Les llegendes més antigues d'Aragò es funden unes en passatges de la Sagrada Escriptura interpretades per l'historiador Josefo, atribuint a Noé i a Tùbal la primera població d'Aragó, unes altres es refereixen a Abides, Gerión, Hispalo, Hespero, Ulisses, els Argonautas i Bacus, sent les mes famoses les dels Hèrcules egipci-tirio i tebano.
La vinguda d'Hèrcules a la Península Ibèrica.
La vinguda a la peninsula d'Hèrcules era tradició admesa en la antiguedad, se li va donar cult en tota la Península, des dels Pirineus a l'estret de Gibraltar, sent considerat com el déu de la força i de la guerra.
Atribuïen els grecs a Hèrcules la construción de la gran via Heraclea, molt cuidada i vigilada pels habitants de cada regió que atravesava, els quals amb les seves persones i béns, responien de tot greuge o dany causat als caminantes ja indigenas, ja grecs. Aquesta via Heraclea després la va fer cridar Augusto via Augusta.
Afirmen els autors clàssics i els historiadors musulmans l'existència en l'Estret d'una colossal estàtua que parecia d'or, la qual tenia una clava o bast en la mà, havent al seu costat les columnes, simbolo de la força i al mateix temps emblema de l'heroi.
Colònies Cartagineses a Espanya
Els cartaginesos, a més de les seves gents, que van establir a Cartagena, van portar molts libiofenicios a Espanya, entre ells els mastienos, o mazitanos comarcanos de Cartago; els elbestios o selvisinios; els bàstulos; els laletanos que es van establir en Barcino (Barcelona); els lysitas (lusos i lusitanos), els asturians, els carpetanos i els vácceos.
En record de Saldu (Bujia) van fundar la Salduba del Mediterraneo i la Salduba de l'Ebre (Zaragoza), i en el del Barbastro bástulo el Barbastro aragonés.
Tradicions del regne de Pamplona i Aragó en els segles VIII, IX i X
Vuit són les tradicions d'aquest temps en la Vasconia sud-pirinenca: la de la mort de Abderrahmán I en el Roncal, la de Rolando en Roncesvalles, la de San Miguel de Aralar, la de La nostra Senyora de Uxué, la de Garcia Ximenes i la seva elevació al tron, la de la cautividad de García Iñiguez pels normandos, la del naixement de Sancho Abarca i la de l'adopció de Do Ramiro per Donya Munia la Major per la bocamàniga i el cabezón.
També a Astúries existeix altra tradició referent a Sancho el Major, que fa refencia a la seva mort.
- La primera es refereix a la presó de Abderrahmán I i la seva mort per una fera dona roncalesa.
- La segona, a les fetes i mort de Rolando o Orlando, traït per Angélica la bella i el moro Medoro.
- La tercera, al crim de Teodosio de Goñi, a la seva penitència i al miracle de San Miguel in Excelsis, venerat en Aralar.
- Referent a la imatge de la Verge descoberta per una coloma miraculosa és la quarta.
- La cinquena rememora la reunió en la cova del Pano de tres-cents cavallers, congregats pel anacoreta Otón o Vot, que van nomenar a Garcia Ximenes per cap, qui va vèncer als musulmans en Ainsa (1).
- La tradició de la cautividad de Garcia Iñíguez és la qual dió lloc a la llegenda del Cavaller del Cigne, confosa popularment amb la llegenda dels set infants de Lara.
- El naixement sobrenatural de Sancho Abarca, després de morta pels musulmans la seva mare en la vall de Aybar, la refereix en la seva crònica el principe de Viana (2).
- Refiérese que Ramiro, fill de Sancho III i de la senyora de Aybar, va defensar l'honor de la dona del seu pare, per la qual cosa Donya Muñia la Major li va adoptar per la bocamàniga i el cabezón i li va donar el señorio d'Aragó, que havia rebut com dot al casar-se amb Sancho el Major (3).
- En Astúries, a l'anar Sancho III a visitar les relíquies de la Càmera Santa, va morir al febrer de 1035, segons la Crònica General; però hi ha tradició publicada per Rada i Delgado, recollida en una llegenda que va titular: "Si la hicísteis en Pajares, pagaréisla en Campomanes", en la qual es diu fué assassinat en Campomanes al peu de les muntanyes de Pajares, per un pare o espòs ofès.
Les cròniques franques cortesanas presten poca consideració a la mort de Rolando suposadament en Roncesvalles, que assenyalen com una petita escaramuza dels àrabs contra els bagatges de l'exèrcit de Carlomagno. En canvi els poemes francesos i els romanços espanyols afirmen la seva importància, anontando alguns que els francs van fugir fins a les ribes del Bidasoa:
Carlomagno a la seva pairia
la perdio en Fuenterrabia.
També conten que van ser caçats els francs pels seus enemics, quan diuen:
Mala la vas haver francesos,
la caça de Roncesvalles.
Creació de la monarquia aragonesa per elecció.
La monarquia aragonesa va ser electiva en origen, quan van triar a Iñigo Aresta "Ens valem tant com vós i que tots els junts podem mes que vós, us fem Rei, si ens gobernais bé, si no, no", i la importància de complir els furs o acords entre governant i governats.
Això era comú en tots els pirineos doncs existeixen exemples tant per a Aragó, com Navarra, Sobrarbe, Ribargorça, etc.
A la mort de Gonzalo es tria a Ramiro I com rei de Sobrarbe i Ribargorça.
A la mort d'Alfonso I el Batallador, a Aragó es tria per rei al seu germà Ramiro II el Monjo, mentre Navarresa fa el propi amb Sancho el restaurador.
A la mort de Martin l'Humà, al no deixar descendència, en el COMPROMÍS DE CASP salio triat Fernando I de la casa de Trastamara.
(1) En la "Cronica Navarresa", cap. V, pàg. 34 i 35, diu el principe de Viana, "que es van recollir a Aragó, amb el comte de Aznaréz, fasta tres-cents cristians; és a saber en una forest cridada Oruel, prop de la ciutat de Jaca, i uns navarresos, que habitaven en l'antiga Navarresa, amb el comte García Jiménez".
(2) "Cronica Navarresa", cap IX, pàg. 47 i 48. La tradició no es refereix a Sancho Garces I, doncs aquest a més del seu germano Fortún Garcés, va tenir altres dos germans menors, fills de Garcia Iñíguz i de Donya Urraca, germana d'Alfonso III d'Astúries; el cronista va equivocar a Donya Urraca amb Donya Andregoto, princesa d'Aragó.
(3) Diversos autors diuen que Donya Caya era filla de Gonzalo d'Aragó i fué primera dona de Sancho III el Major.
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Conceptes en ordre alfabétic sobre Aragó
Un recull imatges antigues amb les millors il.lustracions històriques.
Les fotografias actuals et mostraran un Aragó actiu.
no et perdis el Mudéjar, Patrimoni de la Humanitat.
Gaudeix seus variades Comarques.
Localitza la situació d'Aragó en un mapa.
Observa fotografies de paisatges.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
Historia d'Aragó. Aragon es así. Mites en la història d'Aragó. Túbal i els mites fundadors., Huesca, Teruel Zaragoza. Aragó, Osca, Terol, Saragosa, Catala, Naturalesa maps, Asociacio Cultural Aragon Interactivo Multimedia.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.