Dos anys va durar encara el lloc d'Huesca despues de la mort de Do Sancho Ramirez, i el dia 25 de novembre de 1096 va entrar en ella triomfant el rei Don Pedro I (1).
Aquest monarca va guanyar als musulmans els castells de Calasanz i de Pertusa (en 1099), la plaça de Barbastro (1100), i altres vàries.
En l'any 1102 espulsó sense dificultat dels seus últims asils als arabes fronterers de Catalunya, despues d'haver envaït i talat els camps de Saragossa.
Retirat a Osca, des que fallecio (1104) el seu fill únic Do Pedro, hagut en la seva esposa Berta, va sentir per aquesta pèrdua un dolor tan immens que li va dur en pocs mesos al sepulcre, on va descendir el 28 de setembre d'aquell mateix any.
Signatura o Signun regis |
---|
![]() ![]() A partir del signe del seu pare, Pedro Sánchez, crearà el qual pot ser considerat signe dels reis d'Aragó: un quadrilàter amb circulillos interns en els angles i una creu en el camp. La seva signatura en àrab la utilitza conjuntament per a evitar falsificacions. |
(1) Vuit dies abans de la seva entrada triomfant a Osca, Don Pedro habia dau als musulmans de Saragossa una sagnant batalla, que va obligar al rei de Saragossa Almostain-Billah-abu-Giafar a abandonar Huesca i a refugiar-se darrere dels murs de Saragossa. D'aquesta victòria guanyada en els camps de Alcoraz, data l'haver pres els reis d'Aragó per armes la creu de Sant Jordi en camp de plata, (doncs els historiadors aficionats a aparicions diuen que Sant Jordi va caminar a cavall en aquella batalla), i en els quadres de l'escut quatre caps vermelles que diuen representen quatre reis o cabdills moros que en aquella jornada van morir (Lafuente, Història d'Espanya, part. II, Llibre 2º, cap. III). |
R E Y E S D E A R A G O |
---|
CASA DE NAVARRA |
CASA DE BARCELONA |
RAMA DE CASTELLA |
UNION DE CASTELLA I ARAGON Monarquia Espanyola | |
---|---|
1516 | Juana I i Carlos I |
1555 | Carlos I (sol) |
1556 | Felipe I (II de Castilla) |
1598 | Felipe II (III de Castilla) |
1621 | Felipe III (IV de Castilla) |
1665 | Carlos II |
1700 | Felipe IV, (V de Castella) |
1701 a 1713 | Carlos, Archiduque d'Austria |
1724 | Luis I. |
1724 | Felipe IV, (per segona vegada) |
1746 | Fernando III, (VI de Castella) |
1759 | Carlos III. |
1788 | Carlos IV. |
1808 | Fernando IV, (VII de Castella) |
1808 | Isabel I, (II de Castella) |
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Un recull reproduccions artístiques antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Pots documentar-amb algunes publicacions sobre Aragó.
no et perdis el Mudéjar, Patrimoni de la Humanitat.
Com un Nil que creua el desert, el Ebre travessa l'estepa.
Hi ha altres pàgines sobre Aragó a Internet per completar la teva informació.
Mira els dibuixos a ploma de Miguel Brunet.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
Pedro I. Rei d'Aragó.
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Actualitza la informació que consideris obsoleta escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua esperança i futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.