Cobreix una superfície de 35,6 Km2
Està a una distància de 184 Km, de Teruel
Situat a una altitud de 627 m
En 1999 tenia una població de 207 Habitants
En 1996 tenia una població de dret de 225 Habitants

Ayuntamiento de Rafales


44589 RAFALES (TERUEL)
Telèfon: 978856150

Festes

Festes patronals (2n diumenge d'agost)
Sant Rafael (24 d'octubre).
Fires de Sant Martí (2n diumenge de novembre).
Sant Antoni (17 de gener, foguera i ofrena).
Santa Àgueda (5 de febrer).

Comarca Matarraña/Matarranya dins d'Aragó
Pertany a la Comarca Matarraña/Matarranya

Història

Les primeres restes històriques datats i d'importància els trobem al poblat ibèric de "La Moratella",   situat en un morrón proper a el poble (aproximadament el segle V abans de Crist, amb abundantíssims restes de ceràmica).
L'origen àrab de l'topònim "rafals" (paradors, alqueries o masies), coincideix amb la llegenda que atribueix l'origen de la vila a un grup de masies anomenades "els rafalets",   a el mateix temps que confirma la presència musulmana a la zona.
Després de la Reconquesta passarà a l'Ordre de Calatrava i a dependre directament de la Mola de Mont-roig, amb qui no trigaria a tenir nombrosos enfrontaments,  defensant la localitat la seva independència, com reflectiria l'11 de novembre de 1384 a Albalate el jurat Rafelino Bernat Cardona, fent constar "que Casas del Río era de per si vila,  amb jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi, mercat, fira i altres preeminències semblants ".
De fet aquesta població durant el segle XIV va aconseguir relativa importància. Pere IV, estant a València,  al 18 d'abril de 1382 li havia concedit "mercat tots els dissabtes i fira des Tots Sants per quinze dies continus".  En aquell temps Ràfels contribuïa a el manteniment del Queixal amb un total de 109 sous i 11 diners, dels 1000 sous totals que administrava aquesta entitat.
Va seguir pertanyent a l'Ordre de Calatrava i depenent de Mont-roig, fins que en 1414, Alfonso V d'Aragó el va donar a Joan de Hijar, passant en 1424, amb el mateix monarca el castell i la vila de Ràfels a l'Maestre Francisco d'Ariño. Aquest, en 1428 ho canviaria, juntament amb altres viles a Joan II de Navarra per Colmenar (Castella).
L'any 1610 seguia depenent de l'Ordre de Calatrava, i apareix com a autèntica vila independent en 1785. Poc després, en 1834 tenia Ajuntament propi.
En 1835 el general Cabrera va atacar per dues vegades la població, on hi havia un destacament d'urbans d'Alcoi, sense aconseguir prendre-, encara que si van ser saquejades les masies properes.

Art i Cultura

El casc antic de Ràfels té forma triangular i es troba assentat sobre una plataforma rocosa, la qual cosa unit a unes muralles i portals que tancaven l'entrada, facilitava molt la seva defensa. Encara que és un poble senzill i sense grans monuments, hem de destacar els següents:

Com a personatges més cèlebres nascuts a la localitat cal destacar a Matías Moncayo, representant per Terol amb Felip II i a l'compositor Rafael Anglés, que arribaria a ser organista de la catedral de València.

Activitats Humanes

Actualment Ràfels és una petita població. S'ha passat dels 800 habitants de 1936 als 250 de 1992. La seva economia ha estat basada en l'agricultura de secà (no s'han desenvolupat instal·lacions de ramaderia intensiva), de caràcter mediterrani, acompanyada d'un regadiu de subsistència. Els productes més típics són el cereal, l'ametller, la vinya i l'olivera.
 No obstant això durant els segle XVIII i XIX va ser molt important la indústria tèxtil, i hi ha diversos telers (a igual que àmplies plantacions de moreres: "les Moreres"). També va existir una modesta producció de terrissa (el càntir de Ràfels està catalogat), que es proveïa d'argiles a la propera "Telleria" i que desenvolupava la seva activitat al barri de "els Cantereries".
 A més d'això no faltaven els artesans tradicionals: ferrers, fusters, llauners (aquest últim en actiu fins fa pocs anys), etc.
 Actualment el més atractiu de la vila, a més del seu encantador paisatge, és el poder degustar els seus saludables aigües (Font-vella), els seus "olives verdes i negres", els seus "tords", els seus "casquets", "coqs rapids", " rovellons ", etc.

Naturalesa

El poble es troba en una vall pròxim a el riu Tastavins, envoltat de muntanyes cobertes de boscos (en una d'elles es troba l'ermita de Sant Rafael), que inspiren una agradable sensació de bellesa i pau. Aquests boscos ocupen la major part del territori, ia les zones més planes i en els "vals" els camps de cultiu configuren un curiós mosaic.
 Són de singular bellesa paratges com "els Estrets" (nom de l'Associació Cultural), la Punta Molinera (amb 967 m, des d'on hi ha una atractiva vista panoràmica), el "Tossal de Sant Rafel", etc.
 Existeixen nombroses coves repartides per tot el territori, algunes de les quals s'han adaptat per a ser corrals de bestiar.
 El riu Tastavins i el "Tormasal", amaguen paratges d'una bellesa insospitada.
 També cal destacar les nombroses fonts i barrancs (que reguen el municipi, o les aigües eren aprofitades per "molins fariners") així com diversos conjunts de masies:  "Massos d'en Catalá" "massos de Chuchim", "massos de Garro i Ortiz", etc.

Textos: José Luis Roda.

Altres informacions del Municipi

 

Conceptes en ordre alfabètic sobre Aragó

Una col lecció de fotografies i il lustracions antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
També pots conèixer les noves imatges de pobles i llocs.
la informació territorial es reflecteix en els Mapes sobre Aragó.

Tens una invitació a recórrer la Província de Teruel.

Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.



Albarracin | Maestrazgo | Mudejar | Inici
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Comarques
Geología | Naturalesa | Bestiari | Índex Alfabétic | Temátic | Adreces Turisme | Mapes



Aragón, Teruel, Ráfales/Ráfels, Ráfales/Ráfels dades bàsiques, Municipi. Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. Aragó, Terol.

Copyright 1996-2021 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó.

Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
Aigua a Aragó, salut i benestar