Entre els ornaments heràldics, que són elements accessoris de l'escut, no entren els motius ornamentals de l'artista, sinó els que tenen veritable significació en el terreny de la dignitat o noblesa.
Son los nueve que siguen: timbre, la cimera, los lambrequines, las insignias, la divisa, las condecoraciones, los soportes y tenantes, el pabellon real y las banderas.
Adorns heràldics
timbre heràldic és la coberta que va sobre l'escut, per distingir la noblesa de què el fa servir, i varia segons la dignitat eclesiàstica o civil de la persona a qui es refereix. S'enumeren les següents formes de timbres: tiara, capelo, corona, birret, elm .
Adornos heraldicos religiosos
La tiara, que és timbre pontifici, es representa amb tres corones ducals; el capel de cardenal es dibuixa de color vermell i porta pendents en cada costat quinze borles en cinc sèries; el capel d'Arquebisbe té deu borles en quatre sèries i és de color verd; el capel de Bisbe, amb el mateix color, porta sis borles en tres sèries, i el d'Abad, que és negre, no té més de tres borles en dues sèries. Com els Abats monàstics, poden usar capel i timbrar amb ell els seus escuts els Vicaris generals, els Arxiprestos i els Canonges de catedrals, portant aquests últims les borles morades. Les Abadesses no tenen capelo, i en el seu lloc posen un rosari que es recolza en el bàcul, a l'igual dels Priores de certes ordes religioses.
Adorns heràldics religiosos d'Abad i Abadessa
El capelo ha de cobrir en tot cas les altres insígnies de l'escut, encara que entre elles es compti la corona de Duc.
La corona és distintiu de Sobirans i Senyors, i s'usa també per a les ciutats, províncies i regnes. Les formes principals de corones que serveixen com a timbre, van indicades en les següents il·lustracions.
Adorns heràldics: Corones
Cal anotar que totes són d'or, menys la birreta de President i les perles en què rematen les corones de Comte, Vescomte i Baró.
La corona mural és pròpia d'escuts de ciutats.
El elm , que és timbre de cavallers de qualsevol dignitat (tot i la real), consta de tres parts: casc, visera i bavera.
Sobre l'elm o corona muntés de vegades la cimera (ibíd., A) com a ornament seu, i dels costats pengen els lambrequines (ibíd., B) a manera de plomalls, amb els mateixos colors de l'escut.
Cimera i lambrequines
Aquests colors es disposen de manera que els de el camp vagin sobre la cara de l'lambrequín i els de les figures sobre les voltes o el revés.
Les insígnies, que per a major distintiu de la dignitat es col·loquen sobre de l'escut i sota el timbre, tot just tenen ús fora de les dignitats eclesiàstiques.
Redúcense a l'bàcul, mitra, pal·li, creu patrialcal, les claus, la maça i objectes semblants.
El bastó de l'bàcul mira cap a fora en les dignitats que tenen jurisdición externa, però no en les que només la tenen per a casa o monestir.
La divisa o lema és un rètol que sol posar-se en una cinta en posició variable i que expressa la idea o ànima de l'blasó; quan no existeix, se suposa tàcita.
Condecoració: Toisó d'Or
Les condecoracions són creus o distintius d'una Ordre cavalleresca; i si el noble de qui es tracti posseeix alguna, es dibuixa en el seu escut com a pendent d'ell o envoltant amb el collaret de la mateixa, i si són diverses, es col·loca més pròxima a l'escut la més noble. Les creus de Malta, de Calatrava i altres semblants solen dibuixar-se com posades darrere de l'escut, no apareixent sinó pels costats d'aquest.
Els suports, viu record dels patges i escuders per guardar l'escut i que en els simulacres de l'Edat Mitjana solien vestir d'una manera estranya i de vegades amb formes salvatges, es posen als costats de l'escut com sostenint-ho. Si són figures humanes es diuen sostenidors.
El pavelló o mantell real es dibuixa com abraçant l'escut quan es tracta de Sobirans o d'oficials de la Reial Casa; les banderes es col·loquen als costats, juntament amb trofeus militars, quan l'escut pertany a caps militars o a un Estat sobirà.
En els escuts nacionals de regnes o monarquies sol col·locar-se en forma d'escussó en abisme el propi de la dinastia regnant, el qual es canvia o es suprimeix quan canvia o cau la dinastia.
Canviant escut d'Espanya
Més informacions sobre Heràldica
- Heràldica: Introducció i conceptes bàsics
- Classificació i elements dels escuts
- Concepte de Camp en Heràldica
- Els Esmalts en Heràldica
- Les Peces Heràldiques
- Les Figures Físiques en Heràldica
- Les brisuras en Heràldica
- Lleis Heràldiques
- Adorns de l'escut
- Mode de blasonar dels escuts
Altres conceptes sobre Heràldica d'Aragó
- Conceptes básics
- Escut d'Aragó
- Escut província Huesca
- Escut província Teruel
- Escut província Zaragoza
- Indice alfabétic sobre Escuts
- Criteris de Banderes i Escuts per a comarques
- Decret 1/1992 Decret sobre rehabilitació i modificació de Banderes i Escuts
- Bandera d'Aragó.
- Index alfabétic sobre Cognoms aragonesos
- Llibre del Coneixement.
Índex alfabétic sobre Aragó
Una col lecció de reproduccions antigues amb les millors il.lustracions d'edificis i ciutats de segles passats.
Les fotografias actuals et mostraran un Aragó actiu.
i afegir al teu visualització unes imatges de Sant Jordi Patró de Aragó.
Tens una invitació a recórrer la Província de Terol.
Localitza la situació d'Aragó en un mapa.
Coneix un món en les fotografies de Serafín Urzay.
Activitats |
Fotos antigues |
Aragó |
Comarques |
Mapes
Huesca |
Teruel |
Zaragoza |
Aragó |
Inici
La Seo |
El Pilar |
Mudéjar |
Goya |
Museu Provincial Saragossa
Aigua |
Fauna |
Flora |
Geologia |
Fongs |
Naturalesa a Aragó
Adorns de l'Escut. Heráldica de Aragón
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragón
Actualiza la información que consideres obsoleta escríbenos
Aviso Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
Es una actividad cultural.
Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.