Adorns de l'Escut. Heráldica de Aragón Escut. 
Aragó > Escut

Adorns de l'Escut. Heráldica de Aragón Escut



Entre els ornaments heràldics, que són elements accessoris de l'escut, no entren els motius ornamentals de l'artista, sinó els que tenen veritable significació en el terreny de la dignitat o noblesa.

Son los nueve que siguen: timbre, la cimera, los lambrequines, las insignias, la divisa, las condecoraciones, los soportes y tenantes, el pabellon real y las banderas.

Adorns heràldics
Adorns heràldics

timbre heràldic és la coberta que va sobre l'escut, per distingir la noblesa de què el fa servir, i varia segons la dignitat eclesiàstica o civil de la persona a qui es refereix. S'enumeren les següents formes de timbres: tiara, capelo, corona, birret, elm .

Adornos heráldicos religiosos
Adornos heraldicos religiosos

La tiara, que és timbre pontifici, es representa amb tres corones ducals; el capel de cardenal es dibuixa de color vermell i porta pendents en cada costat quinze borles en cinc sèries; el capel d'Arquebisbe té deu borles en quatre sèries i és de color verd; el capel de Bisbe, amb el mateix color, porta sis borles en tres sèries, i el d'Abad, que és negre, no té més de tres borles en dues sèries.   Com els Abats monàstics, poden usar capel i timbrar amb ell els seus escuts els Vicaris generals, els Arxiprestos i els Canonges de catedrals, portant aquests últims les borles morades. Les Abadesses no tenen capelo, i en el seu lloc posen un rosari que es recolza en el bàcul, a l'igual dels Priores de certes ordes religioses.

Adorns heràldics religiosos d'Abad i Abadessa
Adorns heràldics religiosos d'Abad i Abadessa

El capelo ha de cobrir en tot cas les altres insígnies de l'escut, encara que entre elles es compti la corona de Duc.

La corona és distintiu de Sobirans i Senyors, i s'usa també per a les ciutats, províncies i regnes. Les formes principals de corones que serveixen com a timbre, van indicades en les següents il·lustracions.

Adorns heràldics: Corones
Adorns heràldics: Corones

Cal anotar que totes són d'or, menys la birreta de President i les perles en què rematen les corones de Comte, Vescomte i Baró. La corona mural és pròpia d'escuts de ciutats.
El elm , que és timbre de cavallers de qualsevol dignitat (tot i la real), consta de tres parts: casc, visera i bavera. Sobre l'elm o corona muntés de vegades la cimera (ibíd., A) com a ornament seu, i dels costats pengen els lambrequines (ibíd., B) a manera de plomalls, amb els mateixos colors de l'escut.

Cimera i lambrequines
Cimera i lambrequines

Aquests colors es disposen de manera que els de el camp vagin sobre la cara de l'lambrequín i els de les figures sobre les voltes o el revés.

Les insígnies, que per a major distintiu de la dignitat es col·loquen sobre de l'escut i sota el timbre, tot just tenen ús fora de les dignitats eclesiàstiques.   Redúcense a l'bàcul, mitra, pal·li, creu patrialcal, les claus, la maça i objectes semblants.
  El bastó de l'bàcul mira cap a fora en les dignitats que tenen jurisdición externa, però no en les que només la tenen per a casa o monestir.

La divisa o lema és un rètol que sol posar-se en una cinta en posició variable i que expressa la idea o ànima de l'blasó; quan no existeix, se suposa tàcita.

Condecoració: Toisó d'Or
Condecoració: Toisó d'Or

Les condecoracions són creus o distintius d'una Ordre cavalleresca; i si el noble de qui es tracti posseeix alguna, es dibuixa en el seu escut com a pendent d'ell o envoltant amb el collaret de la mateixa, i si són diverses, es col·loca més pròxima a l'escut la més noble. Les creus de Malta, de Calatrava i altres semblants solen dibuixar-se com posades darrere de l'escut, no apareixent sinó pels costats d'aquest.

Els suports, viu record dels patges i escuders per guardar l'escut i que en els simulacres de l'Edat Mitjana solien vestir d'una manera estranya i de vegades amb formes salvatges, es posen als costats de l'escut com sostenint-ho. Si són figures humanes es diuen sostenidors.

El pavelló o mantell real es dibuixa com abraçant l'escut quan es tracta de Sobirans o d'oficials de la Reial Casa;   les banderes es col·loquen als costats, juntament amb trofeus militars, quan l'escut pertany a caps militars o a un Estat sobirà.

En els escuts nacionals de regnes o monarquies sol col·locar-se en forma d'escussó en abisme el propi de la dinastia regnant, el qual es canvia o es suprimeix quan canvia o cau la dinastia.

Canviant escut d'Espanya
Canviant escut d'Espanya

Més informacions sobre Heràldica



Altres conceptes sobre Heràldica d'Aragó



Índex alfabétic sobre Aragó

Un recull imatges antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Les fotografias actuals et mostraran un Aragó actiu.
no et perdis el Mudéjar, Patrimoni de la Humanitat.

Tens una invitació a recórrer la Província de Terol.

Localitza la situació d'Aragó en un mapa.

Sergio Sanz fa fotografies d'Aragó allà per on passa.



Activitats | Fotos antigues | Aragó | Comarques | Mapes
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Inici
La Seo | El Pilar | Mudéjar | Goya | Museu Provincial Saragossa
Aigua | Fauna | Flora | Geologia | Fongs | Naturalesa a Aragó



Aragón es así. Adorns de l'Escut. Heráldica de Aragón, Escut Huesca, Teruel Zaragoza. Aragó, Osca, Terol, Saragosa, Catala, Naturalesa maps, Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. fotografies i il.lustracions.

Copyright 1996-2021 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragón

Actualiza la información que consideres obsoleta escríbenos

Aviso Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
Espera acercarte Aragón a tu casa.

Esta web no usa directamente cookis para seguimiento de usuarios, pero productos de terceros como publicidad, mapas o blog si pueden hacerlo.
Si continuas aceptas el uso de cookis en esta web.