Articulo publicat per Miguel Caballú Albiac, membre del SIPA, en Heraldo d'Aragó el 5 de Juny de 2002.
Vam aprendre en l'amorosa geografia de la infància que la superfície d'Aragó són una mica més de 47.000 quilòmetres quadrats. Després hem pogut comprovar que això no és cert, que Aragó és molt més. Quan un surt al Mediterrani, la presència aragonesa ès encara rellevant. Es pot gaudir en la illa de Ischia, assegut en una terrassa de la Piazza Aragona, enfront del Castello dei aragonesi, al que s'accedeix pel posa't d'Aragó. El gaudi refrescant arriba a limitis suprems quan al gust i a la visió s'uneix la reflexió i es condimenta la informació amb una mica d'orgull, espolvoreado d'autoestima, i amb unes gotes d'enyorança. De vegades, el resultat és un bon cabreig.
El cabreig ve que en la reflexió se't apareix la vintena de castells aragonesos de Sicília o sud d'Itàlia, on cada dia es restaura afegint valor a uns monuments que simultàniament van perdent aragonesismo, perquè es van esborrant les claus del seu origen. I un segueix cabrejat quan recorda el relat que en els seus patis d'armes reciten els bienintencionados sicilians, calabreses o napolitanos, amb abundants referències al gòtic català, o a la dinastia de Barcelona.
Dóna igual, per exemple, prendre't el refresc en Rodas, en la plaça del Museu Arqueològic, a l'inici del Carrer dels Cavallers. Els cavallers de Rodas, després de Malta i sempre de l'Hospitalària i Sobirana Ordre Militar de San Juan, van construir en aquest carrer la Casa de la Llengua d'Aragó, per a atendre als pelegrins d'aquella terra nostra molt ampliada. El carrer pot ser la més bella de quantes enfonsen els seus fonaments en el medievo i les Cases de les diferents Llengües territorials estan restaurades i en ús exquisit. Només falta la Casa de la Llengua d'Aragó. I si algú passeja per les imponents muralles de Rodas, podrì veure l'obra de l'aragonès, de Munébrega, Juan Fernández d'Heredia, Gran Maestre que, a més de mil coses que serien relatables per a orgull d'aragonesos actuals, va posar portes i armes heràldiques en els llenços defensats pels aragonesos i que encara es diuen d'Aragó.
El mateix diríem sobre els territoris de Sardenya, Malta, Tunis, o de l'Europa peninsular, com el sud de França cada vegada més allunyat d'Aragó, la Cerdaña ja solament prolongació catalana o Aviñon on l'ombra de Benedicto XIII es projecta dia a dia més feblement.
I el Castelnuovo de Nàpols? Alfonso V es va posar en marbre blanc amb tot el seu seguici en el majestuós pòrtic acastillado d'entrada, en pla tan renaixentista i atractiu que va agradar reinterpretarlo el pintor Villaseñor en la Diputació de Saragossa en el seu Saló de plens. Així es va portar el record de la glòria d'Aragó aquí, a Saragossa, però la meva reflexió va pel camí invers: és necessari "exportar" de nou la presència aragonesa pels antics territoris de la Corona. Cal transportar la nostra realitat actual allí.
Ja se sap que la política exterior és competència de l'Estat espanyol, i fins a la promoció turística internacional li correspon. El nostre enteco Estatut de Autonomia no dóna per a més. Però potser hauríem de mirar-nos menys el llombrígol i no limitar les nostres aspiracions al territori actual. L'ambició cultural no ha de tenir límits. Aragó pot i ha de perllongar les seves arrels on les va haver i on lamentablement queden cada vegada menys. Potser no s'hagi pogut anteriorment per falta de recursos o de suports als estudiosos que amb els seus treballs posen d'actualitat una realitat passada, que, no ho oblidem, pot influir a millorar la nostra projecció present.
Cada entitat val el que valen les seves relacions. Aragó té la possibilitat de tendir ponts i llaços que li duguin culturalment a tot el Mediterrani. Que ningú se sorprengui, però tendits els ponts vénen les relacions comercials, la indústria, el comerç, les trobades, els intercanvis, el turisme ... la riquesa material. Alguna Comunitat ja s'ha adonat.
En qualsevol dels territoris de la Corona d'Aragó s'ensopega amb cognoms d'origen aragonés. En qualsevol torre desmochada enfront del Mare Nostrum s'oculten emblemes de Lluna, Gurrea, Cornel, Alagón, etc. Qualsevol catedral o església manté capelles amb devocions aragoneses, i guarda sepulcres i laudas funeràries de personatges aragonesos, de vegades regis. En qualsevol poble o ciutat mediterrània són venerades reléquies o se celebren festes i tradicions populars heretades dels aragonesos.
Però hi ha molt poc de presència actual. Ni carrers ni places estan dedicades a Aragó. No hi ha entitats culturals, universitats a part, que defensin el nostre passat per a enriquir el present. Ni fullets que recordin les petjades aragoneses, apropiades a cada moment pel mès fort. Ni guies turístics que entenguin la sorprenent entitat de la Corona d'Aragó i sèpiguen que això que explica que el Rei de Catalunya era principe de Saragossa no és cert.
Aragó és molt més que els 47.000 quilòmetres de la seva geografia. Alguna cosa cal fer perquè es reconegui i es rendibilitzi. Els aragonesos, que en feliç frase d'insigne erudit som pocs, però no poc, hem d'assumir el compromís i calibrar els avantatges d'una política d'expansió fronterera virtual, recolzada en l'art i la història. Una política que correspondria al nostre Govern Autònom, a les nostres entitats culturals, socials, económiques ... Aragó no som molts, però podem ser molt.
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Índex alfabétic sobre Aragó
Una col lecció de imatges que atresoren anys amb les millors il.lustracions històriques.
Pots contrastar aixó amb les fotografies actuals sobre Aragó.
la realitat simbólica es representen en els seus banderes.
Digne de veure és el Parc Natural de la Devesa del Moncayo.
En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.
Observa fotografies de paisatges.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
Aragó és molt més. Historia d'Aragó
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.