Escut d'Aragó. Heràldica. escuts.

Escut d'Aragó

Avui les armes que presenta l'escut d'Aragó són:

Escut quarterat,
1r d'or, una alzina arrencada de sinople superada d'una creu llatina de gules;
2n d'atzur, i en el cantó destre de cap una creu de plata amb el seu braç inferior apuntat;
3r d'argent, una creu de Sant Jordi de gules cantonada a cada angle d'un cap de moro amb turbant de sinople;
i 4t d'or, quatre pals de gules.

Primera caserna l'alzina de Sobrarbe

No és casual l'existència d'un ésser viu procedent de la vida silvestre entre els emblemes d'Aragó, arbre màgic entre ibers, vascons i celtes, primitius habitants d'Aragó i representa les ànsies de llibertat i independència des d'aquells temps.

La creu sobre l'arbre, dins dels signes "parlants", fa al·lusió a l'antic regne de Sobrarbe (sobre-Arbe), sigui això entès tant com el signe de la creu sobre un arbre, la creu sobre la serra d'Arbe, o el naixement de el regne cristià en aquest territori, en tot cas un senyal o marca de territori alliberat.

El seu origen antiquíssim compartit amb Navarra i altres regnes peninsulars es deixa veure, al menys, ja en les monedes navarreses de segle X i en les aragoneses des Sancho Ramírez(1063-1094) i apareix com a tal en representacions de la família reial aragonesa com en aquest escut de Pere Atares a Veruela:

Escut a Veruela

Arbre heràldic sobre sirena al Palau de Villahermosa d'Osca.

La utilització de el signe de l'arbre, apareix de nou, amb fins heràldics familiars en aquesta representacion dels Villahermosa emparentats amb la família reial aragonesa.

Arbre de Sobrarbe al Vidal Major del segle XIV.

La utilització de el signe de la creu sobre l'arbre té una llarga tradició, es recull per exemple a la miniatura de el Vidal Major (foli 232 v, De expeditionibus, és assaber: De caualgadas o curses) de principis de s. XIV (The Paul Getty Museum, Malibu EUA).
Per als aragonesos la Creu de Sobrarbe fa al·lusió als Furs de Sobrarbe, ia la famosa frase "abans van ser furs que reis" que els resumeix, i que significa que tots els governants estan sota l'imperi de les lleis, i que abans de ser proclamats reis han de jurar els furs o lleis de el regne.
La col·locació d'aquesta caserna tampoc és casual. La caserna dels Furs (de Sobrarbe) és el primer, per davant dels reis que és el tercer. I fins i tot aquesta caserna està sobre dels reis (les lleis per sobre dels reis).

Segon caserna la creu d'Iñigo Arista

El seu origen antiquíssim cal buscar-ja en l'ús que d'ell feia Ramiro I(1035-1063) que ja l'utilitzava com a signatura o signum crucis.

Creu d'Iñigo Arista en Llibre de Zurita 1579

Tercer caserna els quatre caps de reis amb la Creu de Sant Jordi

Tercer caserna els quatre caps de reis amb la Creu de Sant Jordi en Llibre de Zurita 1579

L'antiguitat i significat d'aquest símbol és el que aixeca més controvèrsies.
Mentre uns ho representen com els quatre reis de l'antiguitat, de manera similar a molts altres pobles i ciutats de la península.

"Modernes" interpretacions (des del segle XIV) l'assimilen a l'ajuda sobrenatural de Sant Jordi a la conquesta d'Osca, i els caps ja no serien de reis antics sinó de reis moros (saragossans).

La mostra més antiga de l'ús de les quatre caps a la Corona d'Aragó és un segell del rei Pere III de 1281. Es creu que al·ludeix a la llegendària batalla d'Alcoraz, al segle XI, en què el rei Pere I va guanyar la ciutat d'Osca i en la qual es van aparèixer el mateix Sant Jordi i un cavaller alemany rescatat d'Antioquia pel sant.

Quart quarter les "Barres d'Aragó"

L'escut d'or amb quatre pals de gules, és conegut en heràldica com "d'Aragó".

Els reis d'Aragó el van utilitzar com el seu emblema de família, així per exemple, el tenim en l'Aljaferia, que era la seva residència des de la conquesta de Saragossa per Alfons I el Batallador en l'any 1118.
Encara roman gravat en pedra a la porta de la capella de Sant Martí a la vista de tot el públic.

Escut d'Aragó a la portada de la Capella de Sant Martí a l'Aljaferia

Aquest blasó de la família Aragó, conegut d'aquesta manera a tot Europa, va ser recollit amb aquest significat per les recopilacions heràldiques d'aquells temps.

Un d'aquests exemples és el següent:

Escut d'Aragó en llibre de l'Conosçimiento

En aquest manucristo de cap a 1350, (El Llibre de l'Conosçimíento. Bayerische Staatsbibliothek de Munic), que és alhora un llibre de viatges i un armorial o repertori heràldic mundial, es descriu aquest emblema com el de la persona que en aquesta epoca governa al Regne d'Aragó que llavors comprenia les actuals comunitats autònomes d'Aragó, Catalunya i València.

La transcripció segons María Jesús Lacarra i col·laboradors, és la següent:

Parti del rreynado de Granada et fuy al
rreñado de Aragon, vn rreyno muy vjciosso
et abondado. Et ffalle en el çinco çivdades
grandes: a la major, do coronan los rreyes,
dizen Çaragoça, a la otra, Valençia, a la otra,
Tarragona et a la otra, Barçalona et a la otra,
Tortosa. Et por este rreynado corre el rrio
Ebro et el Flumen Sçinca. Et este rreynado
parte con el rreyno de Navarra et con Castilla
et con el rreño de Francia et con los montes
Perineos. Et el rrey dende ha tales senalles
por pendon:

Encara que és comú a Aragó i a Catalunya, i més tard també a València i Balears, suscita dues teoria sobre la seva procedència:

1ª) La que ho assenyala com d'autèntic i exclusiu origen aragonès, basat en l'argument que Sancho Ramírez, rei d'Aragó a mitjan segle XI, com a primer rei peninsular que es va fer vassall de el Papa, a qui va tributar en or i va visitar a Roma gest amb el qual el rei aragonès no només manava or per les croades, sinó que manava homes per a tal empresa, era receptor de contínues cartes que el Papa li remetia amb peticions econòmiques, d'homes o d'afirmació de fe per al rei.
Aquestes cartes arribaven en pergamins lligats amb un cordatge format de diversos cordills amb els colors que representaven el papat, cordills vermells i grocs (alguns d'aquests pergamins encara es conserven a la Diputació Provincial de Saragossa amb els indicats cordills). Sent, doncs, d'aquí d'on va prendre la Corona d'Aragó els colors de les seves armes.

2ª) La que manté que units Aragó i el comtat de Barcelona en un sol regne sota la persona d'Alfonso II - fill de el matrimoni format per Ramon Berenguer IV Comte de Barcelona i Donya Petronila (filla de Ramir II "el Monjo", rei d'Aragó) - dit monarca, que va ser primer rei d'Aragó i Comte de Barcelona, unificats va prendre com a escut el que va adoptar el seu pare (el senyal o bandera de la família Aragó), per ser aquest, príncep i regent d'Aragó (mitjançant la institució del "matrimoni a casa") i utilitzar-les com a pròpies.

Portada de el llibre Zurita 1579

Així mentre l'escut amb la Creu de Sant Jordi representaria a el territori ia les persones que en el habitaven, sobretot en forma de exèrcit amb la preponderància de la cavalleria, després d'obtenir aquestes la victòria d'Alcoraz (en la conquesta d'Osca), han afegit els quatre caps dels reis o caps moros trobats morts, el camp d'or amb les quatre barres representa el llinatge de la família que governa el regne.

Així va ser utilitzat en aquesta lauda sepulcral de l'infant Alfonso, fill de Jaume I d'Aragó i de Leonor de Castella, filla d'Alfons VIII (de Castella), que a el morir en 1260 va ser enterrat a Santa Maria de Veruela, amb les "barres de Aragó "en representació de la seva estirp familiar.

Les Barres d'Aragó en una Lauda sepulcral de l'infant Alfonso, Veruela, cap a 1260

Tot i que ja està documentada la utilització de el senyal del rei d'Aragó en forma de bandera des d'abans, al menys des de 1238, aquesta és una de les més antigues representacions en forma de blasó o pedra armera com a escut familiar.

Més pàgines sobre l'escut d'Aragó

Més informacions sobre Heràldica

Altres conceptes sobre Heràldica d'Aragó

Conceptes en ordre alfabétic sobre Aragó

Una col lecció de imatges que atresoren anys amb mostres de vestits tradicionals.
Les fotografies actuals sobre Aragó et mostraran una societat viva.
la informació territorial es reflecteix en els Mapes sobre Aragó.

Gaudeix seus variades Comarques.

La naturalesa aragonesa és rica i variada.

Observa fotografies de paisatges.

Escut d'Aragó. Heràldica.

Para consultar, aclaraciones o corregir errores por favor escríbenos

Aviso Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
Se realiza con independencia de toda administración o institución pública.

Para saber cómo utiliza Google la información de sitios web o aplicaciones de este sitio puedes visitar: Política Cookies.