de Déu de la Font i Peña- pernil) la Sorollera (Jalacete) i Mont-roig (pernil de Mont-roig).
En temporada les bolets i la preuada tòfona negra d'hivern.
Que es cria als boscos de Mont-roig i Peñaroya de Desembre a Març, és una gran desconeguda entre nosaltres ja que amb prou feines es consumeix a Espanya.
És un tipus de fong una mica especial que es desenvolupa en simbiosi o parasitant les arrels de sol algunes alzines i roures, té la forma d'una patata i creix sota terra per la qual cosa es fa necessària la col·laboració d'un gos ensinistrat per trobar-les. Totalment negra per fora i per dins veteada de petits solcs blancs, quan madura desprèn una penetrant aroma.
La seva explotació indiscriminada per cercadors forans en la dècada dels 60, quan els propietaris desconeixien el seu valor econòmic, va reduir sensiblement la seva abundància, arruïnant totalment algunes tofoneres.
De gran valor culinari, està exquisida simplement revolta amb ous, però no es deixi enganyar per les conserves ja que rarament es pot trobar a Espanya autèntica tòfona negra. Deixin-me donar-los uns consells: En els petits pots de 10 gr. on es solen conservar per a la seva venda a l'detall ha de constar una etiqueta amb els ingredients, en ella posarà en lletres grans "Tòfona" i en lletres petites el tipus de tòfona que és, ha de posar "Tuber melanosporum" si posa com a la majoria " tuber Aestivium "millor desestimi la seva compra però el fer-enganyat ja que és un tipus de tòfona d'inferior qualitat i sobre la pagarà caríssima.
Si està interessat en adquirir tòfona de qualitat només ha de apropar-se per la zona de producció en temporada, no oblidi trucar abans perquè es la guardin, una petita quantitat, 100 gr. posats a macerar en brandi són suficients per aromatitzar una bona quantitat de guisats i rostits.
Un recull reproduccions artístiques antigues amb mostres de vestits tradicionals.
Les fotografies actuals sobre Aragó et mostraran una societat viva.
de molt interés és també la heráldica municipal i institucional.
Gaudeix seus variades Comarques.
Hi ha altres pàgines sobre Aragó a Internet per completar la teva informació.
Sergio Sanz fa fotografies d'Aragó allà per on passa.
Albarracin |
Maestrazgo |
Mudejar |
Província |
Turisme Rural |
en Teruel |
Inici
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques
Geología |
Naturalesa |
Bestiari |
Índex Alfabétic |
Temátic |
Adreces Turisme |
Mapes
El Bajo Aragon Turolense
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.