El quadre de la Campana d'Osca que es pot admirar en l'Ajuntament de la ciutat, és la representació més difosa d'aquesta coneguda llegenda oscense. Va Ser pintat en 1880 pel palentino José Casado del Alisal (1832-1886) durant una estada a Roma. Es tracta d'un quadre a l'oli, amb unes dimensions de 4,69 x 3,62 m., i és propietat del Museu Nacional d'Art Modern, que ho va cedir en dipósit a l'Ajuntament d'Osca en l'any 1950.
Campana de Huesca
La Llegenda de la Campana d'Osca, apareix per primera vegada en la Crònica de San Juan de la Penya (segle XIV).
En aquesta Crònica es conta que els nobles aragonesos desobeçen al seu rei, Ramiro II el Monjo (que va ser rei d'Aragó entre 1134 i 1137), tenint aquells al regne sumit en el desordre. El monarca va decidir llavors demanar consell al que havia estat el seu mestre en el monestir francés de San Ponce de Tomeras, en el qual Ramiro havia estat monjo.
El seu antic mestre, va conduir al missatger del rei a l'hort del monestir i per tota resposta, va tallar les cols que més sobresortien dient-li que contés al seu rei quant havia vist.
Ramiro, al conéixer el succeït, va comprendre que l'hort simbolitzava el seu regne i que les cols eren els seus nobles més poderosos.
Decidit ja a acabar amb la noblesa, el rei va convocar Corts a Osca, pretextando per a això que volia fer una campana tan gran, que s'escoltés en tot el regne.
Però quan els principals nobles arribaven a palau, els homes de Ramiro els detenien i decapitaven immediatament.
Després d'aquest cástig, Ramiro II va aconseguir retornar la pau al seu regne.
La Crónica de San Juan de la Penya xifra en 15 els nobles executats. Casado del Alisal només ha pintat 13 caps, però ha volgut formar amb elles una campana: dotze caps formen un circulo en el sòl, com si fossin la base de la campana, i altra més (la del més rebel segons conten) està penjada d'una corda a manera de badajo. L'escena representada en el quadre recull el moment que Ramiro II mostra la seva terrible campana a la resta dels seus nobles.
D'acord amb una tradició molt arrelada a Osca, el lloc que es van succeir tan sagnants fets és la sala del palau dels reis d'Aragó (que forma part en l'actualitat del Museu Provincial) coneguda com Sala de la Campana.
Però, ... la Campana d'Osca, és només una llegenda o amaga una realitat històrica?....
La història d'un governant que sol.licita consell sobre com afermar el seu poder i obté com tota resposta el cort d'unes plantes (després del que decideix executar als seus súbdits més poderosos), apareix ja en diferents autors d'época grega i romana (Herodot, Aristòtil, Tito, ... ).
Aixó sembla indicar que la llegenda de la Campana d'Osca copia aquests models antics i no està basada per tant en fets històrics.
No obstant això, sabem que si va ocórrer una mica estrany amb la noblesa en aquest moment.
Els Anales Toledanos Primers donen aquesta notícia per a l'any 1136, durant el regnat de Ramiro II:
"Van matar les potestats a Huesca".
I per la Crónica d'un historiador árab, lbn Idari, coneixem que el rei aragonés va ordenar decapitar a set dels seus principals nobles, perqué havien assaltat una caravana musulmana de mercaderies que es dirigiria a Huesca, violant amb aixó el tractat de pau que Ramiro el Monjo havia concertat amb el governador àrab de Valéncia i Múrcia.
Aquests fets estan probablement en l'origen históric de la llegenda de la Campana d'Huesca, i posteriorment van ser embellits en la Crònica de San Juan de la Penya a partir d'històries preses de l'Antiguitat clàssica.
Campana de Huesca Sala Historica
R E Y E S D E A R A G O |
---|
CASA DE NAVARRA |
CASA DE BARCELONA |
RAMA DE CASTELLA |
UNION DE CASTELLA I ARAGON
Monarquia Espanyola | |
---|---|
1516 | Juana I i Carlos I |
1555 | Carlos I (sol) |
1556 | Felipe I (II de Castilla) |
1598 | Felipe II (III de Castilla) |
1621 | Felipe III (IV de Castilla) |
1665 | Carlos II |
1700 | Felipe IV, (V de Castella) |
1701 a 1713 | Carlos, Archiduque d'Austria |
1724 | Luis I. |
1724 | Felipe IV, (per segona vegada) |
1746 | Fernando III, (VI de Castella) |
1759 | Carlos III. |
1788 | Carlos IV. |
1808 | Fernando IV, (VII de Castella) |
1808 | Isabel I, (II de Castella) |
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Una col lecció de fotografies i il lustracions antigues amb les millors il.lustracions històriques.
Mira també les imatges de natura a Aragó.
la realitat simbólica es representen en els seus banderes.
Espectacular i únic és el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
Localitza la situació d'Aragó en un mapa.
Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
La campana d'Osca. Part de mite i de realitat. istoria d'Aragó
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una activitat cultural.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.