Articulo aparegut en Heraldo d'Aragó el 1 de desembre de 1935. (Reeditat el 29 de juny de 2003).
Va passar per Saragossa un erudit català -de merescuda fama en la seva regió- que es va dignar ocupar-se dels nostres assumptes -filológicos- aragonesos; cosa rara entre gents a qui no sol interessar el de més enllà de les seves fronteres. Pel que és d'agrair -i agraïda queda- l'atenció. Però l'encert no va ser tan lluny com la voluntat.
Va publicar l'al·ludit escriptor -al passar, com dic- en un benvolgut col·lega una Nota de toponímia ibèrica sobre "Aragó" i diu, entre altres coses:
"El nom del riu Aragó, pel que sembla, li arrenca de la capçalera... Neix l'Aragó en els cims rocosos que envolten a Canfranc, altre toponimio tan ibèric com el del riu que estudiem... "Canfranc" està format de dues veus, el significat de les quals temps ha no són cap incògnita... El "ca" perseverando en les llengües d'Iberia, com pedra o roca, i donant origen al "cant", la "pedrera" i al català "cantonada". El "fran" és equivalent a "tallat a bec"... A l'obrir-se pas, el "Aragó", pels alts Pirineos, aprofundeix el seu jaç de tal manera que, en gran extensió, arriba a desaparèixer dels ulls de l'observador. És la característica d'aquestes profunditats i angosturas per on es fica el riu on radica el significat del toponimio... El "Aragó" en aquest lèxic ibèric, que persevera després de milers d'anys, unes vegades distanciat al lèxic actual, i altres sense variació alguna, significa profund congosto".
Especialitzat, pel que sembla, l'al·ludit escriptor en filologia ibèrica, li ha ocorregut el que a punts especialistes de qualsevol classe que siguin: que tot ho veuen a través del prisma de la seva especialitat. Diguin-lo, si no, tantes equivocacions mèdiques!
Perquè, qualsevol persona mitjanament culta sap que el nom de l'actual Canfranc -després d'haver passat per les formes Camp-franc i Cam-franc- significa i val Camp-franc, Territori lliure o Zona neutral... entre França i Espanya, com els hi ha en molts països. I encara els va haver més en èpoques que la guerra entre països veïns era gairebé permanent, i feia falta una faixa de territori neutral que poder entendre's en les indispensables treves.
Etimològicament el nom d'Aragó vol dir 'rius de la muntanya'
I ja es veu que el nom del riu i del Reyno d'Aragó gens té a veure amb la "capçalera" del riu, el qual tampoc neix, sinó que passa -ja mayorcito- per Canfranc.
Les fonts del riu Aragó (o, millor, "rius", perquè són dos: un que descendeix per Canfranc i, un altre, per Tiro -una vegada més dic que la h de fet és tan herejía com posar-li a un Sant Crist un tricornio de la Guarcia Civil-), cridat Aragó Sub-ordán ("accessori", "subordinat"); les fonts, dic, d'aquest riu dual neixen del mateix massís muntanyenc, amb doble curs cap a l'I. i cap al OE., formant gairebé una corba, que es tanca en Sant Ciria, en la canal (canal, com riu, és femení en aragonès) de Berdún.
I, a aquesta doble "personalitat" del riu, respon el seu nom, que és plural en l'idioma que procedeix: l'ibèric o basc-ibero. I, en la seva grafia primitiva, és Llaura-ue-on, pronunciat Aragüeon (encara, avui, en el parla judeo-hispà-marroquí o Hahitia, la paraula farga -i les anàlogues a aquesta- s'escriu farga i es pronuncia com la primera, prevalent la grafia arcaïca espanyola, segons nosaltres mateixos hem allí comprovat). Però, desfent el diptong ue en o (menjo, d'os, "ossada", i, de buit "oquedad"), resulta Llaura-go-on. Així, amb dues oes, que no es pronuncien per cacofonia, com tampoc es pronuncien, encara que s'escriguin, les dues oes de "cooperativa", sinó que tots diem coperativa, simplement.
Buidant això (no cal oblidar que fem un treball de vulgarización), assenyalem que el on és la desinència de genitiu de plural en basc-ibero (la n és signe d'aquest nombre gramatical -com la s ho és en espanyol- i el on, de genitiu); el güe o gua (l'a primera és intensiva, com en a-palear, de "pal"; a-cabar, de "cap", i significa genèricament això: aigua... "aigua corrent", que és riu.
En documents antics de Sangüesa -altre compost de güe o gua, "riu" - es diu, a l'Aragó, el Góa o Guá Major, per ser el riu més cabalós dels tres que allí s'ajunten: el Irati, el Onsella i l'Aragó.
I com llaura val en ibero "penya" o muntanya (Aralar, Llaura-naz, Llaura-n, etc.), ja tenim aclarits els tres components del Llaura-go-n, que significa per tant: Ríos de la muntanya, o, de la muntanya rius, literalment, anteposada la paraula "regida" a la "regente", segons es fa en llatí (Dei gratia), en anglès (Robert-són, el "fill de Roberto") i en espanyol, encara que només en la versificación: "de l'au les plomes", i àdhuc en prosa: cornicorto, cuelli-llarg, etcètera.
Igual valor i significació tenen: el ric Arga, per Argua, i els varis Arvas o Arruas (que malamente solen escriure's amb b) de Biel, de Farasdués, etcètera.
Aquesta és, doncs, l'etimologia del nostre Aragó, que gens té a veure amb Canfranc.
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Conceptes en ordre alfabétic sobre Aragó
Una col lecció de imatges guardades del temps amb les millors il.lustracions històriques.
També pots conéixer les noves imatges de pobles i llocs.
de molt interés és també la heráldica municipal i institucional.
Tens una invitació a recórrer la Província de Terol.
La naturalesa aragonesa és rica i variada.
Observa fotografies de paisatges.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
El nom d'Aragó segons Gregorio García-Aresta.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.