Apareixen en l'Arxiu de la Casa Ducal de Híjar uns documents molt cridaners, en la Sala 2ª, Lligall 263, uneixo de l'any 1744 i l'altre de 1745, que ens conten tots els actes en honor dels Ducs, amb motiu d'unes visites realitzades al nostre poble i sobre els quals va a aixecar acta Juan Antonio Valero, el escribano de la vila de Híjar. Podrà sorprendre'ns, potser, la gran pompa i boato, que van envoltar aquests actes. No obstant això, si coneixem el que suposava en aquells temps ser el Senyor d'un poble, ja no ens sorprendrà en absolut.
En aquesta època una part important de la població i del territori aragonès era de Senyoriu. El Rei havia cedit a una determinada persona parteix de la seva suprema potestat sobre uns homes i un territori. A partir d'aquest moment, el triat es coneixia com Senyor d'aquestes terres i les seves gents. Probablement el 1º Senyor de Híjar fos Pedro Fernández, fill de Jaime I el Conquistador. En l'any 1285 va signar la "Carta de poblament" amb els habitants de Híjar, davant el Notario Pedro de Arancis. La seva condició de Senyor es feia palès en la facultat d'administrar justícia i en el control que exercia sobre el Concejo o Ajuntament. Els vassalls havien de pagar determinats tributs, en senyal de reconeixement de la Senyoria. El Senyor podia contar amb altres privilegis econòmics sobre el comerç, forests, molins, forns, batanes, etcètera. Si el vassall volia moldre el blat, havia de fer-lo en el molí del Senyor, pagant, generalment, amb una part de la mòlta. Si el Senyor, a més, era propietari de terres ( Podia ser-lo de tot, de part o de res), l'explotació de les mateixes la realitzaven els camperols, pagant-li una quantitat. El poder senyorial tenia la seva expressió jurídica en la fórmula que repetien incansablement els textos: " té la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa, mer i mixt imperi " En Aragó, i per als Senyors laics, s'afegia " l'absoluta potestat ", que donava al titular la facultat de disposar lliurement de la vida dels seus vassalls, de qui era el jutge últim, sense possibilitat d'apel·lar contra les seves sentències.
El Senyoriu va ser la institució soci-econòmica capital del règim feudal, la columna vertebral del sistema. El Senyoriu dóna vida al règim feudal i aquest règim acaba quan finalitzen els propis Senyorius. I aquests acaben, en el moment que es porta a terme la Revolució burgesa, iniciada amb la Revolució francesa i en el nostre país, a partir dels diputats de les Corts de Cadis de 1812. Encara que, amb dificultats, pot dir-se que a Espanya el règim senyorial està finalitzat al començament de 1840.
Feta aquesta introducció, creo aclaridora, del que era un Senyoriu, i Híjar ho era, podem comprendre els textos següents, que vaig a transcriure amb tots els pèls i senyals i que són de la següent manera:
"Juan Antonio Valero, Hijodalgo, Escribano Públic de La seva Majestat ( Déu li guardi ), domiciliat en la Vila de Hixar i principal en l'Escrivania del seu Jutjat, i amb l'autoritat apostòlica per on vol Públic Notario, Certifico i dono fe i veritable testimoniatge als S. S., que el present veiessin, com en ella, avui dia de la data d'aquest que es conta a tretze dies del mes de Setembre de mil set-cents quaranta-quatre anys, va semblar davant el meu, dita escribano: Don Joseph Antonio de Llaura, Infanzón, veí d'aquesta aquesta Vila de Hïxar i com Apoderat que és del Exmo. Sr. Conde Duc i Sr. de Híxar, Marquis de Oraní, el meu Senyor va dir que respecte de que la seva Excel·lència havia determinat pujar el dia d'avui a l'Església Parroquial de Santa María , la Major, d'aquesta la seva aquesta Vila a visitar el Santísimo Sagramento de l'Altar i donar en ella gràcies a la seva Divina Majestat del feliç viatge, que aquest Exmo. Senyor i la Exma. Sra. Comtessa, Duquessa i Senyora de Híxar, Marquesa de Oraní, els seus Senyors i meus, havien fet a aquesta la seva Vila de Híxar; i fer-se precís per a resguard dels Drets i Regalies, que a La seva Excel·lència li competeixen, com a Senyor temporal que és d'aquesta la seva aquesta Vila de Hïxar, els quals igualment i de temps immemorial van competir als Exmos. S.S: Ducs i Senyors de Híxar, els seus antecessors; I que jo dita Escribano fes i atestés acte públic de la rebuda, que a aquest Exmo. Senyor, el meu Senyor, se li fes en aquesta Parròquia, amb tot la resta que passés fins a restituir-se a la seva Casa, oferint-me aviat a assistir a aquesta funció i havent amb efecte assistit a ella; Vaig veure Jo, dita Escribano que havent arribat aquest Exmo. Senyor, el meu Senyor a la porta d'aquesta Església Parroquial, amb toc i repic de campanes dobles, acompanyat dels de l'Ajuntament d'aquesta la seva Vila de Híxar, Capítol de Cavallers de Hijosdalgo i d'altres diferents persones particulars i de distinció d'aquest Poble, tots els seus vassalls; esperava a la porta d'aquesta Església Parroquial el Vicari i Beneficiats d'ella amb hàbits majors de Cor i amb el hisopo aquest Vicari va donar aigua beneïda a aquest Exmo. Sr, el meu Senyor, i seguidament ho van acompanyar fins al Presbiterio de l'Altar Major, on després d'haver fet una breu oració, es van entrar a la Sagristia uns, i uns altres es van pujar al Cor per a començar la Missa, i aquest Exmo. Sr., el meu Senyor es quedo al costat de la Creu de l'Altar Major i davant del banc, que tenen per a assentar-se els del Govern d'aquesta la seva aquesta Vila i havia una cadira de respecte, i davant d'ella el seu tapet i als peus dos coixins grans, tenint al seu costat esquerre i darrere el seu Capellà d'honor, D. Jaime Espinosa, Prevere Beneficiat d'aquesta Església, vestit amb hàbits majors de Cor, assegut en un tamboret ras, i havent conclòs de dir el Intróito de la Missa el Presti Diácono i Subdiácono i perfumades i encensades les relíquies i veles de l'Altar Major i encensat el Diácono al Presti, havent fet una cortesia D. Jaime Espinosa a aquest Exmo. Sr., el meu Senyor i amb reverència al Sagrament, va pujar les graderies de l'Altar Major i va rebre de mans del Subdiácono el incensario i amb reverència al Sagrament va baixar les graderies de l'Altar, i es va arribar al lloc i lloc, on estava aquest Exmo. Sr, el meu Senyor, i fent-li reverència ho va encensar per tres vegades i el mateix i amb les mateixes cerimònies va executar dita D. Jaime Espinosa, Capellà sobre dita, quantes vegades van encensar les relíquies i veles d'aquest Altar, durant aquesta Missa, i havent cantat l'Evangeli el Diácono i dut el Subdiácono el Misal al Presti, i adoradolo aquest dient les paraules : " Per evangelia dicta, deleantur nostra delicta "; després dit Jaime Espinosa va rebre en la seva mà aquest Misal i ho va dur on estava aquest Exmo. Sr, el meu Senyor i l'hi va donar a adorar, com en efecte va adorar; I D. Joseph Guallar, Beneficiat Sacristán, arribat el cas de donar la Pau, estant amb hàbits majors de Cor, i posada sobre el coll una pal·lia, va donar la Pau a aquest Exmo, Sr., el meu Senyor, i després Juan Soriano, el seu criat Sacristán la va pujar al Cor per a donar-la als Beneficiats d'aquesta Església, sense que cap altra persona dels quals assistien en aquesta Església l'adoressin, i conclosa aquesta Missa solemne i després d'haver celebrat Missa resada en el mateix Altar, D. Juan Espinosa, també el seu Capellà d'honor i Beneficiat d'aquesta Església, que va escoltar aquest Exmo, Sr., el meu Senyor, i tots els quals li acompanyaven sortir dit Cura acompanyat d'alguns Capitulessis amb hàbits clericals, i aquest Exmo., Sr., el meu Senyor amb aquests, aquest Ajuntament, Capítol de Cavallers Hijosdalgo i dites altres persones tots els seus referits vassalls, es va restituir a la Casa de dita D. Joseph Antonio de Llaura, on al present habita i resideix aquest Exmo., Sr., el meu Senyor ( que dono fe ) i perquè consti on convingui i necessari sigui i en resguard de les Regalies i Drets d'aquest Exmo., Sr., el meu Senyor, dono el present testimoniatge, que signe i signo com acostumo en aquesta Vila de Híxar, a tretze dies del mes de Setembre de mil set-cents quaranta-quatre anys, de les quals coses i cadascuna d'elles vaig fer i atesti acte públic i escriptura, la qual original queda en el meu Registre i nota que em refereixo.
En testimoniatge de debò.
Juan Antonio Valero, escribano.
El segon text de 1745, diu així:
Juan Antonio Valero, Hijodalgo, Escribano Públic de la seva Majestat (Déu ho guardi), domiciliat en la Vila de Híxar, principal en l'Escrivania del seu Jutjat, i amb l'autoritat apostòlica per on vol públic Notari; Certifico, dono fe i veritable testimoniatge als S. S., que el present veiessin, com en el dia catorze dels corrents, mes i any, el Exmo. Sr. Conde, Duc i Sr. De Híjar, Marquès de Oraní, el meu Sr., des del seu Lloc de La Pobla de Híxar, acompanyat dels de l'Ajuntament d'aquest Lloc, i de les Persones, que componen el Govern d'aquesta la seva Vila de Híjar, i de mi aquest i infraescrito Escribano, va passar a la Forest i terme d'aquesta la seva aquesta Vila i Partida cridada, Les Portolesas, on està situada una Ermita de San Isidro Llaurador, a fi de col·locar en ella una imatge d'embalum de dita gloriosa Sant, Pare, Patró i especial protector d'aquest Exmo., Sr., el meu Senyor, en l'altar del qual la seva Excel·lència va col·locar l'expressada imatge amb la seva corona de plata, a honra i glòria seva, i a fi d'augmentar entre els seus vassalls l'especial devoció a tan gran Sant, al com, a cost i expensas d'aquest Exmo., Sr., el meu Senyor, se li va festejar els sis dies immediats amb les seves festes solemnes, que van donar principi el dia quinze dels corrents, en la forma i manera següent; en aquest dia es va cantar en aquesta Ermita tercia, Missa solemne, a la qual van assistir els Llicenciats, D. Juan Espinosa i D. Jaime Espinosa Preveres i Capellans d'honor d'aquest Exmo., Sr., el meu Senyor, havent predicat les Glòries de dita Santa per a augment de la seva devoció per aquest Exmo., Sr., el meu Senyor, el Reverend Pare, fra Pedro Alfonso, religiós de l'Ordre del meu Pare, San Francisco d'Assís, i a la tarda es va cantar una Salvi i el Rosari; el dia deu i sis es va celebrar la festa en la mateixa forma per la Exma., Sra., la meva Sra., Comtessa, Duquessa i Sra. de Híxar, havent predicat les Glòries de dita Santa per a la mateixa fi, el Llicenciat D. Antonio La Cava, Prevere i Beneficiat de l'Església Parroquial de Santa María la Major d'aquesta la seva aquesta Vila; el deu i set es va celebrar l'expressada festa en la mateixa forma, havent predicat per la Exma., Sra., Comtessa d'Aranda, filla legítima i natural d'aquests Exmos., S. S., les meves S. S., el Llicenciat D. Antonio Lebra, Vicari de l'Església Parroquial de dita el seu Lloc de La Pobla de Híxar; el dia deu i vuit es va celebrar la festa pel Exmo., Sr., D. Pedro d'Alcántara Ximenez de Urrea, Abasta de Bolea, comte d'Aranda, havent predicat el Reverend Pare, fra Miguel Boned religiós d'aquesta Ordre; el dia deu i nou es va celebrar la festa per la Exma., Sra., Donya Ignacia María Abasta de Bolea, filla d'aquests Exmos., S. S., els meus Srs., havent predicat el Llicenciat, D. Valero Pala, Prevere i Beneficiat de l'Església Parroquial d'aquesta la seva aquesta Vila; el dia vint es va celebrar la festa pel Exmo., Sr., Duc, Pedro d'Alcántara i Silva, fill legítim dels Exmos, S. S., els meus Srs., comtes d'Aliaga i nét d'aquests Exmos., S. S., comtes, Ducs de Híxar, els meus Srs., havent predicat el Reverend Pare Predicador i Letor fra Sebastián Muñoz, Religiós de l'Ordre dels Serfs de María, Sra. Nostra; i a les festivitats de la qual van assistir en compliment de la seva obligació els referits Capellans, i el Llicenciat D. Antonio Valero de Llíria, Vicari de l'Església Parroqial d'aquesta la seva aquesta Vila de Híxar, assistint a la tercia amb hàbits majors de Cor, donant a l'en pau i sortir de l'Església a la seva Excel·lència aigua beneïda amb el hisopo aquest Vicari, en l'Església del qual segueix; en l'Ermita en compliment de les seves Regalies, se li tenia al costat de l'Evangeli una catifa amb el seu tapet, seguint-li darrere de la seva Excel·lència, els del Govern i Ajuntament d'aquesta la seva aquesta Vila de Híxar, i seguidament els del Lloc de Urrea de Gaén, els quals es van mantenir en aquesta partida i terme per a servir a la seva Excel·lència tot el referit temps, que anés del seu grat, obeint promptes els seus ordenis i concloses aquestes festivitats van acompanyar a aquest Exmo., Sr., el meu Sr., fins al Lloc de Urrea de Gaén, on va fer mansió al mig dia i a la tarda es va dignar la seva Excel·lència venir a fer nit a aquesta la seva aquesta Vila de Híxar, acompanyada dels de l'Ajuntament de Urrea, sent rebut la seva Excel·lència per les persones, que componen l'Ajuntament d'aquesta la seva aquesta Vila de Híxar. De les quals coses i cadascuna d'elles instat i requerit per Aquest Exmo., Sr., el meu Senyor, signe i llevant acte públic, havent-me trobat present a tot el referit, en aquesta la seva Vila de Híxar, a vint i un dies del Mes de Maig de mil set-cents quaranta-cinc. I perquè consti on convingui i necessari sigui depenent i requiriente d'aquest Exmo., Sr., el meu Senyor, dono el present testimoniatge, que signe i signo com acostumo en aquesta la seva aquesta Vila de Híxar, els expressats dia vint i un de Maig del corrent any.
En testimoniatge de debò.
Juan Antonio Valero, Escribano.
Els documents els he reflectit tal com apareixen, sense llevar ni afegir gens. Resulten en determinats moments pesats i reincidents en algunes expressions, però si apareixen tantes vegades determinats termes, serà per alguna raó. Si se cita moltíssimes vegades: Exmo, Sr, el meu Senyor, serà perquè cal adular d'una manera adequada al Senyor Duc. Algunes paraules, que apareixen, avui no s'escriguin així, les he conservat per a donar-li major autenticitat i verismo al relat. Jo, per a acabar, voldria fer unes breus reflexions en veu alta. Quina bones eren les relacions entre la Noblesa i el Clergat? On aquesta el poble sobirà?. Aquest text reflecteix perfectament la situació social, econòmica i política del món feudal, dels Senyorius. És una societat en la qual hi ha clarament una classe dalt, minoritària i plena de privilegis, i una altra baix, la gran majoria, desproveïda de tot i que estava sent sotmesa a una explotació insultante per a l'ésser humà.
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Índex alfabétic sobre Aragó
Un recull reproduccions artístiques antigues podrás comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
També pots conéixer les noves imatges de pobles i llocs.
i afegir al teu visualització unes imatges de Sant Jordi Patró de Aragó.
Gaudeix seus variades Comarques.
En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.
Mira els dibuixos a ploma de Miguel Brunet.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
Visita del Duc de Híjar al seu señorio en 1744 i 1745.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.