Delimitació Comarcal d'Aragó. Aragó

DIVISIONS ADMINISTRATIVES EN ARAGÓ

Per Chusé María CEBRIÁN MUÑOZ

Els territoris s'han "dividit" al llarg dels segles per a una millor administració, govern i defensa, no obstant això, poc es diu de la part humana que origina la fragmentació. Quan l'home es fa "amo" d'aquest tros de terra, ja sigui municipi, comarca o nació, bolca sobre ella tots els seus sentiments: "jo per Terol ho donaria tot", o aquest més radical de: "donar la vida per la pàtria". Un Terol tan extens, tan plural en tots els aspectes, se sintetitza i es fa referent comú en un mapa negre i mut dibuixat en un adhesiu. Les divisions administratives té molta importància, per això creo que hem de conèixer-les i participar en la seva elaboració tots. Vegem ara sintèticament les quals hi ha hagut a Aragó al llarg de la història.

Les Tinences.- Al capdavant de cadascuna d'elles estava un Tenente. El castell i el territori que dominava es cridava "honor". Va funcionar durant els segles XII i XIII. Els Tenentes passaran amb el temps a constituir la més alta noblesa aragonesa els cridats aquí "Ricoshombres". Van ser Tenentes de Teruel Pedro Lladre, Berenguer de Entenza, Jimeno Cornel entri altres.

Els Merinados.- El merino tenia com missió administrar el patrimoni real i també alguna funció governativa judicial i militar. S'encarregava de les collites, arrendaments del sòl, caloñas i cobrament del" morabedí" entre unes altres. Els merinados eren: Barbastro, Calataiud, Daroca, Ejea, Huesca, Jaca, Ribargorça, Sobrarbe, Tarazona, Teruel, Les Valls i Saragossa.

Els Bailios.- El ball s'encarregava d'administrar els béns comuns tant de Comunitats, Universitats com de Concejos. Apareix aquesta denominació (ball) ja en el testament de Ramiro I. Arriba fins al segle XIV. El Ball General d'Aragó havia de ser: Aragonés, no jueu i cavaller principal.

Justícies.- Constituïxen una imposició popular davant l'autoritat règia. En principi s'organitzen en "juntes" al comandament d'un juntero, després el territori que dominen és el merinado. A partir del segle XIII tots depenien del Justícia d'Aragó.

Sobrejunterias i Sobrejunteros.- Diu Zurita per al segle XIII: "Estava llavors dividit el regne d'Aragó en cinc regions que es cridaven juntes, que eren les de Saragossa, Huesca, Sobrarbe, Ejea i ; queden fora d'ella les viles de Calataiud, Daroca i Terol i els seus llogarets, perquè com estaven en frontera dels regnes de Castella i valència, solia ordinàriament residir en elles gent de guerra, i els capitans tenien principal càrrec de perseguir als malfactors". Cada junta tenia un governador cridat Sobrejuntero. La funció era: "…tenia principal càrrec de preservar la terra de la dolenta gent que amb ella havia; castigábanse amb gran execució els delinqüents".

Comunitats.- Són territoris fronterers de realengo, amb àmplies llibertats en govern i furs. Al principi són tres: Calataiud, Daroca i Teruel, posteriorment es va incorporar Albarrasí a la qual se li atorguen els Furs de Terol. La Comunitat es dividia al seu torn en Sesmas. La reunió de tots els sesmeros amb el Jutge de Terol es cridava "Plega General".

Cullidas i Sobrecullidas.- Té com finalitat aquesta divisió, el cobrament d'impostos pel transito de mercaderies. Es dividirà el territori en funció dels passos fronterers i dels camins rals. La paraula "cullir" significa en castellà "agafar" o "recollir"

Les Generalitats.- És un impost que s'establix en temps de Pedro IV el Cerimoniós i que tindrà molta transcendència en el futur. Es tracta d'un impost sobre la circulació de draps, safrà, oli, grana, mel, plom, ferro treballat, cànem, estopa, draps de lli, sèu, quitrà, coure etc. Hi ha un llibre en el qual es recullen els impostos del" General" i sens dubte dió lloc a la Generalitat i a la Diputació del General.

Les Senderes.- Aquesta divisió administrativa s'origina a mitjan segle XVII i arriba fins als decrets de Nova Planta amb Felipe V. Aquesta divisió es realitza sobre l'anterior de Sobrecullidas. El canvi més important és la divisió de la Sobrecullida de Montalbán en dues senderes la de Montalbán i la de Teruel.

Corregimientos.- Amb la Guerra de Successió i els decrets de Nova Planta (1707-1711) s'introduïx a Aragó el sistema administratiu castellà. En Aragó haurà un "Comandant General, al càrrec del qual estigui el govern militar, polític, económic i governatiu d'ell", també haurà "una Audiéncia amb dues Sales..", es mantindrà el dret privatiu aragonés i es dividirá el territori en el" Corregimiento" de Saragossa i en dotze (12) "partits". Se suprimeix el "Consell d'Aragó" i s'agrega al "Consell i Cámera de Castella".

Províncies i Partits Judicials.- Aquesta divisió té lloc en l'any 1833, als dos mesos de la defunció de Fernando VII, mitjançant un decret que signa Javier de Burgos. D'aquesta controvertida divisió administrativa diu Antonio Ubieto: "El rar és que una divisió que es presenta com absurda hagi tingut tant èxit, fins al punt que ha arrelat totalment en les ments populars".

Finalment assenyalar que els Partits Judicials de Terol des de 1965 es reduïxen a tres (3) : Calamocha, Alcanyís i Teruel.

Delimitació Comarcal d'Aragó.- Per llei 8/1996 de 2 de desembre (B.O.A. nº 145 de 11 de desembre) Aragó queda dividit en 33 comarques deu d'elles corresponen a l'actual província de Teruel a saber:

23: Baixo Martín.

25: Calamocha.

26: Conques Mineres.

27: Andorra.

28: Baixo Aragó.

29: Teruel.

30: Maestrazgo.

31: Albarrasí.

32: Gudar.

33: Matarraña.

La primera comarca que va a funcionar efectivament a Aragó va a ser lade " Aranda" en la província de Saragossa, de la seva experiència es traguessin conclusions aplicables a la resta.