La Illa.
Et gustaria trobar la petjada d'Aragó en una illa tan suposadament perduda a la meitat del mar Mediterraneo menjo és Malta, doncs aquí et recomano un entretingut passeig per una ciutat de bon tros caracter com és La Valletta Cabdal de la República de Malta.
Entrant per la porta
La principal terminal d'autobusos de Malta es troba al costat de la Porta de la Ciutat de la Valeta (City Gate of Valleta). Domina aquesta àrea la font del Triton, dissenyada per un escultor modern de Malta en 1959.
L'entrada principal a la ciutat de La Valeta és la tercera que es fa en aquest lloc. Originalment, com era normal en el segle XVI en les ciutats fortificades, l'entrada solament era un forat en la roca. Mas tard va ser reconstruída per la pròpia Ordre a major grandària, i durant el segle XIX va ser remplazada pels anglesos, provellendo una entrada monumental a la ciutat. L'actual és de 1960 remodelada per al seu ús amb el trafico.
Originalment coneguda com Porta de Sam Jorge (Porta Sant Giorgio), va ser renombrada Porta Real durant el segle XIX. Els maltesos es refereixen a aquesta porta menjo "Putirjal"
Cavaliers - Santiago i San Juan
En terminos militars cavalier és cadascun dels cinc forts en la principal línia de fortificacions. Són usualment majors que les fortificacions dels alrrededores i doten de millor protecció a la línia de tropes del front. Actualment Cavalier Santiago està sent restaurat com llar del National Arts Centri, el Cavalier San Juan està sent usat com Ambaixada de l'Ordre de sant Juan.
Els Albergs (Auberges)
Quan els Cavallers de l'Ordre de San Juan van construir Valletta, també van construir un nombre de residències nacionals, o albergs, que com se'ls coneix. Aquests edificis estatals pertenecian a les diferents llengües que formaven part de l'Ordre. Cada llengua tenia el seu propi edifici en el qual els cavallers de menor grau podian tenir les seves pròpies dependències. AL mateix temps cada reunió de la mateixa llengua es feia en el seu edifici, d'acord amb les celebracions en connexió amb la seva nacionalitat.
Fora de les vuit llengúes que sostenien l'Ordre, solament set tenian el seu propi edifici en Valletta. Desgraciadament no tots aquests edificis han sobreviscut però aquells que romanen conserven el seu caracter. Els edificis originals van ser tots construìts segons els plánols de l'arquitecte maltes Gerolamo Cassar. Durant els segles XVII i XVIII, van ser renovats segons els gustos dels seus epocas, i alguns d'aquests edificis van ser canviats completament.
Alberg d'Aragó (Auberge d`Aragon)
El més petit de tots els albergs, va anar originalment construït durant els cinc anys de la construcció de Valleta. Construït amb els plànols preparats per l'arquitecte maltes Cassar, l'edifici va ser centrat al rededor d'un pati. Roman d'una peça, amb la unica addició arquitectònica reseñable del portico frontal del segle XIX en l'entrada principal.
Durant el període engonals va ser usat com residència d'arquebisbe Anglicà, i quan Malta va obtenir l'autogovern en 1961, va ser usat com oficina del Primer Ministre de Malta. Permanecio així fins que en 1970 les oficines del Primer Ministre van ser trasferidas a l'alberg de Castella. Actualment és seu del Ministeri de Finances.
Església de la Verge del Pilar
Al ser Valletta la cabdal, alberga un bon nombre d'esglésies i capelles. Així com cada llengua o nacionalitat es va fer les seves pròpies esglésies la d'Aragó, situada al costat del seu alberge, està dedicada a la Verge del Pilar.
Està situada en el nombre 49 de la West Street, és obra de 1670, i ara està sota la custòdia de monges franciscanes. Per a visitar-la cal cridar al timbre de la porta de l'esquerra perquò et habran i te l'ensenyin.
Co-Catedral de San Juan (St. John's Co-Cathedral)
Un dels grans tresors artístics de les illes Malteses és indubtablement la Co-Catedral de San Juan, que precedeix a l'Església Conventual de l'Ordre de San Juan. La façana d'aquest edifici és molt austera, construít en el típic estil arquitectonico manierista de finals del segle XVI, l'interior és una festa de color i moviment, i d'excel.léncia artística en variades formes. Construìt amb els plánols preparats per l'arquitecte maltes Gerolamo Cassar i completat en el 1577, l'església va ser immediatament presa per l'autoritat central de l'Ordre Les capelles dels laterals van ser distribuídes entre les vuit llengúes de l'Ordre, i així la forta competéncia per la situació va conduir el seu desenvolupament.
Durant la segona meitat del segle XVII l'artista italià, Mattia Preti va ser convidat a Malta i va donar per si mateix la forma a l'interior d'un dels Barrocs interiors més fins. Les bovedas mostren diversos episodis de la vida de San Juan, mentre les bases de les capelles estan dedicades al sant patró de cada llengua particular. El paviment consisteix en escuts multi-acolorits, i els noms gravats en aquests són els fills de les famílies europees que van servir amb l'Ordre de San Juan.
Com no podia ésser d'altra manera un magnífic quadre de "Sant Jordi matant al Drac" presideix la capella de la Llengua d'Aragó i Navarra. (Actualment està en procès de restauració a Roma) i va anar dels primers quadres pintats per Mattia Preti.
La pintura narra la salvació de la ciutat de Silena a Líbia. En la part superior un angel porta l'ensenya de Sant Jordi (la llengua de Navarra i Aragó forma el seu emblema ajuntant els seus escuts).
La capella de la Llengua aragonesa està dedicada a Sant Jordi, i ocupa el segon lloc per la dreta. A més del gran quadre de Sant Jordi , també conté els corresponents monuments als grans Maestres, Ramón Perellós, Martín de Redín i Rafael Cotoner, així com el busto del seu germá Nicolás. Aquests monuments grandilocuentes narren les seves victóries sobre els turcs.
Altres sants com San Lorenzo, San Fermín i San Francisco Javier acompanyen a Sant Jordi en la capella.
Lista Cronológica de los Reyes de Aragón
| R E Y E S D E A R A G O |
|---|
| CASA DE NAVARRA |
|
CASA DE BARCELONA |
| RAMA DE CASTELLA |
| UNION DE CASTELLA I ARAGON Monarquia Espanyola | |
|---|---|
| 1516 | Juana I i Carlos I |
| 1555 | Carlos I (sol) |
| 1556 | Felipe I (II de Castilla) |
| 1598 | Felipe II (III de Castilla) |
| 1621 | Felipe III (IV de Castilla) |
| 1665 | Carlos II |
| 1700 | Felipe IV, (V de Castella) |
| 1701 a 1713 | Carlos, Archiduque d'Austria |
| 1724 | Luis I. |
| 1724 | Felipe IV, (per segona vegada) |
| 1746 | Fernando III, (VI de Castella) |
| 1759 | Carlos III. |
| 1788 | Carlos IV. |
| 1808 | Fernando IV, (VII de Castella) |
| 1808 | Isabel I, (II de Castella) |
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Conceptes en ordre alfabétic sobre Aragó
Una col lecció de reproduccions antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Mira també les imatges de natura a Aragó.
la informació territorial es reflecteix en els Mapes sobre Aragó.
Digne de veure és el Parc Natural de la Devesa del Moncayo.
En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.
Observa fotografies de paisatges.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
La Petjada d'Aragó a Malta. Historia d'Aragó.
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
Espera acostar-Aragó a casa teva.
Aigua a Aragó, salut i benestar
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.