Entre els ornaments heràldics, que són elements accessoris de l'escut, no entren els motius ornamentals de l'artista, sinó els que tenen veritable significació en el terreny de la dignitat o noblesa.
Son los nueve que siguen: timbre, la cimera, los lambrequines, las insignias, la divisa, las condecoraciones, los soportes y tenantes, el pabellon real y las banderas.
Adorns heràldics
timbre heràldic és la coberta que va sobre l'escut, per distingir la noblesa de què el fa servir, i varia segons la dignitat eclesiàstica o civil de la persona a qui es refereix. S'enumeren les següents formes de timbres: tiara, capelo, corona, birret, elm .
Adornos heraldicos religiosos
La tiara, que és timbre pontifici, es representa amb tres corones ducals; el capel de cardenal es dibuixa de color vermell i porta pendents en cada costat quinze borles en cinc sèries; el capel d'Arquebisbe té deu borles en quatre sèries i és de color verd; el capel de Bisbe, amb el mateix color, porta sis borles en tres sèries, i el d'Abad, que és negre, no té més de tres borles en dues sèries. Com els Abats monàstics, poden usar capel i timbrar amb ell els seus escuts els Vicaris generals, els Arxiprestos i els Canonges de catedrals, portant aquests últims les borles morades. Les Abadesses no tenen capelo, i en el seu lloc posen un rosari que es recolza en el bàcul, a l'igual dels Priores de certes ordes religioses.
Adorns heràldics religiosos d'Abad i Abadessa
El capelo ha de cobrir en tot cas les altres insígnies de l'escut, encara que entre elles es compti la corona de Duc.
La corona és distintiu de Sobirans i Senyors, i s'usa també per a les ciutats, províncies i regnes. Les formes principals de corones que serveixen com a timbre, van indicades en les següents il·lustracions.
Adorns heràldics: Corones
Cal anotar que totes són d'or, menys la birreta de President i les perles en què rematen les corones de Comte, Vescomte i Baró.
La corona mural és pròpia d'escuts de ciutats.
El elm , que és timbre de cavallers de qualsevol dignitat (tot i la real), consta de tres parts: casc, visera i bavera.
Sobre l'elm o corona muntés de vegades la cimera (ibíd., A) com a ornament seu, i dels costats pengen els lambrequines (ibíd., B) a manera de plomalls, amb els mateixos colors de l'escut.
Cimera i lambrequines
Aquests colors es disposen de manera que els de el camp vagin sobre la cara de l'lambrequín i els de les figures sobre les voltes o el revés.
Les insígnies, que per a major distintiu de la dignitat es col·loquen sobre de l'escut i sota el timbre, tot just tenen ús fora de les dignitats eclesiàstiques.
Redúcense a l'bàcul, mitra, pal·li, creu patrialcal, les claus, la maça i objectes semblants.
El bastó de l'bàcul mira cap a fora en les dignitats que tenen jurisdición externa, però no en les que només la tenen per a casa o monestir.
La divisa o lema és un rètol que sol posar-se en una cinta en posició variable i que expressa la idea o ànima de l'blasó; quan no existeix, se suposa tàcita.
Condecoració: Toisó d'Or
Les condecoracions són creus o distintius d'una Ordre cavalleresca; i si el noble de qui es tracti posseeix alguna, es dibuixa en el seu escut com a pendent d'ell o envoltant amb el collaret de la mateixa, i si són diverses, es col·loca més pròxima a l'escut la més noble. Les creus de Malta, de Calatrava i altres semblants solen dibuixar-se com posades darrere de l'escut, no apareixent sinó pels costats d'aquest.
Els suports, viu record dels patges i escuders per guardar l'escut i que en els simulacres de l'Edat Mitjana solien vestir d'una manera estranya i de vegades amb formes salvatges, es posen als costats de l'escut com sostenint-ho. Si són figures humanes es diuen sostenidors.
El pavelló o mantell real es dibuixa com abraçant l'escut quan es tracta de Sobirans o d'oficials de la Reial Casa; les banderes es col·loquen als costats, juntament amb trofeus militars, quan l'escut pertany a caps militars o a un Estat sobirà.
En els escuts nacionals de regnes o monarquies sol col·locar-se en forma d'escussó en abisme el propi de la dinastia regnant, el qual es canvia o es suprimeix quan canvia o cau la dinastia.
Canviant escut d'Espanya
Més informacions sobre Heràldica
- Heràldica: Introducció i conceptes bàsics
- Classificació i elements dels escuts
- Concepte de Camp en Heràldica
- Els Esmalts en Heràldica
- Les Peces Heràldiques
- Les Figures Físiques en Heràldica
- Les brisuras en Heràldica
- Lleis Heràldiques
- Adorns de l'escut
- Mode de blasonar dels escuts
Altres conceptes sobre Heràldica d'Aragó
- Conceptes básics
- Escut d'Aragó
- Escut província Huesca
- Escut província Teruel
- Escut província Zaragoza
- Indice alfabétic sobre Escuts
- Criteris de Banderes i Escuts per a comarques
- Decret 1/1992 Decret sobre rehabilitació i modificació de Banderes i Escuts
- Bandera d'Aragó.
- Index alfabétic sobre Cognoms aragonesos
- Llibre del Coneixement.
Conceptes en ordre alfabétic sobre Aragó
Un recull reproduccions artístiques antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Les fotografies actuals sobre Aragó et mostraran una societat viva.
la informació territorial es reflecteix en els Mapes sobre Aragó.
Com un Nil que creua el desert, el Ebre travessa l'estepa.
Hi ha altres pàgines sobre Aragó a Internet per completar la teva informació.
Coneix un món en les fotografies de Serafín Urzay.
Activitats |
Fotos antigues |
Aragó |
Comarques |
Mapes
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Inici
La Seo |
El Pilar |
Mudéjar |
Goya |
Museu Provincial Saragossa
Aigua |
Fauna |
Flora |
Geologia |
Fongs |
Naturalesa a Aragó
Adorns de l'Escut. Heráldica de Aragón
Copyright 1996-2025 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragón
Actualiza la información que consideres obsoleta escríbenos
Aviso Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
Es una actividad cultural.
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.