És una comunitat històrica amb personalitat pròpia, situada entre Aragó i Castella, la Serra d'Albarracín participa de la cultura d'ambdues. Es tracta d'una de les comarques espanyoles amb major interès etnogràfic, folclorico, arquitectònic i turístic.
Els primers pobladors van deixar la seva empremta, fa 10.000 anys, en les pintures rupestres de l'Rodeno. Testifiquen la seva antiguitat romana i visigoda l'aqüeducte que portava l'aigua de Albarracín a Cella i la seva antic nom de "Santa Maria d'Orient".
Va ser regne independent de l'Califat cordovès, va pertànyer a la família dels Beni Razin, que li van donar el seu nom actual. Amb Ibn Ammar aquest territori va aconseguir una gran esplendor, sent centre de cultura i refinament.
Sota dominació cristiana es va crear una seu episcopal.
Pedro Fernández de Azagra va resistir a les tropes de l'monarca aragonès Jaume I, que va haver de buscar per assetjar la ciutat d'Albarracín l'ajuda de Castella.
En 1284, Pere III la va convertir, després de la seva conquesta, en la quarta comunitat d'Aragó, respectant els seus antics furs.
Al segle XVI i XVII, tot i que va perdre algunes llibertats, va guanyar en prosperitat i desenvolupament econòmic.
Situació i Peculiaritats
L'emplaçament a la zona més sud-occidental de la província li fa posseir divisòria forana amb les províncies de Guadalajara, Conca i València en el seu enclavament de l'Racó d'Ademús; la comarca de Terol i l'Alt Jiloca acaben per delimitar el seu entorn.
Territori de perfil agrest, propi de l'orografia serrana, les seves cotes de nivell oscil·len entre 1.920 m. a la Serra de l'Tremedal i els 900 m. dels plans de l'Jiloca. Aquesta comarca gaudeix d'un clima plujós, benefici que reverteix en la seva riquesa forestal i en la catifa de verd pastura. El seu sòl és propici perquè en els mesos de primavera i tardor tota una gran varietat de bolets que transformin en el paradís dels micòlegs.
L'índex pluviomètric ha aconseguit una estimable profusió de fonts, que en el seu creixement donen curs a l'naixement dels rius Tajo, Guadalaviar, Cuervo, Cabriel i Xúquer.
Itinerari Turístic i Monumental
Per recórrer la comarca es poden prendre a l'almenys tres diferents punts d'inici des de la N-330.
Per triar un, ho farem des de la ciutat de Terol i la carretera local que, abans de l'embassament d'Arquillo de San Blas, remunta la conca fluvial de l'Guadalaviar i s'interna en les altes planes que porten a Campillo. Allà torna a descencer fins Bezas, ja a la comarca d'Albarracín.
La carretera continua pel Port de Dornaque (1.220 m.). Un desviament ben senyalitzat dóna entrada cap a Saldón . El seu entorn és bonic, com el caseriu que presideix l'església parroquial de l'Assumpció.
Valdecuenca posseeix els mateixos atractius de Saldón. L'església de Sant Nicolau és de al segle XVI, gòtica. Gòtic-renaixentista és l'ermita de Sant Roc.
Des d'aquí, la carretera puja lentament la serra de Jabalón, de 1.692 m. Als seus peus, el poble de Jabaloyas és un petit conjunt monumental. La seva església parroquial, advocada a l'Assumpció, es va edificar entre els segles XV i XVI, presumint de robusta torre-campanar i bella nau de senzilla creueria. L'ermita de la Mare de Déu dels Dolors va ser edificada en estil gòtic-mudèjar, allà pel segle XVII. L'arquitectura civil troba un bon exponent a la casa de la plaça Major, coneguda com a casa de la Sirena.
El viatge es pot continuar cap al sud fins a Tormon, que té pintures rupestres. En El Corb l'església de l'Assumpció destaca per l'antiguitat de la seva torre-campanar, segle XVI. Toril i Masegoso s'han unit com per evitar la solitud d'aquests grandiosos paratges. Terriente uneix al seu emplaçament privilegiat un patrimoni arquitectònic notable: l'església del Salvador, i l'Ajuntament, de al segle XVI, amb llotja restaurada . Els 1.450 m. del Port de Terriente ens portaran a la desviació de Borinot, on destaca la torre de la seva església dedicada a Sant Pere Apòstol. Royuela, el següent i proper punt de visita, també forma part d'aquesta petita col·lecció de temples gòtic-renaixentistes, en aquest cas dedicat a Sant Bartomeu.
En aquest lloc es pren el desviament que torna a remuntar els vessants de les Muntanyes Universals, on entre pins i verdes pastures trobarem Calomarde, que dedica la seva església parroquial a Sant Pere Apòstol; l'absis conserva restes d'un sepulcre romà; curiositat natural són els seus famosos Rotllo i Molí de les Trepitjades. Fredes d'Albarracín frega els 1.500 m. El seu terme està cobert per extensos i compactes pinedes. Una de les múltiples fonts que posseeix il·lumina aigües a l'Cabriel; una altra, Font García, a el gran Tajo, riu que, nascut en aquesta comarca de Terol, ha de travessar més de mitja Península Ibèrica abans de desguassar a l'Atlàntic.
Guadalaviar no ofereix molts al·licients monumentals, però supleix aquests amb la seva perfecta disposició estiuenca. Les aigües procedents de l'desglaç primaveral propicien el creixement progressiu del riu Guadalaviar, el "riu blanc" dels musulmans, que ens servirà de guia en el descens.
Des Cases de Bucar, Villar de l'Cobo apareix en un replec de la carretera, sota la mirada severa de la seva església parroquial dedicada als Sants Just i Pastor, de al segle XVI; l'Ajuntament és goticista. Dels seus bells masos sobresurt la Casa Gran, que diuen Patricia, amb supèrbia reixeria de forja al pis noble.
Torres de Albarracín ofereix l'església de Sant Miquel, segle XVII. Des d'aquesta població seguim viatge fins Albarracín.
La Ciutat de Albarracín
Tota la ciutat, emmurallada en els segles XIII i XIV, està declarada Monument Nacional. S'assenta sobre una penya que retalla el riu Guadalaviar amb un profund tall; el seu aspecte és evocador des de qualsevol angle. La perspectiva, medieval i musulmana, mostra l'imponent cinturó de muralla que culmina al castell de l'Andador. Tres eren els castells que comptava: el de Donya Blanca, el de l'Señorio i l'anomenat de l'Caminador, el més altiu, que dominava l'accés des de Teruel, el camí vell de l'Jiloca i els de Castella i València.
Conserva set Esglésies:
- La Catedral, de al segle XVI, amb una esvelta torre, capelles renaixentistes, tapissos flamencs de el segle XVI i un important tresor catedralici.
- Santa Maria, de al segle XVI, amb una interessant Capella de la Comunitat, realitzada en 1572, amb fantàstiques yeserías plateresques en les seves voltes.
- Santiago, de segle XVII-XVIII, amb retaules barrocs.
- Santa Bàrbara, de al segle XVIII, amb una important taula gòtica hispano-flamenca de segle XV.
- Les Escoles Pies, de el segle XVIII.
- Convent de Dominiques, de al segle XVII, amb quadres i un cristo filipí de segle XVII, considerat com l'objecte "més extraordinari de tot el tresor artístic de Albarracín".
- Ermita de el Crist de la Vega, d'segle XVII-XVIII, amb verge romànica de l's.XIII i llenç de l'Ecce-Homo, de al segle XVI.
Poques ciutats ofereixen a l'visitant un equilibri tan perfecte entre natura, vegetació i arquitectura com l'ofereix Albarracín. Els seus carrers estrets serpentegen apiñandose costat de la muralla medieval per dirigir-se després, amb les seves altes edificacions i racons plens de sorpreses estètiques, cap a la seva Plaça Major, harmònica i irregular a el mateix temps. Allà gairebé tot és obra de el segle XVI: els balcons correguts de fusta, casa cantonera amb el seu balcó en angle, l'Ajuntament porticat. A més de el Palau Episcopal, mereixen ser visitats els palauets de la brigadiera, de l'Monteverde i Antillón, dels Dolz de Mirall i de Navarro de Azuriaga. De l'arquitectura popular, els elements bàsics són de pedra, la fusta, la forja i el color vermellós de l'guix, mereixen especial menció la Casa de la Julianeta, la Casa del carrer de l'Doll i el carrer dels Azagra, sinuosa i recoleta , que ens submergeix autènticament en l'Edat Mitjana.
Gastronomia i Festes
La gastronomia es compon de plats forts: cuit, sopes d'all, sopes torrades, molles, xai a la pastora, conserva de porc, gaspatxos i, de postres, almojábanas.
La gastronomia s'enriqueix amb l'aportació de les truites de rius i torrenteres. També els bolets acompanyen, en les seves temporals aparicions, els saborosos plats amb guisats recordats d'antigues receptes casolanes, en què el xai o les aus de corral, en chilindrón, competeixen amb les magres i la resta dels productes de La matança.
La caça és abundant en espècies. Té una especial representació en el senglar i el cérvol com caça major, i els comuns llebre i perdiu.
També ofereix Albarracín entre els seus atractius un ampli programa de festes: Els Majos, el 30 d'abril; la Mare de Déu de l'Carme, al juliol; les festes patronals a mitjans de setembre; i els Festivals d'Estiu, amb actuacions musicals, de teatre, dansa, etc., durant el mes d'agost.
Una Naturalesa Rica i Diversa en l'entorn
Gran nombre de paratges d'interès paisatgístic - les fonts de la Bocachola, Cabrerizo, Escalador, Penya, Salut - i profundes goles excavades pel riu, així com denses pinedes envoltant a la calçada que va d'Albarracín a Bezas, faran les delícies dels visitants.
L'impressionant conjunt muntanyós de les Muntanyes Universals, la Serra d'Albarracín i la Serra de l'Tremedal, origina infinitat de paratges d'interès paisatgístic, amb fonts, merenderos, zones d'acampades i albergs de muntanya als voltants de gairebé tots els municipis d'aquesta Comunitat.
La Comunitat d'Albarracín.
A més de Albarracín, la comunitat està formada per diverses sesmas - pobles associats per a l'administració de béns comuns - Jabaloyas, Bronchales, Villar de l'Cobo, i Frias d'Albarracín. En total, 23 ajuntaments.
Formen part de la comarca altres pobles, que no pertanyen a la seva comunitat històrica: Gea de Albarracín, situat entre Terol i albarracín, a la vora del riu Guadalaviar, conserva els monestirs de les Caputxines i de Carmelites Descalces. A l'extrem sud, es troben Rubiales, Veguillas de la Serra, Alobras, Tormón i El Corb, on mereix atenció l'Església de l'Assumpció i la seva torre-campanar de segle XVI.
Índex sobre Aragó
Una col lecció de fotografies i il lustracions antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Pots contrastar aixó amb les fotografies actuals sobre Aragó.
i afegir al teu visualització unes imatges de Sant Jordi Patró de Aragó.
Tens una invitació a recórrer la Província d'Osca.
Localitza la situació d'Aragó en un mapa.
Sergio Sanz fa fotografies d'Aragó allà per on passa.
Albarracin |
Maestrazgo |
Mudejar |
Província |
Turisme Rural |
en Teruel |
Inici
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques
Geología |
Naturalesa |
Bestiari |
Índex Alfabétic |
Temátic |
Adreces Turisme |
Mapes
Aragón es así. Serrania de Albarracín Teruel, Terol, mudejar, Catala, Naturalesa, maps, Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Aragó es així.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
Espera acostar-Aragó a casa teva.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.