Va succeir al seu germà per haver mort aquell sense successió. En 1109 es va casar amb Donya Urraca, filla única i hereva d'Alfonso VAIG VEURE de Castella i de Constança de Borgoña, de manera que el Batallador va tenir en les seves mans els dos regnes d'Aragó i Castella, però la discòrdia que no va trigar a esclatar entre els consortes, va ser origen entre aragonesos i castellans de continus combats que van durar fins a la mort de Donya Urraca, esdevinguda en l'any 1126. Alfonso vencio als musulmans en més de cent batalles o combats, els va prendre successivament Tudela, Zaragoza (1118), on establecio cort, Calataiud (1120), Bubierca, Alhama, Ariza i Daroca, despues de la batalla de Cutanda.
En l'any 1125 va emprendre amb éxit una atrevida espedición a Andalucia: arribo fins a Motril.
Volvio a les seves terres havent batut a tots els reyezuelos que es oponian a la seva marxa, i va dur aconsegueixo al regne d'Aragó, on es van establir més de deu mil mossárabs.
Això va succeir en l'any de 1126, el mateix que va morir Donya Urraca i que va ser proclamat rei de Castella el seu fill amb el nom d'Alfonso VII. El Batallador va voler fer prevaler els seus pretesos drets sobre Castella, i a aquest efecte es va avançar fins a Paláncia, on va trobar l'exercito del seu fill polític; però la batalla no es dió per la intervenció dels prelats dels dos regnes. La treva que llavors es concerto (1127) es convirtio en pau definitiva dos anys despues (1129), i des de llavors el Batallador no entro més a Castella. Es va apoderar de Baiona, a França, en l'any 1131, i en el 1133 del castell de Mequinenza, situat en les confluéncies dels rios Segre i Ebre. L'any següent va assetjar Garrotxa, i va perir en una gran batalla que es va donar al peu dels murs d'aquesta plaça.
Viendose sense fills, Alfonso I havia fet en l'any 1131, estant davant de Baiona, un testament, que va ratificar dos anys despues en Sariñena, en el qual va declarar hereus i successors de tots els seus regnes i señorios, per parts iguals, al Sant Sepulcre i als cavallers del Tremp, i als hospitalaris de Jerusalen. Però aquesta disposició va quedar sense efecte. Mort ell, van tornar a separar-se les corones de Navarra i Aragó, reunides per espai de cinquanta anys. Els navarresos van triar per rei a do García Ramírez, fill de l'infant Don Ramiro, que va casar amb la filla del Cid, i els aragonesos a Do Ramiro, germá d'Alfonso I i monjo en el monestir de Saint Pons de Thomieres, prop de Narbona.
Alfonso I, després de la conquesta de Saragossa, va fundar en 1122 la Militia Caesaragustana, la primera Ordre Militar d'Espanya, que va obtenir els beneficis de croada permanent.
| Signatura o Signun regis |
|---|
 Aquest serà el signe que usarà Alfonso Sánchez, el Batallador. |
Lista Cronológica de los Reyes de Aragón
| R E Y E S D E A R A G O |
|---|
| CASA DE NAVARRA |
|
CASA DE BARCELONA |
| RAMA DE CASTELLA |
| UNION DE CASTELLA I ARAGON Monarquia Espanyola | |
|---|---|
| 1516 | Juana I i Carlos I |
| 1555 | Carlos I (sol) |
| 1556 | Felipe I (II de Castilla) |
| 1598 | Felipe II (III de Castilla) |
| 1621 | Felipe III (IV de Castilla) |
| 1665 | Carlos II |
| 1700 | Felipe IV, (V de Castella) |
| 1701 a 1713 | Carlos, Archiduque d'Austria |
| 1724 | Luis I. |
| 1724 | Felipe IV, (per segona vegada) |
| 1746 | Fernando III, (VI de Castella) |
| 1759 | Carlos III. |
| 1788 | Carlos IV. |
| 1808 | Fernando IV, (VII de Castella) |
| 1808 | Isabel I, (II de Castella) |
Interes
Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.
Índex sobre Aragó
Un recull imatges antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Les fotografias actuals et mostraran un Aragó actiu.
la realitat simbólica es representen en els seus banderes.
Tens una invitació a recórrer la Província d'Osca.
Hi ha altres pàgines sobre Aragó a Internet per completar la teva informació.
Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.
Conceptes |
Edat Antiga |
Edat Mitjana |
Moderna |
Contemporanea |
Historia d'Aragó
Corona d'Aragó |
Militia Caesaragustana |
Arabes i musulmans |
Naixement |
Reyes d'Aragó |
Monarquia
Mudéjar |
Islam |
Arxiu històric Huesca |
Museu Provincial Huesca |
Museu Provincial Saragossa
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Comarques |
Indice Alfabétic |
Mapes
Alfonso I El Batallador. Historia d'Aragó.
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó (Espanya)
Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos
Avís Legal.
Aquesta activitat de la l'Associació Aragó Interactiu i Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
L'aigua esperança i futur
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.